Aquesta bauma, amb el seu salt d’aigua me la va ensenyar el meu amic Rafael. Per arribar fins aquesta hem de resseguir la Via Verda del Llobregat entre el pont de Pedret i Cal Rosal. Aquest tram aprofita el camí per on transitava l’antic ferrocarril anomenar “Carrilet”, que anava des de Manresa fins a la Pobla de Lillet. Es tracta d’una ruta ideal per fer amb família, ja que pràcticament no té desnivell. Al llarg del seu recorregut s’han de travessar 3 túnels i un pont. Tot i que es pot fer en ambdues direccions, aquest cop, nosaltres la vam fer en sentit descendent, començant al Pont del Pedret. Els millors dies per anar-hi és en època de pluges, que és quan es pot contemplar el salt d’aigua. Al darrere d’aquest hi ha una bauma allargada de grans dimensions. 

El Carrilet.

Aquest tren de via estreta resseguia la vall del riu Llobregat, transportant el carbó de les mines del Berguedà fins a Manresa, tot i que també feia transport de passatgers. 

La primera fase es va inaugurar l’any 1887. Aquesta anava des de Manresa a l’antiga colònia Rosal on es va construir l’anomenada estació d’Olvan, per estar situada en terrenys d’aquest municipi. La segona fase, que anava des de Cal Rosal fins a Guardiola de Berguedà es va inaugurar l’any 1904. El tram des de l’estació d’Olvan, situada com hem dit a Cal Rosal, fins a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció. 

La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l’embassament de la Baells, i el 30 de juny de 1973, va realitzar el seu últim trajecte amb viatgers, des de Cal Rosal a Manresa. Com a curiositat, Pablo Picasso va pujar amb aquest tren fins a Guardiola de Berguedà l’any 1906, des d’on es desplaçaria fins a Gósol, on viuria aquell estiu. 

Pont de Pedret. 

Es tracta d’un pont de pedra d’origen medieval, dels anomenats d’esquena d’ase, format per un gran arc apuntat central i tres més, dos a un costat i un, a l’altre. Al llarg dels anys ha hagut de ser refet en part.

Els forats a la roca que hi ha sota el pont.

A la plataforma rocosa on hi ha el pont, es poden observar una gran quantitat de forats que corresponen a dues construccions diferents. La primera sèrie de forats que travessen el riu a banda i banda corresponen a un primer pont de fusta construït en època romànica en aquest lloc, i els orificis serien on es van encaixar les bigues que sostenien el mateix. La resta de forats corresponen a una reclosa d’un antic molí que existia prop d’aquest indret. 

Cal Rosal.

És un petit nucli de població situat al peu del riu Llobregat, en terreny de tres municipis, Avià, Berga i Olvan. El seu origen va ser l’antiga Colònia Rosal, fundada pels germans Rosal l’any 1858, iniciant la seva activitat l’any 1860, convertint-se en la primera colònia tèxtil de Catalunya. Van arribar a treballar 1.200 persones. A causa de la crisi del tèxtil, la fàbrica va tancar l’any 1992. 

FITXA

Província: Barcelona.
Comarca: Berguedà.
Municipi: Olvan. 
Durada aproximada sense parades:3 h  (Anar i tornar). 
Dificultat: Baixa. 
Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta, sense comptar-hi les parades, ni l’esmorzar.
Nota: Al Berguedà de les “balmes” en diem “baumes”.
Nota: Aquest itinerari ressegueix el GR 270.
Data: Excursió realitzada el 18 de novembre de 2020
Punt de sortida i arribada: Pont de Pedret.
Com arribar al punt de sortida: Des de Berga surt una carretera que porta directament fins al pont de Pedret, situat a uns 3 km. 

ITINERARI i CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

Nosaltres, aquest cop, vam iniciar la caminada al Pont de Pedret. Tot l’itinerari està senyalitzat amb marques de color vermell i blanc, corresponents al GR-270. 

Pont de Pedret. A mà dreta hi ha un petit pont sobre un torrent que baixa de Berga. Travessarem aquest amb el cotxe. A mà dreta observem una font i l’edifici anomenat refugi dels Pescadors. Aquí aparcarem el cotxe, al costat d’un monument d’un gran peix, i començarem la nostra ruta a peu.

Cruïlla. Prop de la sortida, a mà esquerra. Aquesta pista gira 180º i baixa cap al riu, però nosaltres continuarem endavant. 

Cruïlla. Una pista puja a mà dreta. La deixem de banda i continuem el nostre camí de pla. 

Túnel de la Peirota. D’uns 80 m, de llargada. 

Font dels Pescadors. A la sortida del túnel. 

Pont de la Peirota. Ens serveix per travessar el riu Llobregat.

Cruïlla. Pal amb banderoles. Situat després d’una tanca, veiem un corriol que marxa cap a l’esquerra. Nosaltres seguim per l’antiga via del tren.

Túnel de Vilarrasa II. El més llarg dels tres, d’uns 185 m, i amb una corba en el seu interior. Fa uns anys van instal·lar un sistema d’il·luminació que s’activa automàticament quan passes. Era més emocionant abans.

Túnel de Vilarrassa I. D’uns 77 m, de recorregut. 

Cruïlla de la bauma Negra. No està senyalitzada i no hi ha un camí ben definit. Poc abans d’arribar al pal de fusta que senyalitza el quilòmetre 1, des de cal Rosal, a mà esquerra hi ha una petita fondalada, plena d’arbres, per la que transcorre un petit rierol en època de pluges. S’ha de baixar fins al fons, una mica en compte, i resseguir rierol amunt, cercant els millors passos. Alerta no us passi com a mi, que vaig patinar i vaig ficar tot el peu a l’aigua. En un parell de minuts vam arribar al salt d’aigua i a la bauma. Com vam poder, entrarem a la bauma i tinguérem una grata sorpresa, aquesta és de grans dimensions, cosa que no es pot apreciar des de fora. 

Bauma Negra i salt d’aigua. Per gaudir d’aquest indret el millor és accedir a l’interior de la bauma i passar pel darrere del salt d’aigua, la vista des de fora enganya molt.

Quan vam acabar la nostra visita, en lloc de retornar directament cap al pont de Pedret, ens decidirem per arribar fins a cal Rosal, ja que tan sols en faltava poc més d’un kilòmetre.

Antiga fàbrica de “Carburos Metàlicos”. La veiem a l’altre costat del riu. Aquesta antiga fàbrica va ser inaugurada l’any 1901.

Resclosa de la fàbrica de cal Rosal. Espectacular quan baixa molta aigua.

Autovia C-16. Passem per sota. Impressionant l’alçada de les columnes que el sustenten.

Xauxa. Antic edifici d’habitatges de forma allargassada, avui en ruïnes, situat a mà dreta, a tocar el camí. A la façana lateral, perfectament visible, han pintat un mural d’enormes dimensions. 

Cal Rosal. Abans de retornar sobre les nostres passes a buscar el cotxe, aprofitarem per prendre un aperitiu en un dels seus bars. Bon profit.