Temps d’introspecció és el nom de l’article que Enric Quílez ens proposa per a una lectura reposada i tranquil·la en ple confinament. El president del Grup de Recerca de Cerdanya ho fa en un moment oportú, quan a causa de la pandèmia de la Covid-19 ens recorda que vivim en temps convulsos i per aquest motiu un confinament forçós. Just ara, que no podem sortir i viure lliurement com solíem fer fins ara, és quan més trobem a faltar la llibertat de viure la Cerdanya.

Generalment, no som conscients de les petites meravelles que ens envolten i com som d’afortunats de gaudir de la natura i del medi d’una comarca tan especial com la Cerdanya, situada al bell mig del Pirineu, entre el Pirineu axial i el Prepirineu, la vall amb orientació est-oest més gran d’Europa, cosa que li confereix algunes característiques ben curioses, com tenir més hores de Sol que el desert d’Almeria. I així i tot, gràcies a les aigües dels rius que neixen a les nostres muntanyes, és verda i ufanosa.

Quan arriba la primavera, podem escoltar el cant dels ocells. La puput, la mallerenga i el rossinyol, que sol cantar de nit. Ens extasiem davant del vol de les aus. Les sargantanes surten a prendre el sol a les parets del rocam, molt a prop de les nostres cases i els insectes reviscolen. Quan s’apropa l’estiu, si tenim sort, podrem veure de nit alguna cuca de llum, tan escasses que s’han fet i de dia, les precioses papallones, de tots els colors i textures.

Els cels vespertins són un veritable luxe, especialment a l’hivern, quan els altocúmuls lenticulars es tenyeixen de porpra, de taronja i de gris. I a la nit, el cel estrellat, del qual encara podem gaudir i la Via Làctia en tota la seva esplendor. Un cop un conegut meu de Barcelona es va quedar ben sorprès de veure la Via Làctia, que mai no havia pogut contemplar des dels contaminats cels de l’àrea Barcelona, on vivia.

La plana cerdana

I què em dieu d’aquestes nevades tardanes d’abril i de maig que emblanquinen els cims de les muntanyes i de vegades la vall, que viu ja l’esclat de la floració, de tots els colors, amb els insectes brunzint sobre les flors?

Una caminada pel bell mig de la vall o cap a un turó coronat per una vella ermita romànica, des d’on podrem gaudir d’una magnífica vista, com des de Sant Salvador de Predanies a Prats o a Belloch, a Dorres.

Per no dir una visita al riu Segre o a algun dels seus afluents, poder passejar per la seva vora, gaudint de la flora i la fauna i d’una lleugera brisa que agita les branques dels arbres.

Tot això, que potser no havíem valorat prou és el que trobem a faltar aquests dies que no podem sortir de casa o que tenim els moviments restringits. Per sort, tot això passarà, però la Cerdanya, resta i ens esperarà.