Avui dia ja ningú concep un cotxe sense determinats elements de protecció. Els cinturons de seguretat de tres punts d’ancoratge, les carrosseries que impedeixen que el motor envaeixi l’habitacle en cas de xoc frontal, els vidres laminats que no s’estellen en trencar-se, i el sistema que ens ocupa avui: l’airbag.

Aquesta naturalesa indiscutible en els cotxes, no ho és igual en les motocicletes. Aquesta tendència està canviant.

La feina de les principals marques en seguretat activa de les motos s’ha fet bé. Moltes ja equipen l’antibloqueig dels fens (ABS), el control de pressió dels pneumàtics o fins i tot controls d’estabilitat electrònics. La correcta seguretat passiva, però, és feina del conductor o conductora.

Una de les opcions per les quals pot optar el motorista és l’armilla airbag. Està composta de tres parts: l’estructura, que pot ser independent o integrada en una peça com una granota de cuir; la bossa d’inflat, encarregada d’emplenar-se d’aire i de dissipar l’energia de l’impacte; i el mecanisme d’activació, que pot ser mecànic, en forma d’ancoratge a la moto, o electrònic, amb un seguit de sensors i acceleròmetres que detecten moviments bruscs i caigudes.

Segons dades de la DGT, el 25% dels hospitalitzats per accident de motocicleta pateixen ferides al tronc, fet que pot evitar l’ús de l’airbag.

A més, encara hi ha un 91% de motoristes que no l’han utilitzat mai per un 4% que l’empra de manera habitual. El mateix organisme s’està plantejant de fer-lo obligatori igual com va fer amb el casc al seu dia.

Si t’ha agradat llegir l’article Seguretat a la carretera: l’airbag per a motocicletes, també et pot interessar llegir Vehicles híbrids: el millor de cada món.