La propietària del restaurant La Forkilla de Puig-reig (Berguedà), Sílvia Martínez, admet que des d’un primer moment van decidir seguir treballant complint amb les condicions i les noves normatives i van apostar pel servei a domicili. “Hem extremat les precaucions i la higiene i als menús no posem producte cru per evitar la propagació del virus”, detalla. A la pràctica, estan fent els mateixos menús mantenint els proveïdors de sempre i el que han canviat és el format. Enlloc e servir el client al restaurant, aquests dies ho han portat a les cases. I cada setmana estan al cas del “que es pot fer i el que no” pel que fa a normativa. De fet, a partir d’aquest dilluns, el client podrà recollir els menús a l’establiment si ho prefereixen.

L’emergència sanitària ha canviat el perfil del client que tenien. La capacitat econòmica és un dels factors que més pesen. “L’economia ha baixat per a tothom; la gent si es pot comprar la pizza al supermercat no ens la demanarà a nosaltres perquè val el doble i si tenen temps, ho fan a casa”, detalla la propietària. En canvi, les persones que compren ara menjar a domicili és perquè van “col•lapsats de feina” com ara treballadors del sector sanitari o perquè fan teletreball i tenen mainada i necessiten ajuda. També s’han trobat amb el cas de persones que estan “farts” de cuinar i volen una alternativa.

Les celebracions com ara el dia de la mare o Sant Jordi també els han anat a favor i ha animat les comandes. Tot i això, la facturació és mínima si es compara amb un període de normalitat. Ara mateix estan venent un 10% del que feien abans. “El que estem fent és sobreviure i pagar factures. Ahir vaig arribar a casa plorant perquè em va arribar la factura de la llum, l’aigua, els autònoms, el lloguer… tot el que he fet aquest mes ha volat, però ens podem mantenir”, admet amb resignació. “Perdonar, no se’ns ha perdonat res”, lamenta.

 

La propietària del negoci es mostra molt crítica amb la gestió de la covid-19 i les decisions “sense coherència ni sentit comú” que el govern de Pedro Sánchez està prenent a nivell econòmic. En el cas de les terrasses i les limitacions d’aforament dels locals, la Sílvia creu que és del tot “inviable” i que, com ella, estan el 90% de la restauració. El seu local permet un aforament de 50 persones i, fins ara, tenia dotze taules a la terrassa. “Ara només en podré tenir dues, com puc pagar el treballador i la seguretat social complets amb dues taules de servei?”, es pregunta. I afegeix que només els sortiran als números a aquells establiments de grans dimensions que tinguin desenes de taules. Tampoc veu clar que els ajuntaments permetin ampliar algunes terrasses si hi ha disponibilitat d’espai perquè, entre altres coses, crearà situacions de greuge.

I pel que fa a l’aforament dels locals, aquí també ho veu impossible de poder complir. Dels cinquanta clients que tenia habitualment ara només podrà deixar-ne entrar una dotzena. I posa un altre exemple: “Si em ve una taula de 4 persones i diferents nuclis familiars, els hauré de separar també per 1,5 metres de distància segons el que diuen”. Això vol dir que hauria d’assumir el cost de mampares de metacrilat i, malgrat tenir-les, tampoc hi hauria garanties que els clients ho complissin. Ho veu tan complicat que creu que, per poder-se ajustar al que diu la llei, hauria de contractar un vigilant de seguretat. “Hauríem d’estar tot el dia darrere de la gent, ara no facis això o allò… no es pot treballar així”, conclou. Per tot plegat, descarta obrir el local i apostar per mantenir el servei de domicili o la recollida al local.

ACN Puig-reig