1. Crear el mantell de neu base

Entre un, dos o tres dies abans de començar la temporada, les trepitjaneus i els seus conductors, preparen la base de neu per la qual lliscarem la resta de la temporada.

El primer que fan, doncs, és crear el mantell de neu. La neu precipitada a pistes, sigui de canó o natural, ha de ser anivellada, modelada i compactada. Com més compactada i densa sigui la neu a pistes, millor resistirà els pas dels mesos de l’hivern.

2. Mantenir

El segon objectiu del trepitjat de pistes, un cop aconseguit el mantell incial de base, és mantenir-lo uniforme en gruix i superfície. Per aconseguir-ho, han d’anar ben sincronitzats amb el departament de producció de neu de l’estació i amb l’equip de pisters que llisca cada dia per totes les pistes.

3. Reparar

Al llarg de la temporada cal mantenir el mantell de neu uniforme, prevenint la seva reducció pels laterals o pels punts de fusió més ràpida, ja sigui per insolació, per l’efecte del vent o pel pas continuat d’esquiadors. Quan es detecta una mancança de neu en un punt concret, actuen per evitar-ne el creixement en extensió.

4. Procurar una neu blanca

Una bona manera de conservar la neu és mantenir-la tan blanca com sigui possible. La pinassa que pugui arrossegar el vent o la pols ambiental fan que sovint la neu s’enfosqueixi. La neu blanca (albedo) rebutja el 90% de la radiació solar i es conserva molt millor. Si és possible, arrosseguen neu blanca d’algun punt concret per traslladar-la cap a una zona que s’hagi anat enfosquint.

5. El condicionant de l’altitud

L’altitud, com és lògic, és fonamental. No és el mateix trepitjar la neu a la cota 1.600 d’una estació, on la neu pateix més desgast d’esquiadors i contrastos de temperatura, que fer-ho en una cota 2.500. Com més alta la pista, millors resultats en el trepitjat.

6. L’orientació, pendent i amplada de pistes

De la mateixa, manera que la cota varia en el resultat del tractament de les màquines, l’orientació cap a un vessant sud o nord en fa variar el resultat. La neu en un vessant sud patirà més transformació al llarg de la temporada (fusió, regel i fusió) que no en un vessant nord, on aquesta transformació serà molt menor i la neu es conservarà millor.

Les pistes amb pendents forts també es presenten més problemes a l’hora de ser tractades per una trepitjaneus. I finalment l’amplada: com més estretes i transitades les pistes, més transformació.

7. El clima i el calendari d’obertura de cada estació

No és el mateix trepitjar una estació del Pirineu Oriental, com podria ser Vallter 2000, molt propera a la influència i humitat dels vents marins del mar Mediterrani, que fer-ho a Porté-Puymorens, amb un clima i ambient més sec. I dins una mateixa estació, no serà el mateix el resultat del trepitjat de neu al sector dels Alabaus de La Molina que a la part alta de la muntanya de la Tosa.

8. Neu de canó i neu natural

La neu de canó és més pesada i densa que la neu natural, i sempre donarà més bons resultats en conservació, però també requereix més treballs de trepitjaneu per moure-la i tractar-la. Condicionar-la degudament amb la pala de la màquina i la fresadora és una de les variables que en condicionen el resultat.

9. Trepitjar neu és un ofici

L’experiència de l’operari és clau. Trepitjar pistes podria semblar una feina mecànica, però més aviat es tracta d’una feina artesanal o que requereixi ofici. No és el mateix trepitjar la neu en un dia festiu de temporada alta, amb el consegüent desgast i moviment de neu, que treballar-la després d’un dia laborable de temporada baixa. Moure tones de neu al llarg de molts quilòmetres no és una feina que es pugui fer en poques hores ni sense una bona experiència.

10. La màquina

Les noves venen equipades amb un sonar que els permet mesurar el gruix de neu, i per tant distribuir millor la neu. Si porten cable, winch, també els permet treballar millor les pistes de gran pendent. I finalment, que la fressadora i la pinta de la part posterior estiguin en bones condicions, són el que permetran un acabat final perfecte.

Doncs fins aquí aquest recull de condiconants que fan tan exigent la feina del trepitjat de pistes. Demà, quan pugeu a pistes, recordeu que la nit abans, mentre estàveu dormint, hi havia qui es movia muntanya amunt i muntaya avall treballant la neu. Bona esquiada!

Ivan Sanz Tusell

Si t’ha agradat llegir Trepitjaneus: deixar les pistes preparades mentre dormim, també et pot interessar llegir La Quillane, el màxim exponent d’una estació familiar.