Una mica d’història

El principi de les festivitats populars sovint costen de marcar en el calendari històric. Pel que fa a Tots Sants, hi ha bastant consens en situar els seus inicis al segle VII, quan el papa Bonifaci IV, l’any 610, va decidir purificar i consagrar a la Mare de Déu i a tots els màrtirs el temple pagà del Panteó (pan theon vol dir, de fet, “tots els sants”). Va ordenar també que se celebrés una festa en la diada de la seva dedicació: d’aquí neix Tots Sants. De mica en mica es va anar estenent per tot l’occident, i a partir del segle X, l’endemà de la festa, es va instaurar la tradició de commemorar els fidels difunts. Uns inicis pagans que el cristianisme va adoptar.

Castanyada VS Halloween 

De menjar castanyes està relacionada precisament amb la commemoració dels difunts a la qual fèiem esment. Durant la festa, es duia a terme un repic de campanes que s’allargava durant hores per recordar els familiars morts i per encoratjar a la gent a resar. Els campaners, cansats i morts de fred després de la jornada maratoniana repicant, necessitaven una menja calenta i calòrica que els refés de l’esforç. Les castanyes i els moniatos, regades amb un traguinyol de vi bo o moscatell, esdevenien un bon reconstituent.

Des de ja fa un bon grapat d’anys, a casa nostra s’ha anat instaurant el costum de celebrar la festa d’origen anglosaxó de Halloween. Els antics celtes creien que durant la celebració del Samhain, els esperits dels difunts tornaven a visitar els vius. Amb l’emigració d’irlandesos cap als Estats Units es va exportar aquesta celebració, que el pas dels anys ha fet que anés adquirint el caire terroríficament festiu i dolç d’avui dia. I és que a vegades sembla que hàgim d’escollir entre una de les dues festes, però, per què no celebrem el bo i millor de les dues? Què us sembla un Castaween?