21 de setembre

D’esquerra a dreta: Susy Malé, Martine Auzeville, Alice Riff, Marissa Jubany, Marc Auzeville, Josep Roig, Bruno Najera, Josep Faiges, Jean Piechon, Alain Bilotte, David Sunyer.

La primera Trobada Transfronterera de Corals Catalanes reunirà prop de 400 coristes de la Catalunya Nord i Sud el pròxim 21 de setembre a la Cerdanya. Amb la voluntat de reforçar els vincles culturals a banda i banda de la frontera, aquesta trobada s’ha organitzat coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni. Per conèixer més detalls, hem parlat amb Cécile Marti, adjointe au Maire de la Mairie de Bourg-Madame; Jean Piechon de la Chorale les Mégawatts; David Sunyer de l’Agrupació Coral de les Comarques; i Alain Bilotte del Cors de Clavé del Nord, que ens han explicat com ha sorgit i quins objectius té aquesta iniciativa.

Com va sorgir la idea d’organitzar aquesta Trobada Transfronterera de Corals Catalanes?

Jean Piechon: La idea va néixer d’un projecte comú entre les corals de la Catalunya Nord i Sud. Ens preguntàvem per què no hi havia cap trobada de corals que reunís ambdues bandes de la frontera, especialment a la Cerdanya, un lloc tan emblemàtic. Volíem crear un esdeveniment simbòlic, i vam escollir el Pont Transfronterer de Bourg-Madame com a punt de trobada pel seu significat.

Cécile Marti: És important destacar que la data del 21 de setembre no és una casualitat. Vam decidir celebrar aquesta trobada coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, aprofitant l’ocasió per donar a conèixer la riquesa cultural de la Cerdanya a través del cant coral. Els cors es repartiran per diferents esglésies, tant al costat francès com al català, com Llo, Puigcerdà, Saillagouse, Enveitg, Llivia, Osséja i Bourg-Madame.

Quins són els objectius principals que es volen assolir amb aquesta primera edició de la Trobada?

David Sunyer: L’objectiu principal és celebrar les Jornades Europees del Patrimoni i, al mateix temps, compartir el cant coral entre entitats de la Catalunya Nord i Sud. Hem aconseguit reunir 16 corals, creant una trobada que fomenta la germanor i la col·laboració entre les dues bandes de la frontera.

Alain Bilotte: A més, aquesta trobada coincideix amb el 200 aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé, una figura cabdal en la història musical i cultural de Catalunya.

Com s’ha treballat la coordinació entre les diferents entitats i corals participants d’ambdós costats de la frontera?

C. M.: Per garantir l’èxit d’aquest esdeveniment, vam establir un ‘comitè de pilotage’, un equip de treball format per representants tant del nord com del sud. Hem estat treballant conjuntament des del 30 d’abril, amb una dotzena de persones implicades, per assegurar que tot estigui ben organitzat.

J. P.: El comitè de pilotage ens ha permès gestionar la coordinació de manera efectiva, fent possible la participació equilibrada de les corals del nord i sud. A més, vam voler que els responsables de les corals formessin part activa de l’organització, per tal de crear llaços més forts entre tots els participants.

Com creieu que aquest tipus d’esdeveniments es poden enfocar a les generacions més joves?

D. S.: És un repte. Hi ha una desconnexió generacional, i la realitat és que les corals tradicionals tenen dificultats per atraure gent jove. Una opció seria que els directors incorporin temes més moderns i populars, com musicals o bandes sonores de pel·lícules, per captar l’interès dels més joves.

J. P.: Hem considerat la possibilitat d’invitar corals joves a les pròximes edicions per fer que l’esdeveniment sigui més intergeneracional. Existeixen exemples de reunions de corals joves a nivell europeu que podrien servir de model.

Com creieu que aquest esdeveniment contribuirà a reforçar la identitat cultural catalana a banda i banda de la frontera?

C. M.: Aquest esdeveniment és una oportunitat per construir vincles entre les persones i les entitats culturals del nord i del sud. A través del cant, es pot reforçar la nostra identitat compartida i crear una connexió entre les dues bandes de la frontera.

D. S.: A la Catalunya Nord, hi ha un fort esperit de defensa de la llengua catalana, i això es reflecteix en les corals. Aquest tipus de trobades no només reforcen la identitat cultural, sinó que també ajuden a mantenir viva la llengua.

J. P.: Cantant en català, molta gent del nord s’integra millor en les seves comunitats locals, especialment aquells que provenen d’altres regions. Això demostra com el cant coral pot ser una eina per a la integració i la preservació de la cultura.

A. B.: També volem destacar que, durant la trobada, es lliurarà el Premi Josep Anselm Clavé al senyor Germain Malé de la Coral de Les Camilleres, en reconeixement dels seus 50 anys de dedicació al cant tradicional català.