Hi ha moltes entitats esportives a casa nostra, amb trajectòries més o menys llargues. Però, 90 anys? Això ja són figues d’un altre paner! És ni més ni menys el temps que el CANM-C porta oferint als seus socis un punt de trobada per compartir una mateixa afició: l’amor per la neu i l’esquí alpí.

Aquest més hem parlat amb el seu director tècnic, el Pep Serra, perquè ens expliqui la història d’aquest club quasi centenari, quin és la seva filosofia, tot el que té per oferir i alguna anècdota divertida, que amb la trajectòria de la institució, bé se’n podrien omplir pàgines i pàgines. No us ho perdeu!

Explica’m què és el CANM-C. Quins són els seus orígens?

El Club d’Esquí Alpí Núria-Masella és un dels clubs més antics de Catalunya.

Va néixer l’any 1932, aquest any en fem 90. Va néixer a Núria i actualment compta amb activitat a les estacions d’esquí de Masella (Cerdanya) i al Pas de la Casa (Grandvalira). Som un club 365 dies, oferim diferents activitats durant tot l’any siguin esportives o bé socials.

Resumeix-nos la trajectòria d’aquests 90 anys d’història que compliu.

Durant els anys 40 i 50 va ser un destacat club precursor de la competició d’esports d’hivern a l’estat, ja que organitzava les proves internacionals que es disputaven a l’estació de Núria i a les quals acudien els millors corredors internacionals i olímpics de l’època. Llavors, el club comptava amb un important equip d’esquí alpí i també d’hoquei sobre gel. Actualment, segueix amb aquestes passes iniciades fa unes dècades, i continua participant en l’organització de curses tant de la FCEH, com de la RFEDI, en diferents categories. Però la cursa que organitzem i que ens té el cor robat és el Cargol de Neu, la cursa d’alevins més antiga de Catalunya: aquest any esperem poder fer la 29a edició!

Durant tots aquests anys hem format corredors de la talla de la Conchita Puig, pionera en l’esquí, participant en la Copa del Món i als Jocs Olímpics, o d’altres corredors que en l’actualitat participen en diferents competicions estatals i/o internacionals.

Suposo que ho celebrareu com mana!

I tant! Primer de tot volem fer un sopar amb tots aquells socis i exsocis que s’hi vulguin apuntar per tal d’inaugurar una temporada tan especial per tots nosaltres, com un punt de retrobada, i a partir d’aquí estem mirant d’organitzar diferents actes que involucrin a petits i grans i, sobretot, també a l’entorn, la Cerdanya. Un fet com aquest no ens el volem quedar només per nosaltres, tenim moltes ganes de compartir-lo. Seguiu-nos a les xarxes i us sorprendrem!

Qui forma el club?

Som uns dels clubs d’esquí més grans: el formem al voltant d’uns 800 socis, famílies que busquen que els seus fills aprenguin i gaudeixin amb la neu i amb els companys del club. Comptem amb uns 40 tècnics titulats entre competició i escola (tots ells amb TD1, TD2 i TD3 segons correspongui i registrats de forma oficial davant la Generalitat de Catalunya com a professionals de l’esport), molts d’ells excorredors nostres, fet que fa que tanquin un cercle molt important i del que ens sentim molt orgullosos.

Quins valors us defineixen?

Busquem, a través de l’esforç, una forma de complementar la formació dels nostres membres per la cursa de la vida. Som uns apassionats de la neu i el club pretén utilitzar la pràctica i la competició de l’esquí per formar persones en l’hàbit de l’esforç, la constància i l’honestedat. La millor tècnica i els èxits esportius seran una conseqüència d’aquest projecte formatiu. Tota aquesta feina, sense respectar el nostre entorn i estimar la natura, no té sentit, i aquesta estima també s’ha de compartir amb els que tenim al nostre voltant, amb camaraderia i empatia amb els companys. Així, el club vol ser un punt de trobada per a les famílies des d’on s’impulsen activitats esportives i socials que promouen els valors importants per a la formació dels nens i joves, ja que entenem l’esport com un complement per assolir certs valors cabdals per un bon desenvolupament humà, i l’esquí de competició creiem que hi ajuda moltíssim.

Amb quines seccions compteu?

Bàsicament, la nostra activitat gira entorn de l’esquí alpí: des dels més petits on poden començar als grups d’escola, fins als més grans, els més veterans del club, els Masters. A més, també tenim la secció d’skimo.

Entenem tot el procés com una evolució, des dels menuts als més grans, en un viatge d’aprenentatge i d’anar adquirint, sempre amb el component lúdic i amb l’esperit d’equip per bandera, aquest vessant més competitiu. A mesura que els esportistes es fan grans decideixen si continuen cap a l’esport d’elit o continuen gaudint de les competicions com a vehicle per passar-s’ho bé amb els seus amics.

Comptem també amb la Ski Academy, una possibilitat de realitzar el segon trimestre escolar a Andorra, compaginant així l’estudi en una escola internacional de referència i els entrenaments durant la setmana amb els nostres propis entrenadors.

I la secció de veterans, els Masters, molt potent! Molts pares i mares tornen a entrar a l’esport de competició com a forma de compartir i gaudir d’una passió amb els seus fills i filles.

Què els recomanaries a uns pares que vulguin que els seus nens aprenguin a esquiar?

Primer de tot que es posin en mans de professionals per l’ensenyança de l’esquí. També dir que molts cops tenen dubtes sobre quan ha de començar a esquiar un nen petit: dir-los que no tinguin por, que els nens ho provin a partir dels 3 anys, que poden començar perfectament i que es quedarien parats del que arriben a aprendre a aquesta edat. La millor manera d’aprendre a esquiar és tenir continuïtat amb els dies i amb els companys. Per això els clubs són una molt bona opció.

Amb tots aquests anys d’experiència com a director, quina anècdota ens podries explicar?

La veritat és que són moltes les situacions viscudes. Per exemple, en una concentració en glacera en la qual feia molt mal temps i realment costava que els esportistes estiguessin motivats, es va plantejar una activitat de tarda a la piscina, en unes instal·lacions cobertes. A fora estava nevant i es va presentar un corredor en pantalons curts i màniga curta per anar a la piscina, la reacció de l’entrenador va ser memorable. O el cop que una corredora d’un altre club i amb un bon nivell es va confondre i va agafar els meus esquís. Resulta que va fer amb ells la segona mànega!

Si t’ha agradat llegir l’entravista a Pep Serra, director tècnic del CANM-C, també et pot interessar llegir Entrevista a Regina Rodríguez Sirvent, escriptora.