“Els que exercim una professió de contacte amb la gent tenim uns gens que ens aboquen a la política”.

Barceloní de naixement però teianenc d’adopció, Joan Castán Peyrón té una trajectòria política molt dilatada en aquesta encisadora vila del Maresme.

L’actual alcalde de Teià ja va ocupar aquest càrrec, per CiU, de 1991 a 2003, any en què es va retirar de la política per tornar amb més força com a líder de Gent de Teià, un partit que va fundar amb un grup de vilatans i amb el qual va guanyar les darreres eleccions municipals.

Castán, diplomat en Infermeria i Podologia, combina des de fa molts anys la seva passió per la política amb la seva vocació per la sanitat, un sector en què segueix treballant, concretament a l’ICS (Institut Català de la Salut). 

Amb una inclinació tan enfocada cap a la sanitat, com se li va despertar el gust per la política?
Penso que els que exercim una professió de contacte amb la gent tenim uns gens que ens aboquen a la política, a tractar amb els altres. És una inclinació natural. La prova és que molts polítics són metges, metgesses, infermers o infermeres.

Quins objectius s’ha marcat per a aquesta legislatura en l’àmbit del turisme i la cultura?
L’actual crisi ha fet que la gent del poble cada vegada romangui més dies a la vila. La situació econòmica ha canviat i abans la gent marxava més a fora, però ara el poder adquisitiu de les famílies s’ha reduït i ens trobem amb un fenomen cada vegada més freqüent: la població s’uneix més a l’espai social de convivència. Això ens obliga, als ajuntaments, a espavilar-nos i oferir una sèrie de prestacions que, tot i que ja es donaven fins ara, s’han d’augmentar perquè els vilatans i les vilatanes es queden els dissabtes i diumenges a Teià.   

Quines són aquestes prestacions?
La part lúdica i la cultural. Pel que fa a la cultura, s’està donant prioritat a la Casa Municipal de Cultura La Unió, que està rebent un nou impuls, generador d’exposicions, xerrades, cursets gastronòmics i informàtics, etc. Tenint en compte que la cultura ha d’omplir un espai important, s’han d’unir totes les entitats del poble per poder donar resposta a aquesta necessitat. També hi és la biblioteca, que dóna suport a La Unió i realitza diverses activitats. Actualment, l’ajuntament no té mitjans econòmics, és evident, i per això ens hem de fer valer i hem d’integrar a totes les entitats i associacions, tant públiques com privades, per a que, a través del seu voluntariat, que és molt importat i mou a molta gent, col·laborin amb la cultura de Teià. 

Respecte al turisme, quins projectes s’estan desenvolupant?
En realitat, turisme no en tenim, perquè no tenim la infraestructura bàsica, com hotels. D’això en som conscients, però Teià sí que té unes qualitats que hem d’aprofitar, sobretot, la serralada. El que sí estem desenvolupant són diverses activitats que poden ajudar a que la gent d’altres indrets vingui a gaudir d’un o dos dies a Teià. Estem creant una sèrie d’equipaments, com un bosc vertical amb passarel·les i potser amb cavalls i ponis, i s’estan fent esforços quant a bicicletes, perquè és el que permet la muntanya. L’ADF (Ajuda de Defensa Forestal) un grup de voluntaris i voluntàries, està condicionant els camins per a que la gent pugui anar a passejar per la muntanya.    

Quin és el prototip de turista que visita Teià?
No hi ha un perfil de turista. Qui visita el municipi, que acostuma a ser gent de l’interior del Maresme, ve a dinar a un restaurant o bé a passar el cap de setmana.

Què he de visitar si sóc a la vila?
Home, l’església, que en el seu moment va ser nomenada catedral del Maresme. També tenim diverses masies, com la de Can Llaurador, Can Godó, Can Wertheim, Can Bruguera, Can Sala, Casa Pol, Can Barrera, Can Torrents, Can Mònac/Ca l’Amàlia i Cal Baster, i el Parc de Serralada, on hi ha molts camins senyalitzats. Actualment es vol fer una ruta turística entre les vinyes i l’ADF està duent a terme activitats, com obrir fonts, rescatar mines i col·locar taules per a que la gent pugui trobar-se en un lloc i esmorzar tranquil·lament, entre altres. 

Quin és el seu racó preferit d’aquesta localitat?
Si em dius si hi vaig… no puc dir-te cap, perquè no tinc temps per anar-hi. No obstant, el que més m’agrada és el Sagrat Cor, un monument sota el qual es veu tot el Maresme i Barcelona. Qualsevol racó de la muntanya és maco, però aquell és especial. 

Respecte a les festivitats, quines en ressaltaria?
La Festa Major, que és l’11 de novembre, per Sant Martí. La comissió de Festa Major organitza aquesta festivitat, que inclou ball per a gent gran, concerts… També ressaltaria la Fira de Sant Ponç, que és molt important i té lloc al maig, i la Fira del Bolet, a l’octubre.

Ens podries destacar un personatge entranyable del municipi de qui tingui un bon record? 
Entranyable? Jo crec que el doctor Eduardo Mariano Figueras. És una persona molt comprensiva, estimada per tots els teianencs i teianenques. Ha exercit aquí la seva carrera, tot i que ara ja està jubilat, ha fet moltes obres i ha ajudat molt a la gent de Teià.   

Per acabar, quin és el seu plat típic preferit de la zona?
El “relleno”, típic de la Festa Major, que no es pot anomenar farcit. Es fa a base de poma, que es cou al forn, i porta xocolata, una picada de carn, galetes i canyella i hi ha qui li afegeix brou a les pomes. És bastant dolç i alguns el mengen com unes postres i altres, com un primer plat. És típic d’aquí i d’Arenys de Munt; són els dos pobles que el fan.