Són les dues de la tarda. L’Alexandre Chevalier torna a casa amb la seva motocicleta després de treballar. A la carretera, un camió ha perdut aigua i líquid sabonós i s’han creat uns bassals. En trepitja un, la sensació no és bona i es desencadena tot. Cau i impacta fortament amb l’esquena i en aquell moment s’adona que no serà una caiguda més. El resultat: paraplegia. Aquest desafortunat accident es converteix en la llavor que fa néixer una associació, curulla d’esperança, superació, bon rotllo i un amor per l’esport que traspassa totes les barreres.

---

Fer front a una mancança

L’associació Ride Again neix de la detecció per part de l’Alexandre d’una mancança: les diferents instal·lacions de muntanya de la Cerdanya, Capcir i voltants no compten amb material adaptat perquè les persones amb algun tipus de discapacitat o impediment físic puguin practicar els seus esports preferits, o si n’estan en possessió, no sempre disposen de prou talles o models que s’adaptin a les característiques dels esportistes. “Quan vaig sortir de l’hospital i vaig voler tornar a practicar els meus esports preferits vaig detectar que a la Cerdanya hi ha el potencial per fer-ho, però, per contra, no hi ha l’equip per aprofitar-lo”, reflexiona.

Així doncs, a l’abril d’aquest any, l’Alexandre, incansable i multidisciplinari esportista tant abans com després de l’accident, pren la determinació de posar remei a aquesta problemàtica que ha d’afrontar. Al seu cap va prenent forma l’associació i la determinació que tothom que vulgui practicar, descobrir o recuperar una disciplina esportiva tingui al seu abast el material necessari per fer-ho.

Per terra, asfalt, neu i aire

Què cap superfície sigui un obstacle! Així, l’objectiu és clar i ben definit: obtenir el material per poder practicar diferents esports a la comarca i més enllà de les seves fronteres en qualitat de préstec als socis de l’associació.

En aquest sentit, Ride Again treballa sense descans per poder comptar amb un bon assortiment de “joguines”. Un d’ells és el quadrix, un vehicle elèctric tot terreny de quatre rodes que permet als seus conductors tornar a sentir l’adrenalina de circular per terrenys rocosos, pistes de terra i assolir cims i paratges de muntanya com si ho fessin amb una bicicleta BTT. “Del quadrix en pot gaudir tothom, és un esport motoritzat del qual tots hi podem participar. És incomprensible que cap empresa o estació en tingui cap”, lamenta l’Alexandre. A l’asfalt també hi volen tenir cabuda, amb un kart automàtic i adaptat per esmicolar els rècords dels circuits que visitin.

La neu és protagonista indispensable dels hiverns a la comarca, i no podia quedar-se’n al marge. Així doncs, l’Alex i els seus col·laboradors també volen aconseguir el finançament necessari per adquirir una cadira adaptada per l’esquí. I de la neu a l’aire de la mà d’una cadira especial per sobrevolar la comarca amb el parapent.

Fer front a grans despeses

Tot aquest material, per la seva naturalesa complexa i per la demanda més reduïda en comparació amb el que no necessita adaptació, és car. Molt car. “He conegut gent amb algun tipus de limitació que porten deu, quinze anys sense gaudir del seu esport perquè comprar l’equipament necessari per practicar-lo és caríssim”, ens explica l’Alexandre.

I és que aquest és el principal escull que han de superar la gent de Ride Again, l’econòmic. De mica en mica, però, i amb les aportacions i el patrocini d’empreses i particulars dels dos costats de la frontera a la Cerdanya aquest obstacle es va salvant. Les administracions públiques i ens locals també formen part de les institucions que l’associació truca a la porta.

Win-win

Més enllà de l’objectiu principal de l’associació, que és crear un banc de material adaptat per la gent que el pugui necessitar, el projecte també busca teixir aliances amb els proveïdors de serveis esportius i les instal·lacions de muntanya, al mateix temps que posiciona la muntanya cerdana al punt de mira de les persones que busquen un destí per practicar esport adaptat al medi natural des de diferents prismes: aventura, descoberta del patrimoni natural, etc. “Botigues, restaurants, hotels, balnearis, tots hi sortiran guanyant si som capaços de cridar i fer arribar aquest turisme esportiu adaptat. És un bon turisme, molt respectuós”, afirma l’Alexandre.

Activitat incansable

La conversa del Pànxing amb l’Alex ha sigut frenètica, apassionant, una allau d’idees que no fan més que confirmar el compromís i l’empenta que estan bolcant ell i els seus col·laboradors i col·laboradores amb aquest interessantíssim i necessari projecte solidari.

Durant tot el mes d’agost han visitat diferents esdeveniments culturals i esportius donant a conèixer el projecte. I si us pregunteu pel setembre, la resposta és clara: l’activitat serà igual d’intensa i els podrem trobar a nombrosos actes que podeu consultar a les seves xarxes socials, no cal dir-ho, igual de bullicioses i actives. 

Rumb al Marroc!

Emmarcat en aquesta hiperactivitat hi trobem un dels seus projectes més ambiciosos: participar en el Nomad Raid de 2024 amb un Peugeot 205 adaptat perquè l’Alexandre, amb l’ajuda inestimable del seu copilot Dimitri, pugui conduir durant més de quatre mil quilòmetres, començant a Hondarribia, travessant tota Espanya de nord a sud per creuar l’estret i endinsar-se al desert marroquí. Dels més de 100 equips participants, l’Alex serà l’únic pilot amb discapacitat. Tot un repte!

“La idea és que quan tornem del ral·li, el cotxe adaptat també formi part del banc de material i que la gent pugui descobrir la sensació de conduir un cotxe preparat”, ens explica. També bromeja i ens explica que en un futur es pot apuntar més alt. “Qui sap si acabarem al Dakar. Haurem de canviar de cotxe però”, explica tot rient.

A més, com no podia ser d’altra manera, aquest viatge també presenta un vessant solidari. L’Alexandre i el Dimitri s’enduran vint quilos de material d’ajuda, roba d’abrigar i bicicletes pels infants de les zones més desafavorides del desert marroquí. 

Sigui com sigui, ens trobem davant d’una iniciativa solidària interessantíssima  que seguirem de prop. Com diuen els Rage Against The Machine (la semblança del nom de l’associació amb el de la banda no és ni de bon tros casual): we gotta take the power back! Això és, tornar a prendre el poder de decidir, malgrat l’infortuni, com vivim el nostre amor per l’esport!

Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir el reportatge Ride Again Association Handisports: l’esport sense límits, també et pot interessar llegir l’Entrevista a Ramon Carreras Juanico, autor del llibre Libertad en los Apalaches.