Escapisme, la teva nova novel·la, arriba tres anys després de l’èxit de Temps de rates, com et vas plantejar aquesta nova aventura literària?

L’evolució lògica de tot escriptor és trobar un estil i una veu personal, i millorar amb cada nou llibre. Crec que a Contra l’aparador i Temps de rates vaig definir els fonaments del que vull fer com a escriptor, que és una novel·la social, viva i dinàmica, que parli de la cara menys amable del nostre món, i ara amb Escapisme he fet un pas endavant quant a l’estil, més literari i reflexiu.

 

 Descrius un escenari, la Verneda, molt real. Com l’has construït?

Sempre escric del que veig: parlo del nostre món, de nosaltres, de mi. Veig coses que em molesten, que em sorprenen, m’expliquen coses, experimento situacions, i sobretot observo. L’escenari d’Escapisme és un barri perifèric de Barcelona però podria ser qualsevol barri degradat de qualsevol ciutat, perquè tots aquests barris tenen la mateixa problemàtica i els mateixos personatges.

 

 Parlem dels personatges d’Escapisme, els definiries com uns ‘outsiders’ de la vida? 

M’encanta la figura del ‘loser’. El relat del perdedor, o del pringat, que és una paraula que faig servir molt a les meves novel·les, és molt més ric i dona més joc que el del triomfador. Escapisme tracta dels ‘outsiders’ de la societat, que són al carrer del costat de casa nostra però que ni els veiem. Però són allà i tenen vides que ni ens imaginem, amb realitats que portades a l’extrem i ficcionades són literàriament molt potents.

 

 Què podrà trobar el públic en aquesta nova novel·la i per a qui la recomanes?

Escapisme és una novel·la de relacions familiars complicades, de gent que viu al límit, envoltada d’agressivitat i de manca d’afecte, i que no vol afrontar les seves obligacions, que vol escapar d’elles, però que quan decideixen agafar les regnes de la situació prenen sempre la decisió equivocada. Són situacions i personatges hiperbòlics, tot i que reals, i que han de lluitar contra les circumstàncies, i massa sovint contra ells mateixos, que són els seus pitjors enemics.

 

 Escapisme es va presentar per primer cop al festival Tiana Negra, que va tenir lloc el cap de setmana del 17 i 18 de gener. Què significa per a tu aquest festival?

Sí, Tiana Negra era el primer acte amb Escapisme i va ser genial perquè vaig signar força exemplars i vaig veure que després de tres anys sense publicar res els lectors tenen ganes de llegir-me i no m’han oblidat. I fer-ho en aquest festival del qual vaig tenir l’honor de formar part de la primera edició, i ara ja van per la vuitena, sempre és especial.

 

 Parlant de festivals, ets l’ànima mater del Vilassar de Noir, que ja porta 4 edicions. Ens pots avançar alguna cosa de la propera edició d’aquest 2020?

Arribar a la cinquena edició d’un esdeveniment cultural és motiu per celebrar, així que alguna cosa especial estem preparant, però encara queda molt fins a l’octubre.

 

 Per què creus que el gènere negre està tan de moda?

Perquè entreté però et fa pensar. El gènere negre pot ser un divertiment o la cosa més seriosa del món, depèn de l’ànim del lector i de com afronti el llibre. La novel·la negra aspira a explicar el món que ens envolta, a descobrir realitats en les que potser el lector no havia parat atenció, però ho fa sempre sense renunciar al component lúdic, perquè la literatura ha de ser entretinguda i llegir un llibre en el teu temps lliure és una opció més divertida que mirar Netflix o enredar-se amb el mòbil.