FITXA

ITINERARI I CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

Església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars.- Tot just sortim, veiem a mà esquerra el “cementiri nou”.Com a curiositat esmentaré que: “Tot i no estar acabat de construir, el 30 d’abril de 1843, hi va ser enterrada, la senyora Josefa Gibert en un nínxol construït expressament pocs dies abans de la seva mort. Aquesta senyora havia cedit precisament els terrenys per la construcció d’aquest cementiri”.

Bifurcació (1’).- Agafem la pista que marxa cap a l’esquerra, seguint dos tipus de marques, unes de color vermell i blanc, corresponents GR-5 i unes altres de color verd i blanc, corresponents al SL-C 55, direcció “Ajuntament”.

Bifurcació (5’).- Agafem la pista que marxa cap a l’esquerra.

Bifurcació (7’).- Tornem a agafar la pista que marxa cap a l’esquerra, deixant de seguir les marques de color verd i blanc corresponent al SL-C 55, tot i indicar que si ho féssim arribaríem a la balma de l’Andaló i a les Fonts. Aquest camí serà el que fem servir de tornada.

Bifurcació (15’).- Agafem la pista que marxa cap a la dreta. Pel camí aprofitem per menjar unes quantes mores i contemplar des de dalt la séquia. 

Cruïlla múltiple (16’).- En aquest punt, podem contemplar un roure o una alzina de tres branques, en aquest moment no ho recordo bé. Aquí deixem de seguir el GR-5, que marxa cap a l’esquerra, iseguim per una pista que marxa cap a la dreta fent un revolt molt tancat de quasi 90º. 

Bifurcació.- A escassos metres de la cruïlla anterior. En aquest lloc, tot i trobar un pal indicador que ens assenyala que si seguim el camí que baixa cap a la dreta arribarem a balma de l’Andaló, les Fonts i l’Ajuntament, seguint les marques de color verd i blanc, corresponents al SL-C 55, nosaltres no en fem cas i seguim per la pista que puja cap a l’esquerra.

Font de Rellinars (25’).- A mà dreta veiem un indicador i unes escales per baixar-hi. Malauradament, tot i la seva fama de ser aquestes molt cabaloses, el canvi climàtic fa que d’aquestes avui no surti ni una sola gota d’aigua. “Aquestes fonts han estat un dels millors reclams turístics del poble. Un espai al costat de la riera de Rellinars on l’aigua sorgeix de la mateixa roca per una vintena de brolladors arranjats per l’home i on es van col·locar unes quantes taules per poder menjar. L’aigua abundosa que rajava d’aquestes surgències, un cop havia sortit, era aprofitada, per mitjà d’una séquia, que encara és perfectament visible, que arriba la bassa de la Fàbrica. D’allí baixava per una canal aèria fins a una roda del molí que feina funcionar unes turbines que produïen la força motriu necessària per fer funcionar les màquines”.

Un cop vist el lloc, per retornar ho fem per un camí que marxem de pla pel costat de la séquia i que comença al costat de les escales que hem fet servir per baixar. 

El camí se separa de la séquia (30’).- Nosaltres el seguim.

Cruïlla (A) (33’).- En aquest punt hi ha un pal indicador, que ens indica, direcció “Ajuntament”, seguintel SL-C 55 (marques de color verd i blanc), però ens desviem momentàniament i agafem el corriol que marxa cap a la dreta, per arribar-nos fins a la balma de l’Andaló. Caminem ara entre plantes de fonolls bastants altes.

Cruïlla a la Balma de l’Andaló (B) (35’).- Agafem el corriol de l’esquerra. El de la dreta ens portaria a la pista per la qual hem arribat a les fonts de Rellinars. 

Balma de l’Andalò (37’).- Es tracta d’una balma obrada d’unes dimensions aproximades de 15 metres d’amplada per uns 7 metres de profunditat màxima. Observem unes obertures fetes amb teules, les quals fan la sensació de formar una cara. “El nom li ve del pagès que conreava les terres de l’entorn. Cap al final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), quan la balma ja feia temps que era abandonada, s’hi amagaren un grup de gent del poble atemorida per les accions dels soldats. Un dia, però, una noia que tornava a l’amagatall, després d’anar a buscar menjar al poble, va ser seguida per uns milicians, després d’uns moments de tensió, els milicians no els hi feren res i tornaren a marxar”. 

Un cop vista emprenguérem el camí de retorn desfent les nostres passes. 

De retorn a la cruïlla (B) (39’).- Agafem el corriol que marxa cap a la dreta, que és por on havíem vingut.

De retorn a la cruïlla (A) (41’).- Agafem el camí en direcció dreta, seguint ara si, la direcció que indica “Ajuntament” (SL-C 55). Ens va resultar curiós que tots els indicadors posessin, direcció “Ajuntament”, en lloc de, direcció “Rellinars”.

Pont del torrent del Vetllador o de l’Espluga.- Jo aprofito per baixar i veure’l des de sota. “Aquest pont travessa el torrent esmentat per donar continuïtat a l’antic camí que anava fins a les Fonts de Rellinars, des de la Fàbrica, passant pels Horts de l’Andaló i seguint en part el curs de la séquia. Es tracta d’un petit pont d’un sol arc, el qual mesura 3,30 metres d’amplada per 2,70 metres d’alçada. Està construït amb blocs de travertí probablement extrets d’aquesta mateixa raconada. El travertí és una roca sedimentària calcària, molt utilitzada en la construcció des de temps molt antic, per tractar-se d’una pedra fàcil de treballar”.  

Enllaç amb la pista principal (50’).- Enllacem amb la pista que havíem fet servir d’anada per arribar fins a les fonts. La seguim ara cap a l’esquerra.

Carrer de l’església asfaltat.- Poc després de passar per sota del tub pel qual baixava l’aigua des de la bassa fins a la Fàbrica, enllacem amb el tram de carretera que porta a l’església. Ens aturem aquí per contemplar, a baix, al costat de la riera de Rellinars la roda del molí hidràulic que accionava la turbina que produïa la força motriu per fer funcionar la maquinària de la fàbrica. “Al segle XIX, Francesc Pujol i Canal, de Puig-Reig, va ser qui va fer construir la fàbrica, la séquia, una bassa, l’edifici amb les turbines i la gran roda vertical de fusta situada en una de les façanes. L’aigua necessària per fer funcionar aquesta era la de les fonts de Rellinars que era canalitzada a través d’una séquia fins a una gran bassa”. 

Església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars (1h 00’).- Un cop aquí, aprofitem per visitar un Sant Crist, molt original, que hi ha en una esplanada al darrere de l’església. “De factura moderna, és obra de Guix Muñoz, i està realitzat amb ferro. Va ser encarregat per mossèn Joan Vilalta i Bru (1940 – 2011)”.

Josep Maria Rossinyol

Fent camí amb el Russi per Catalunya

Si t’ha agradat llegir La Balma de l’Andaló i les fonts de Rellinars, també et pot interessar llegir Camí dels bons homes: GR 107.