Es tracta d’una ruta pels qui els agradi una mica l’aventura. Un camí equipat que puja pel llit d’aquest petit torrent, on trobareu escales de fusta, estaques d’acer, cadenes i cordes fixes. També té un curt tram subterrani, cal portar llanterna o frontal. Un cop superat l’últim pas, l’anomenat Pas de la Guineu, l’itinerari enllaça amb una pista de terra que permet retornat al poble fent una ruta circular. Cal evitar, per seguretat, anar-hi en època de fortes pluges. 

FITXA

Província: Barcelona.
Comarca: Bages.
Municipi: Castellbell i el Vilar. 
Durada aproximada: unes 3h, ja que cal anar amb compte per salvar els passos equipats. Tipus de ruta: Circular. 
Dificultat: Moderada. Evitar els dies de pluja. No és apta per a tothom.
Recorregut: 4,5 km.
Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta.
Data: Excursió realitzada el 18 de març de 2024
Punt de sortida i arribada: Pont vell de Castellbell (Colònia Burès).

ITINERARI i CRÒNICA DE L’EXCURSIÓ

El Rafael i jo iniciem la nostra caminada al Burés, una antiga colònia tèxtil fundada a finals del segle XIX, en concret a la plaça Lluís Companys, on hem aparcat el cotxe. 

Pont Vell de Castellbell. Ja a peu, travessem el riu Llobregat per aquest antic pont gòtic del segle XV, i un cop a l’altre cantó girem a l’esquerra. 

Bifurcació. Agafem la pista que baixa a mà esquerra, l’altra ens portaria a l’estació del tren. Seguim sempre paral·lels al riu fins a arribar a una granja.  

Granja. Veiem dues naus al davant nostre, l’aire està impregnat d’un cert  tuf. Estan envoltades d’una tanca, però mirant cap al cantó dret veiem un cartell que indica el camí que s’ha de seguir per arribar al torrent. Seguim aquest corriol, a tocar la tanca, i ven aviat el corriol gira a la dreta, passant per sota d’un encanyissat. 

Pas subterrani. Aquest, canalitza les aigües del torrent, i ens permet poder passar per sota de la carretera C55 i la via del tren. És una tubària de grans dimensions, i relativament llarga, amb un tram de foscor absoluta. Recordeu portar un frontal o una llanterna, no com nosaltres que no ho vam fer, però salvarem la situació mercès a la llum que porten els mòbils incorporats. 

Bifurcació a la sortida del pas subterrani. Agafem el corriol de la dreta.

Llit del Torrent. Un cop hem sortit del túnel seguim sempre per la llera del torrent, sense fer cas dels corriols que surten d’aquest en ambdues direccions, i amb l’ajut d’escales, cadenes i clavilles anem superant els diferents saltants d’aigua, normalment secs. El camí és entretingut i divertit, amb algun pas una mica aeri, però cal estar sempre atent i no agafar-s’ho de broma. 

Saltant dels Tres Enllosats. Primer pas equipat, un salt de tres esglaons que superem gràcies a tres escales de fusta.

Pont del Solell. Passem per sota d’aquest pont de pedra. 

Les botes d’en Joan. Següent pas equipat. El salvem gràcies a dos trams d’escala i una cadena en el seu tram final. 

Saltant de la Madrona. Nova dificultat. Aquest cop unes estaques d’acer ens ajuden a superar aquest pas.

Cau del Degotall. Impressiona a primer cop d’ull, però el grimpem amb l’ajut d’unes estaques d’acer i una corda fixa que ens permet superar el tram final.

Cingle de sota el Coll. Es tracta d’una cinglera que tanca la vall. Sembla un pas inexpugnable, però a la dreta hi ha unes estaques d’acer que ens faciliten la pujada fins a una cornisa a mitjana altura, la qual flanquegem cap a l’esquerra fins a arribar a un corriol, que passa per sota d’una pareda balmada.  

Pas de la Guineu. Últim dels passos complicats, es tracta d’una cornisa estreta i aèria, equipat amb dues cadenes que serveixen de passamà i que ens permeten flanquejar aquest pas un xic exposat. Aquest, és segurament el que més impressiona, per l’estretor de la cornisa on cal situar els peus.

Pista. Després de superar el pas, sortim a una pista ampla, que farem servir per baixar i retornar al punt de sortida. La seguim cap a la dreta.

Cruïlla. Amb un pal indicador. La seguim cap a la dreta, seguin la direcció que indica per on s’ha d’anar a Castellbell. 

Pista de terra. Baixem sempre seguin la pista més ampla i fressada.

Antic forn de calç. Al costat de la pista. 

Cruïlla del revolt. Cal estar alerta, perquè si seguíssim la pista fins al final, acabaríem a la carretera. Poc abans, en un revolt tancat, que gira 180º a l’esquerra, a mà dreta baixa un corriol, que agafem per retornar al llit del torrent. 

Cruïlla. Agafem el corriol de la dreta, que ens porta fins al pont del Solell.

Pont del Solell. El travessem per sobre. 

Cruïlla. Seguim el corriol que marxa cap a la dreta. 

Cruïlla perpendicular. Seguim el corriol que marxa cap a l’esquerra. 

Cruïlla. Alerta, no l’hem de seguir tot.Ens anem fitxant, mentre caminem, fins que veiem un petit corriol a mà esquerra que baixa fins al llit del torrent, i baixem fins aquest. 

Llit del torrent. El seguim cap a la dreta, aigua avall. 

Saltant dels Tres Enllosats. Tornem a ser en aquest pas equipat, que superem ara baixant les tres escales que abans havíem pujat. 

Pas subterrani. L’hem de tornar a travessar per poder superar, per sota, la carretera C55 i la via del tren. Un cop a l’altre cantó desfem les nostres passes fins a arribar al poble, passant per la granja del “tuf”. 

Pont Vell i plaça Lluís Companys. Som de retorn on havíem  deixat el cotxe.