Un bolet amagat

Per fer-ho fàcil, i perquè realment és així, una tòfona és un fong, un bolet. La seva particularitat principal que la diferencia dels que podem trobar a simple vista al bosc, és que creix enterrat sota terra, a una profunditat d’entre cinc i vint centímetres. Les tòfones, per créixer i viure, necessiten estar associades a les arrels de determinats arbres que els fan d’hostes, proporcionant-les aliment en forma de sucres produïts gràcies a la fotosíntesi. Les principals espècies silvícoles que cuidaran de les tòfones són de la família quercus, com poden ser les alzines i els roures, encara que també en podem trobar en zones d’avellaners o roures de fulla petita en menor mesura.

Una característica curiosa dels arbres on neixen tòfones, és una zona mancada de vegetació en forma de cercle que es dibuixa al voltant de l’exemplar. Aquesta rodona erma, anomenada “cremat”, és fruit de la competència que es dóna entre el fong i la vegetació per aconseguir l’aliment, fent impossible que cap altra planta pugui prosperar en aquesta zona.

Les tòfones, malgrat estar enterrades, desprenen una olor molt forta i característica que atrau animals salvatges, principalment porcs senglars. Aquests, en ingerir-la, i amb el següent curs natural, expulsar-la, afavoreixen la dispersió de les espores, fent que proliferin allà on cauen, si es donen les condicions necessàries, per gaudi dels amants d’aquestes perles de bosc, que no en som pocs!

I aquí va una curiositat: la tòfona, va ser un producte molt valorat per les civilitzacions antigues, gregues, romanes i egípcies. Emmarcat en el retrocés generalitzat de l’edat mitjana, les tòfones van ser considerades com un aliment diabòlic! Així doncs, la reintroducció a la gastronomia berguedana és més aviat recent.

El millor amic de l’home, i de la tòfona!

Aquest efluvi deliciós que als animals salvatges torna bojos, també és detectat pels gossos tofonaires. Després d’un entrenament específic, aquests cans són capaços, gràcies al seu olfacte privilegiat, de rastrejar el terra i marcar, amb un gest après a l’entrenament, la situació de les tòfones.

La raça del gos no és determinant a l’hora d’ensenyar-lo a buscar aquests petits tresors. Si bé és cert que hi ha experts que prefereixen una raça determinada, el que ha de tenir un bon gos tofoner és ganes i predisposició per treballar,  així com un bon caràcter.

El període aproximat de recol·lecció de la varietat més preuada a casa nostra, la tòfona negra d’hivern (Tuber melanosporum), és, com el seu nom bé indica, entre els mesos de novembre i març, lapse de temps en el qual el fruit adquireix la plena maduresa.

Gaudir-ne al Berguedà

La comarca del Berguedà és una terra que està estretament lligada als productes del bosc, tant pel que fa a la tòfona com a la caça. Així doncs, fins al dia 31 de març, els que ens puguem atansar als restaurants berguedans, podrem gaudir de plats i menús especials centrats en aquests productes, fent valdre aquests elements culinaris característics del Berguedà. Les diferents propostes es podran seguir al Facebook, Twitter i Instagram de l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà, així com a les webs de l’Oficina de Turisme del Berguedà.

Enguany, els cinc restaurants participants de la comarca que ofereixen aquest tipus de plats són Ca l’Amagat Rústic Gastrohotel i Restaurant Niu Nou de Bagà; el Restaurant La Cabana i el Restaurant Cal Travé de Berga i el Restaurant Els Roures d’Espinalbet, alguns d’ells amb menús que giren exclusivament al voltant de la tòfona.

La campanya està impulsada per Hostaleria i turisme del Berguedà amb la col·laboració de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà i el suport de la gerència de serveis de turisme de la Diputació de Barcelona.

Redacció Pànxing

Si t’ha agradat llegir l’article Tòfona, el diamant negre del bosc, també et pot interessar Petit homenatge a la Festa del Trinxat.