Sabeu d’on vénen, com, qui i on es fan les coses que consumim diàriament? Com es produeix el fil de coure que ens porta l’electricitat a casa? I com arriba l’aigua fins a l’aixeta? D’on surt el ciment de casa teva? I la roba? I els espaguetis? Aquí hi trobareu la resposta.

Massa sovint donem per fet molts dels objectes o recursos que ens envolten i protagonitzen el nostre dia a dia. Si per un moment parem a pensar d’on ha sortit tot el que veiem a casa, als aparadors o al carrer, de ben segur que ens envairan mil dubtes. A continuació, 6 museus t’expliquen com es fa.

1. Museu del coure

Al Museu del Coure descobriràs que aquest metall noble és un dels pocs materials que es pot reciclar una i una altra vegada, indefinidament… Així doncs, d’un collaret de coure del Neolític podríem obtenir el coure necessari per a una pista conductora d’un ordinador d’última generació. I sense pèrdua de cap de les seves qualitats! A més, des de la passarel·la de La Farga podràs veure en directe el procés de foneria del coure i producció de l’alambró.

2. Museu del Ciment

Entre totes les meravelles del nostre món industrialitzat que ja no ens sorprenen n’hi ha dues que estan per tot arreu, i a les quals ja ni parem atenció. L’omnipresent ciment de les nostres ciutats té els seus orígens a Anglaterra, a mitjans del segle XIX, on li van posar el nom de portland. La primera fàbrica de portland a Espanya es va construir a Castellar de n’Hug, per encàrrec d’Eusebi Güell, i avui, ja en desús, és un recinte impressionant que acull el Museu del Ciment. Podeu accedir-hi en tren des de la Pobla de Lillet i aprofitar per fer una parada als Jardins Artigas, dissenyats per Antoni Gaudí.

3. Museu Agbar de les Aigües

Obrim l’aixeta i… màgia!, un rajolí d’aigua fresca ens mulla les mans. Tanmateix, aquest efecte que ja no ens produeix cap sorpresa, era una cosa impensable per als nostres avis, que havien d’anar a carregar aigua a les fonts públiques i rentar la roba als safaretjos. A finals del segle XIX, però, les necessitats de la indústria emergent i l’augment de la població van impulsar les obres de bombeig i canalització de les aigües dels aqüífers que avui, en recintes d’arquitectura modernista, mostren aquells vestigis d’arqueologia industrial al mateix temps que ens consciencien sobre la importància d’aquest recurs.

4. La Casa de les Aigües 

Obra de l’arquitecte Rovira i Trias per aprofitar l’aigua dels aqüífers subterranis i solucionar els problemes d’abastiment d’aigua a finals del segle XIX. En aquest cas, els pous de Montcada o Casa de les Aigües són una magnífica obra de modernisme industrial català.

5. La Sèquia i el Centre de l’aigua de Can Font

Des del segle XIV fins avui dia, la Sèquia porta l’aigua del riu Llobregat que necessita la ciutat de Manresa des de Balsareny. És sens dubte una gran obra d’enginyeria hidràulica de l’època medieval de 26 km. Al llarg d’aquest recorregut es poden visitar molts espais d’interès natural, històric i arquitectònic. Al Centre de l’aigua de Can Font veuràs el camí que porta l’aigua, fresca, neta i purificada, fins a l’aixeta de casa teva i fa possible aquest miracle que encara avui ho és a molts llocs del món!

6. Pastes Sanmartí

Hi ha tantes coses que ens acompanyen el nostre dia a dia que ja ens semblen irrellevants. “Què fem avui per dinar? Mmmm… qualsevol cosa… espaguetis!” Poca broma, que els espaguetis no són qualsevol cosa. Si més no, la pasta artesana que elaboren a Pastes Sanmartí, a la vila termal de Caldes de Montbui, és un producte amb una història i un secret al darrere. Un secret que, com diu el seu lema familiar, els fa “fideuers des del 1700”. Hauràs d’anar-hi per descobrir-ho…

Si t’ha agradat llegir l’article 6 museus t’expliquen com es fa, et pot interessar llegir Visitar museus catalans des de casa