Per arribar al coll de La Llosa, des de la Cerdanya, ens hem d’arribar fins a Mont-lluís, i a la rotonda d’entrada agafar la carretera D-118 que porta cap als Angles, i passat el poble de la Llacuna, i abans d’arribar a l’estació d’esquí de la Quillana, agafar un trencall cap a la dreta, que porta cap al coll de la Llosa, on deixarem el vehicle a l’aparcament a peu de carretera, que haurem de creuar, ja a peu, cap a l’esquerra, punt d’inici del nostre itinerari. Aquesta sortida de senderisme és òptima per a marxa nòrdica. Té una dificultat baixa, amb una duresa moderada, amb uns desnivells acumulats, tant en pujada com en baixada, de 253 m, i un recorregut de 13 km, però que es pot allargar fent-la circular fins a 14,5 km, o anant fins al coll de la Creu fins als 20 km -tornant al coll de la Llosa pel mateix camí-. Cal seguir l’itinerari 17 de les rutes marcades en el plafó que hi ha a l’aparcament de la Llosa, on trobarem serveis de cafeteria i de restauració. L’itinerari no té cap dificultat, ja que està indicat amb senyalització vertical -estaques i cartells de direcció de color groc-, i marques grogues, i sempre transcorre per la pista principal, la qual no deixarem fins a arribar a coll de Torn. Aleshores l’haurem de deixar a la nostra dreta, per agafar una pista secundària que surt cap a l’esquerra, tot davallant i que en 300 m ens acostarà cap al refugi de coll de Torn, on habitualment podrem fer una beguda fresca. El recorregut transcorre entre boscos de pi roig, que de seguida es van convertint en boscos de pi negre i avetosa, amb un sotabosc on trobarem herbassar, ginebró, ginestell i algun clapís de nerets. Els boscos ens ofereixen un aspecte i un ambient veritablement nòrdic, variant de densitat i de posició, i amb el contrast del verd-verd fosc de les coníferes apuntant cap al cel blau i blanc, ja que no sol ser estranya la presència de núvols, o de boires, en un indret especialment frescal, tant a l’hivern com a l’estiu. A banda de sentir els ocells i observar algun petit rosegador, cap al capvespre, si estem en silenci i no fem gaire soroll, podrem tenir la fortuna d’observar algun petit ramat de cérvols.