A vegades, quan sentim a parlar de menjar per emportar, l’associem erròniament a conceptes negatius. Mala qualitat, aliments poc sans, matèries primeres dolentes, etc. Ni de bon tros és sempre així. Si bé és cert que hi ha opcions per triar i remenar, hi ha molts establiments ben consolidats que, empesos per l’actual situació sanitària, han fet el salt a aquest món. Així doncs, avui dia podem trobar opcions de menjar per endur d’altíssima qualitat. És més, no tenen res a envejar a les opcions tradicionals que consumim a les taules dels restaurants.

Des de ja fa un temps, i especialment des de l’aparició de la pandèmia, el menjar per endur s’ha convertit en una alternativa als àpats tradicionals. Una de les característiques que fa de les opcions take-away una bona opció tant pels restauradors com pels clients, és la capacitat d’emmotllar-se a la societat i als seus canvis. Així doncs, parlem una mica de menjar per emportar: en constant adaptació.

Una mica d’història

A primer cop d’ull podem pensar que el menjar per emportar és un invent modern, coetani als nostres temps. Res més lluny de la realitat. Per trobar els inicis d’aquesta opció tan pràctica ens hem de traslladar en el temps fins a l’època antiga. Així doncs, era molt comú en les civilitzacions grega i romana. A la ciutat de Pompeia, famosa per la seva desaparició en l’erupció del volca Vesuvi, els arqueòlegs hi han trobat un bon nombre de thermopolia. En aquests locals s’hi venia menjar preparat, sigui calent o fred. Tanmateix, els clients podien triar menjar-se’l in situ, al triclini o menjador d’aleshores, o endur-se la teca a casa. Una altra dependència que tenien alguns thermopolia era el viridarium, un jardí tancat on els comensals podien gaudir del menjar a la fresca.

A l’altre costat de l’Atlàntic, els mercats asteques vibraven d’activitat i una d’elles era protagonitzada pels venedors que oferien menjar per consumir al carrer. Aquests comerciants venien per exemple begudes com l’atole, una sopa dolça de blat de moro i aigua condimentada amb espècies aromàtiques com el cacau, la vainilla o l’anís. I per acompanyar aquest beuratge, oferien els tamales. Es tracta d’unes espècies de creps cuites al vapor i farcides de gall d’indi, peix, granotes, insectes, ous, fruita o vegetals cuits.

El menjar per emportar o com adaptar-se a la realitat social

Un cop tornats d’aquest viatge en el temps i instal·lats de nou en l’actualitat, veurem que el menjar per endur és una eina que ens permet adaptar-nos als canvis que ens toquen viure. Si una habilitat caracteritza el menjar per emportar i les empreses o establiments de la comarca que l’ofereixen és la capacitat d’adaptació a la societat i als canvis inherents que experimenta constantment. De fet, el menjar per endur, avui en dia, representa una solució a un estil de vida actiu, en constant moviment. Avui, el temps és un bé preuat i malgastar-lo ens penalitza en les nostres vides.

Fent honor a aquesta capacitat d’adaptació que té, estem veient que, molts restaurants i establiments que en èpoques de “normalitat” pre-Codiv-19 professaven l’opció tradicional de menjar-hi, estan optant per oferir menjar per emportar i fer un gir en la seva manera d’entendre el negoci. La prohibició de servir a l’interior de bars i restaurants que ha imperat durant uns mesos, ha accelerat aquest procés. És més, malgrat la progressiva reobertura tan esperada per tots que experimentaran durant el mes de desembre, l’opció take-away és una alternativa a tenir en compte perquè coexisteixi amb la metodologia tradicional. Com malauradament hem comprovat els últims mesos, la situació canvia constantment. Així, una bona manera de fer front a aquests canvis sobtats és mantenir les opcions per endur a les cartes de bars i restaurants.

A continuació us deixem un recull de restaurants que ofereixen opcions per endur i, com sempre, propostes interessantíssimes tant per gaudir-les al seu local com per fer-ho a casa. No us les perdeu!

Amb la qualitat de sempre

Sovint tenim la idea preconcebuda i errònia que el menjar per emportar és sinònim de poca qualitat o elaboracions menys treballades. Res més lluny de la realitat. L’establiment és el mateix i els professionals que hi treballen són els mateixos. L’amor, il·lusió, motivació i dedicació que bolquen als seus negocis i elaboracions és exactament la mateixa, si no més. El producte final que ens enduem a les nostres llars o allà on sigui que ens ho menjarem, és un calc exacte dels meravellosos plats que ens servirien a la taula del local.

És bo recordar que adquirir les opcions per endur dels establiments que ofereixen aquest servei, suposa mantenir viva l’activitat del teixit empresarial de la comarca en uns moments complicats. Fins que l’obertura no pugui ser al cent per cent, el take-away és una bona manera de complementar el despertar progressiu de l’activitat i donar suport als nostres bars i restaurants.

Si t’ha agradat el reportatge Menjar per emportar: en constant adaptació, també et pot interessar el contingut de la Revista Pànxing Tot Cerdanya.