D’una banda, el paisatge es comença a transformar a finals de setembre. Les fulles dels caducifolis comencen a groguejar o a envermellir-se. Hi ha llocs únics per extasiar-se amb aquest espectacle, com la vall del Querol, on els pins verd fosc es barregen amb els grocs, els ocres i els vermells. Especialment interessants són els bedolls de la zona de l’estany de Passet, dels quals també podem gaudir en altres indrets de la comarca, com a la vall de la Llosa.

 

Les sortides del sol i especialment les postes són molt romàntiques, amb tot un seguit de tonalitats porpres, taronges i vermelloses, combinades amb el blau fosc, especialment remarcables quan hi ha presència de cirrus al cel o dels núvols lenticulars, que són tot un espectacle tridimensional de colors.

 

I naturalment, l’arribada de la temporada de caçar bolets: rossinyols, cama-grocs, moixernons de tardor, pinetells, rovellons, ceps, pimpinelles, bolets de tinta, moixerigues, cames de perdiu, apagallums, fredolics i un llarg etcètera. Les muntanyes s’omplen de gent cercant el preuat tresor de la terra.

 

També les nits, fresques, són interessants. Els cels, nets i negres, són ideals per veure estels fugaços, la lluna, els planetes, la Via Làctia i les constel·lacions. Tot i que la comarca pateix de força contaminació lluminosa, encara és possible trobar alguns racons ben foscos on gaudir del meravellós espectacle celeste.

 

I per acabar, els paisatges. Un cop han caigut les fulles, la Cerdanya agafa la tonalitat marronosa del terra, dels camps llaurats, del terròs, que combinada amb els cels blaus esquitxats de núvols conviden a fer senderisme. Diuen que aquesta època, sempre que la meteorologia acompanyi, és molt bona per fer alguns cims, com és el cas del Carlit.

 

Que gaudiu de la tardor cerdana!