Quan arriba el mes d’agost

Molts mitjans de comunicació treuen com a notícia que ja és temps de la tora blava, la planta més tòxica d’Europa, i que cal tenir molt de compte de no tocar-la i menys de consumir-la.

D’acord, poca precaució és poca. De fet, cada any hi ha ensurts i visites als hospitals, algunes de molt greus, per gent que no coneix la toxicitat de la planta i que decideixen fer un pom de flors (val a dir que és una flor molt bonica), cosa afavorida pel fet que sol ser de les poques flors grans que resten en aquesta època (el bestiar ni s’acosta, cosa que ja ens hauria de fer sospitar).

Però tampoc cal donar com a notícia una cosa que és ben natural, passa cada any i que ja ens l’hauríem de saber de memòria. Com que a l’estiu fa calor i a l’hivern, fred. En alguns llocs, fins i tot, hi ha algun cartell on s’explica la perillositat d’aquesta planta.

Crec, però, que hem d’anar més enllà. En primer lloc, les flors de la muntanya no estan per fer rams de flors. Si voleu un ram, aneu a la floristeria que per això existeixen. Les flors no estan per satisfer les necessitats decoratives de les nostres llars. Està bé que les fotografieu, però deixeu-les en pau, que tenen tot el dret a viure i, a més a més, tenen una funció ecològica. Inclosa la tora blava.

Altres plantes tòxiques

Altrament, hi ha moltes altres plantes tòxiques a la muntanya, encara que no tan perilloses com aquesta. De fet, de tores, a la Cerdanya, n’hi ha tres: la blava (Aconitum napellus), la groga (Aconitum anthora) i la blanca (Aconitum vulparia) i totes tres són tòxiques mortals.

Però hi ha molts altres tipus de plantes tòxiques. De fet, la major part de les plantes tenen algun tipus de substància tòxica, ja que és la seva defensa contra els depredadors. Fins i tot, moltes de les plantes que consumim, com patates, tomàquets o enciams, tenen una certa toxicitat si no es cullen les parts adequades.

La temporada de bolets

I aviat arribarà també la temporada de bolets, i hem de fer les mateixes recomanacions: si no els coneixeu, deixeu-los. No els colliu, però tampoc els feu malbé, perquè tenen una funció ecològica de primer ordre, ja que molts d’ells proporcionen aigua als arbres que els envolten a través de la seva relació de simbiosi amb les seves arrels.

Hi ha una certa creença popular segons la qual tot allò que és natural és bo i sa. Ja veieu que la tora blava és naturalíssima i no té res de sana. Tingueu molt de compte amb allò que toqueu o consumiu, perquè podeu tenir una desagradable sorpresa. A la muntanya cal anar amb coneixement i senderi, no és un jardí domesticat per al nostre gaudi, només, sinó un complex ecosistema amb multitud d’espècies interrelacionades entre elles.

Enric Quílez i Castro
President del Grup de Recerca de Cerdanya

Foto: Francesc Esteban