La ciutat de Berga ha sigut històricament, i continua sent ara, un centre de molta activitat en tots els sentits: econòmic, comercial, cultural i, per descomptat, festiu. Si hi ha una persona que coneix profundament i de primera mà tots aquests temes aquesta ha de ser l’Ermínia Altarriba, actual regidora del consistori berguedà. Amb ella hem parlat de la seva vinculació amb el comerç de Berga, què l’ha empès a tornar a l’Ajuntament i hem radiografiat breument la situació actual de la vila. 

Sempre has estat molt vinculada a l’entramat comercial berguedà. D’on ve aquesta vinculació?

Per herència familiar jo tenia una botiga d’il·luminació amb més de 50 anys de trajectòria a Berga i que ara fa uns sis anys vaig tancar per motius diversos. De resultes de regentar la botiga vaig començar de relacionar-me i interessar-me en l’associacionisme comercial i des de ben jove que vaig formar part de la junta amb el primer president, el Jordi Alzina. En plegar el Manel Escobet vaig agafar jo la presidència de Berga Comercial durant sis o set anys fins que vaig a entrar per primer cop a l’Ajuntament. Quan vaig deixar-ho vaig tornar a entrar a la junta de l’associació amb la presidència del Xavier Orcajo.

Com ha canviat el comerç a Berga durant aquests anys que hi has estat tan involucrada?

Vam viure una primera crisi comercial quan van arribar a la ciutat les grans plataformes comercials, les grans marques de supermercats. Fins aleshores havíem tingut petites botigues de queviures o supermercats menuts, tot plegat molt local i de proximitat i  de sobte vam passar a àrees més grans. Va ser un gran sotrac pel comerç i van quedar ben bé, en l’àmbit de l’alimentació, els artesans que elaboren com les carnisseries o cansaladeries. Vam viure també una gran fase d’expansió al carrer Major amb botigues molt “xules” i punteres. També hem vist com el comerç s’ha anat traslladant del Barri Vell cap a zones més noves i de més fàcil accés amb cotxe com és el Vall o el passeig de la Pau, que tradicionalment havia estat un espai de serveis com bancs o oficines.

Tens una primera etapa política fins al 2018. Què t’empeny a tornar-hi?

M’hi empeny el projecte i el candidat. Considero que el Moisès és una persona molt capaç i que Berga té una gran oportunitat amb ell dins l’Ajuntament. Suposa un gran puntal, ens hi podem recolzar perquè és una persona molt ben formada, ha dirigit una empresa gran i està acostumat a moure equips importants de treballadors. També compta amb anys d’experiència dins dels ajuntaments com a alcalde de Saldes. Em va tornar a il·lusionar aquest projecte i, sincerament, sempre em va quedar el cuquet de no haver estat a govern per portar a terme les idees que creus millors per la ciutat. Ara ho podré fer.

Regidora de Producció i Programació Cultural; Promoció econòmica, Comerç i Ocupació; Turisme; Festes. Com t’ho fas per abastar tantes àrees d’actuació?

Realment em penso que vaig ser una mica massa optimista! (riu). Tenia molt clar que volia ser regidora de cultura perquè és un món que sempre ha format part del meu ADN i m’interessa i m’hi trobo molt còmode. A la vegada m’insistien perquè em fes càrrec de comerç, pel meu bagatge. Festes, perquè sempre he tingut molt bona relació amb el teixit d’entitats de la ciutat i turisme per simbiosi o proximitat amb l’àrea de promoció econòmica. Amb l’ajuda de tots farem bona feina!

En una ciutat que compta amb la Patum, una de les manifestacions festivoculturals més potents de Catalunya, com es treballa perquè altres festes i activitats culturals també rebin l’atenció que mereixen?

Costa, és cert. La Patum absorbeix tant en tots els sentits que a vegades va en detriment d’altres activitats. Berga no té una festa major arrelada com a tal. Comptem amb Santa Eulàlia al desembre, sí, però no és una festa que hagi acabat de reeixir mai. Tenim la sort que les entitats culturals i de lleure de la ciutat són molt vives, no en parlem de la musical amb la feinada que fa l’Escola de Música, i mirem d’ajudar-les en tot el que podem. També volem fer de cap de comarca i apostar per la celebració d’activitats importants com el cicle de tardor de teatre, música, activitats infantils i cultura en general que engega ara a principis d’octubre.

Pel que fa al turisme, quins són els reptes que afronta Berga actualment?

N’hi ha molts amb el turisme. Penso que és un camp que hem d’aprofundir molt més, l’hem de treballar intensament i aconseguir potenciar la capitalitat de comarca. L’exercim, però a vegades no es veu. Hi ha projectes engegats i hi hem de treballar. Pròximament, durant els dies de la Fira de la Xocolata i la Ratafia presentarem una nova ruta que mostra la història, la importància i on es trobaven els antics molins xocolaters de Berga.

En quin estat es troba el comerç local de la ciutat?

Com comentàvem, el comerç de Berga no és aliè als canvis que ha anat patint la societat i s’ha anat adaptant a la situació i necessitats de cada moment. Des de la passada legislatura que formen part del projecte APEU, les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, dos eixos de la ciutat com són el carrer del Roser i el carrer Major, fet que les hi confereix avantatges que afavoreixen el seu desenvolupament econòmic per revertir el cert desencís que hi ha en aquestes localitzacions concretes. Volem que el Barri Vell torni a ser un espai viu, comercialment i com a lloc per viure-hi.

Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’Entrevista a Ermínia Altarriba, regidora de producció i programació cultural; promoció econòmica, comerç i ocupació; turisme i festes de l’Ajuntament de Berga, també et pot interessar llegir Entrevista a Arnau Puig Batlló, co-fundador de Niudàlia.