El riu Llobregat és l’eix vertebrador del Berguedà i la força de la seva aigua ha significat durant molt de temps una font d’energia i prosperitat. El canvi de segle del XIX al XX va emmarcar-se en un fort procés d’industrialització a Catalunya i el Berguedà en va representar un dels principals motors. 150 anys després, aquest fet ha deixat un dibuix i un caràcter propi imprès a la comarca.

Corrien les acaballes del segle XIX quan la burgesia catalana va començar a estudiar les possibilitats de negoci a llarg termini amb l’aprofitament de l’energia hidràulica. El context de bonança econòmica de les classes benestants afavoria la possibilitat d’inversió i això mateix passava amb les facilitats polítiques: exempcions fiscals, incentius legals a favor de l’ocupació de territoris despoblats, despeses d’ocupació i construcció del terreny reduïdes i, a més, una forta tradició artesanal i tèxtil.

La implantació del sistema de les colònies industrials no era nova. Anglaterra es va despertar a mitjan segle XVIII amb la mateixa fórmula, i Suècia i Finlàndia li trepitjaven els talons quan localitzaven els rius i els seus vorals despoblats per situar-hi les fàbriques i, al voltant, les respectives colònies. Era així com naixien nous nuclis de població i al Berguedà, tot i tenir les seves pròpies peculiaritats, va succeir de la mateixa manera. Les colònies han estat i encara ara són pobles vius que han anat evolucionant durant més de cent anys de vida.

Inicialment les colònies no anaven més enllà de la fàbrica en si mateixes i els edificis indispensables per als habitatges dels treballadors, potser un forn de pa i poca cosa més. Aquesta primera etapa se situa del 1850 fins a tocar el 1880, moment a partir del qual les colònies van començar a constituir veritables pobles industrials amb equipaments i serveis com escoles, església, botigues i també la torre de l’amo. Les dues etapes retraten canvis profunds del context econòmic, tecnològic i social.

El model urbanístic de les colònies industrials

Cada territori es basteix segons l’espai disponible i la seva orografia, i si l’urbanisme colonial del Berguedà es pot definir és, en gran mesura, per la seva concentració urbana. Tot i així, es poden diferenciar clarament dos estils de construcció: la modèlica i l’anònima.

Un cas de colònia modèlica el podem trobar exemplificat amb la Colònia Güell, que va entrar en funcionament el 1891. Aquí la principal aportació arquitectònica es basa en la presa de consciència del disseny urbà com a instrument de control social. Es contempla en aquest cas la baixa densitat urbana, la qualitat ambiental i la disposició de serveis urbans allunyats de la fàbrica com una manera de combatre la possible violència obrera, una dificultat important dins del procés productiu resolta, o si més no apaivagada, amb un projecte urbà concret.

D’aquesta manera la Colònia Güell es planteja com un instrument urbà al servei d’un projecte social en l’educació moral del rendiment i pretén que l’ordre estigui per damunt de qualsevol possible aldarull. Això implica partir d’uns objectius clars i d’una imatge prèvia de la colònia en el seu resultat final, i així van contemplar-la Eusebi Güell i Antoni Gaudí a l’hora d’idear-la. El resultat va ser la construcció d’un model urbà aleshores progressista i culte.

Pel que fa la colònia anònima, la podem trobar amb el cas dels Viladomiu. D’arrel muntanyenca i entroncat al gremi industrial, Tomàs Viladomiu Bartran se sent més còmode amb la prudència i amb la filosofia de l’anar fent. Per això opta per edificar una fàbrica de riu que, amb el temps, va esdevenir colònia. D’aquesta manera cal una inversió prèvia molt més modesta que no té necessitat de comptar ni tan sols amb arquitectes, sinó amb mestres d’obres amb una capacitat tècnica suficient per resoldre construccions de grans contenidors. Aquests enllestien els edificis lligats a la producció mentre l’arquitecte finalment va encarregar-se dels edificis representatius com la torre de l’amo o l’església, tot i que en el cas de Viladomiu, l’església es va construir pel mestre d’obres Valentí Canudes de Casserres.

Viladomiu Nou, una torre de l’amo feta centre d’interpretació

Fa tres anys que la torre de l’amo de la Colònia Viladomiu va renéixer com a Centre d’Interpretaació de les Colònies del Llobregat. Edificada fa més de cent anys com a residència de la família propietària de la colònia, avui en dia la torre ha estat rehabilitada a càrrec del Consorci del Parc Fluvial i està dedicada a explicar la història i el patrimoni del conjunt de colònies tèxtils de l’Alt Llobregat, constituïdes entre Berga i Balsareny.

El Centre d’Interpretació es divideix per parts i, així mateix, per àmbits temàtics. Amb una proposta d’àudio i llums de la mà de la mi-nyona Remei, el visitant es trasllada a l’estiu del 1910 i veu com era la vida quotidiana dels amos per una banda i la dels treballadors per una altra. Així s’il·lustra la relació entre les dues parts, com també els episodis de paternalisme, reivindicacions i la pau social, i també les condicions de vida i de treball dels obrers a la ciutat i a les colònies. A les golfes de la torres el temps salta un any endavant i presenta la revolta de la Setmana Tràgica a la Catalunya central, un episodi amb manca d’estudis en aquesta zona.

La intenció de la museïtzació no és tan sols explicar al visitant un context i uns fets, sinó que es pretén que l’experiència sigui alhora un viatge cultural i emotiu. Per aquest motiu es compta amb elements multimèdia que interactuen amb el visitant, una posada en escena ben cuidada i fins i tot ens trobem amb personatges que expliquen els seus punts de vista i ens permeten apropar-nos a la realitat de les colònies del tombant de segle.

Aquest estiu, com a novetat, el Consorci del Parc Fluvial ha programat, els mesos de juliol i agost, les visites teatralitzades a la torre de l’amo, de manera que, per primera vegada, dos personatges, la Remei i la minyona, juntament amb la senyora de la torre, oferiran al visitant un particular recorregut per aquesta magnífica casa senyorial de primers de segle. Sota el nom “Temps era Temps”, les dues protagonistes mostraran les diferents estances de la planta noble així com les seves respectives i diferents visions de les colònies tèxtils, la Remei des del punt de vista dels treballadors i la Senyora des del punt de vista dels amos. També explicaran com van viure diferents fets històrics com la industrialització, la creació de les colònies industrials i els fets ocorreguts durant la Setmana Tràgica.

La família Viladomiu es va traslladar a viure a la torre de l’amo durant l’estiu del 1902 i la seva fàbrica va funcionar fins a l’any 1982, quan va tancar portes. En aquest moment la torre va quedar abandonada i això va significar la degradació de l’edifici. Després de la rehabilitació intensiva de la torre i de les obres de restauració, avui en dia l’edifici alberga a més del Centre d’Interpretació de les Colònies del Llobregat, el centre de gestió del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, l’Oficina de Turisme del mateix Parc Fluvial i un telecentre que els veïns de la colònia poden utilitzar. A més, a la planta baixa hi ha l’exposició “Soroll de telers, soroll de diners. 150 anys de colònies industrials a Catalunya”, duta a terme en homenatge al cent cinquantè aniversari de les colònies industrials.

L’església de Cal Pons i el paper de la religió a les colònies

Les colònies industrials agrupaven treballadors d’aquí i d’allà per tirar endavant una fàbrica. Es tractava de veritables poblacions que aviat es cohesionaven gràcies a l’esperit familiar i d’associacionisme que es respirava. En una societat aleshores decididament religiosa, el paper de l’església era fonamental i, sens dubte, tenia un paper clau com a unificador dels veïns i treballadors de la colònia; aquest paper és el que assumia l’església de Cal Pons.

L’ajuntament de Puig-reig, propietari de l’edifici, va tirar endavant la iniciativa de transformar l’església de Cal Pons en un centre d’interpretació i alhora mantenir les funcions originals del temple, el culte a Déu. D’aquesta manera l’espai compatibilitza les dues funcions per donar un servei complet als veïns i visitants.

Principalment el centre d’interpretació té per objectiu mostrar aquest paper d’unificació i consolidació de la població de la colònia a través de l’espai litúrgic. A la capella de Santa Llúcia, una de les sis que hi ha a l’església, hi ha una estructura de pantalles construïda a manera de retaule gòtic. Mitjançant aquest sistema es projecta un audiovisual que mostra la visita del rei Alfons XII a la Colònia Pons durant el 1908 i l’itinerari merament industrial que va dur el monarca durant la seva visita a Catalunya. A la cripta, on hi ha enterrats Lluís G. Pons Enrich i la seva esposa Anna Roca, s’explica, també amb un audiovisual, la personalitat i el paternalisme amb què gestionava la colònia el mateix Pons, així es donen a conèixer les estretes relacions entre els amos i l’església. I per acabar trobem museïtzat el cor de l’església, on es dóna a conèixer fins a quin punt l’església tenia una estreta influència en l’educació dels nois i noies que creixien a la colònia.

A poc a poc, doncs, i ja sigui a través de l’associacionisme, el paper cabdal de l’església, les trobades a la cafeteria de la colònia o el frec a frec durant les hores de feina entre telers, la cohesió social feia que la colònia esdevingués una població com a tal, amb una història pròpia i amb mil i una històries més que es van anar teixint a cop de llançadora.