I és que la presència de la plaga de la papallona del suro (Lymantria dispar) afegeix dificultats de supervivència a un bosc que ve de patir la plaga del tomicus, als pins. En aquest cas la víctima és l’alzina, amb una gran presència també al Maresme. Es calcula que n’hi ha uns 12 milions d’exemplars, d’un total de 94 milions d’arbres que hi ha als boscos de la comarca.

Segons els tècnics, es tracta d’unes xifres que demostren la mala gestió del bosc. “Cal una millor gestió i reduir l’espessor dels boscos”, assegura el tècnic de Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme, Jordi Bonet. “Tenim massa arbres petits que neixen a l’ombra i simplement sobreviuen”, es lamenta.

A més, davant una plaga com aquesta, “no és el mateix si es defolia un arbre sa que es pugui recuperar, que un arbre dèbil que té la mort assegurada”. El problema s’agreujaria amb un episodi de sequera al juliol que acabés augmentant definitivament la mortalitat del bosc i, de retruc, elevant el risc d’incendi.

A més, la plaga, explica Bonet, està agafant cada vegada més àrea perquè es desplaça fàcilment amb el vent. “Està sent més intensa”, avisa. A més de les alzines, en algunes zones de la comarca la papallona ha atacat també fulles i fruits d’arbres fruiters, una situació gens habitual.

Tampoc és habitual que l’explosió arribi tan aviat, ja que normalment la papallona neix més avançat l’estiu: “El canvi climàtic ha fet avançar el cicle”. Amb tot, Bonet recorda que l’insecte és inofensiu per a les persones i no provoca al·lèrgies: “La gent ho ha de veure com un fenomen natural”.

Com ja va passar l’any passat, a més de la seva presència als boscos, les papallones es comencen a veure ja en alguns nuclis urbans de la comarca.