Costums i tradicions

És costum que els padrins regalin als seus fillols la mona el Diumenge de Pasqua després del dinar i que el dilluns es reuneixin els familiars per a menjar-la tots junts.

Aquesta mona, es diu, ha de contenir tants ous com anys té el nen que la rep i amb un màxim de dotze. Aquesta edat és la triada perquè tradicionalment és l’edat en què els nens es confirmen i a partir d’aquí deixa de regalar-se. En alguns llocs, és costum a més que els nens entonin una petita cançó si volen que se’ls regali la mona.

Diferents tipus de mones

En València, la varietat més consumida és la realitzada amb la massa del panquemado però adornat amb ou dur, que sol trencar-se en el front d’algú. La forma habitual és la rodona, però també és freqüent veure-les en forma d’animals, concretament de tortugues, serps i cocodrils.

A Catalunya i Balears, la massa és de bescuit que s’emplena de crema, xocolata o melmelada (a Menorca també és de merenga). A vegades es cobreix amb crema catalana i ametlles als costats i s’adorna amb ous de xocolata, plomes o pollets.

No obstant això és cada vegada més freqüent que íntegrament es facin de xocolata i es creuen amb elles autentiques obres de xocolata amb temàtiques sobre els personatges animats més populars del moment.

Font: Eva Remolina / AMIC

Si t’ha agradat llegir l’article Les Mones de Pasqua, també et pot interessar llegir Les calçotades: molt més que un àpat.