La Nit d’Ànimes tradicional catalana sempre s’ha celebrat entre els dies 1 i 2 de novembre (entre Tots Sants i el Dia de Difunts), moment en què se suposa que els esperits dels morts venien de visita. Això s’encavalca amb la castanyada, que se sol celebrar la nit del 31 d’octubre, que és quan es mengen castanyes torrades, moniatos i els típics panellets.

 

Aquesta celebració ha quedat eclipsada fortament els darrers anys per la festa de Halloween, que hem copiat dels americans, especialment de pel·lícules i de sèries nord-americanes. Però en contra del que es pensa molta gent,  Halloween no és una festa originàriament americana, sinó que és europea.

 

Els emigrants irlandesos que van anar als Estats Units els segles XIX i XX es van endur amb ells la festa cèltica del Samhain, que a Amèrica va passar a dir-se Halloween, és a dir, Hollow Even (Nit d’Ànimes). En el fons és la mateixa festa, substituint castanyes per carabasses.

 

Però encara hi ha més. A Irlanda i al nord d’Espanya, encara se celebra la festa del Samain (que prové del Samhain), amb decoració de carabasses amb espelmes enceses al seu interior incloses. Com dèiem, es tracta de la mateixa festa. Per tant, tota la gent que creu que cal defensar-se de la introducció de festes estrangeres, hauria de saber que Halloween, el Samain i la Nit d’Ànimes són, en essència, el mateix.

 

Pel que fa als espantanens, es tracta de personatges d’origen europeu amb un cert toc sinistre, que es fan servir per espantar els nens petits que no volen creure. Almenys abans que arribessin aquests temps en què tenim una por excessiva de traumatitzar els infants. Els espantanens són tan típics com l’home del sac, de qui tothom ha sentit a parlar.

 

Ara bé, cada terra fa sa guerra, i a la Cerdanya i al Pirineu en general, tenim espantanens propis. Per exemple, el Rosegacebes, originari d’Urtx, o la Nit de Meranges o la Fou, de Bor. Aquests espantanens són ben nostrats. Conec gent d’una certa edat que eren espantats de petits, per exemple, pel Rosegacebes. Són figures recollides al Costumari Català de Joan Amades i encara restaven vives a la memòria col·lectiva fins fa unes poques dècades.

 

Des del GRC hem volgut lligar totes dues tradicions i hem recreat els espantanens que surten la Nit d’Ànimes en rua, pels carrers de Puigcerdà, acompanyats de la colla de Dimonis de Puigcerdà, disfressats, maquillats o bé amb màscares, gràcies a la tasca encomiable de l’antropòleg cerdà Carlos Rodríguez Prol. Aquest any va tornar a ser un èxit. Us donem les gràcies a tots aquells que hi vau participar. I als que no, ara que ja coneixeu millor aquesta tradició, us animo a formar-ne part l’any 2020!