Dos antics municipis, un munt de petits nuclis i una fusió administrativa, fa menys de 50 anys, va donar lloc al 1969 al naixement d’un nou terme municipal amb totes les característiques de la comarca de la Cerdanya. El nou nat va rebre el nom de Fontanals de Cerdanya, topònim escollit per evitar que no prevalgués cap dels antics noms dels municipis respecte els altres i evitar així possibles picabaralles.

Així la fusió dels antics municipis d’Urtx i Queixans, amb els seus respectius nuclis del Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera, per la banda d’Urtx i Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt per la part de Queixans conformen avui dia el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, un dels destins turístics de la comarca.

Un entorn natural privilegiat i una bona connexió de carreteres i ferrocarril amb la resta del país fan de Fontanals de Cerdanya un enclavament desitjable per a tots aquells que volen gaudir de la natura. Els diversos torrents que reguen el territori baixen paral·lels en una mateixa direcció. Són el torrent de Les Pereres, el del Mas d’Amunt, per Queixans o el de la Malúria i el de les Deveses per Urtx. Fontanals de Cerdanya també integra la ribera d’Alp en el seu curs baix, tot penetrant pel pla d’Estoll i afluint al Segre a l’altura de Soriguerola. Aquí el municipi limita amb Bolvir i a prop del molí de l’Anglès, segueix el torrent de la Vanera, on el terme confronta amb el de Puigcerdà. Per la part nord Fontanals limita amb els municipis de Ger, Das i Alp.

L’anomenada Collada de Toses, N-260, que ve de Ribes de Freser, voreja el terme pel nord, travessa el Segre cap a Puigcerdà, a prop de Queixans, i comunica també amb la xarxa d’accés del túnel del Cadí. Tant Urtx com Queixans tenen estacions de ferrocarri, de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. I a més una carretera secundària va fins el Pont del Soler, lloc de pas de l’antic camí d’Alp a Puigcerdà i possible via romana que menava a Llívia. 

Set nuclis, cinc esglésies. Una ruta per l’arquitectura religiosa.

Cinc petites joies romàniques esquitxen els nuclis que conformen el terme de Fontanals de Cerdanya. Només dos dels municipis, Escardacs i El Vilar d’Urtx no compten entre els seus encants mostres d’arquitectura religiosa romànica.

A Queixans l’església de Sant Cosme i Sant Damià, del S XI, és una construcció romànica protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de Fontanals de Cerdanya. D’una sola nau de planta trapezoïdal, dues capelles laterals i un senzill absis d’estil llombard destaca per la seva simplicitat. A la portalada, de mig punt, i s’hi pot llegir any 1775.

Al nucli de Les Pereres l’església està dedicada a Sant Esteve, una magnífica construcció, actualment restaurada des del 1992, ja que havia estat molt afectada pels estralls de la Guerra Civil i per un esfondrament de la volta al 1988. Aquest és un bon exemple de romànic clàssic dels Ss. XII-XIII. La nau de l’església destaca pel seu aparell d’opus spicatum i està dividida per dos arcs torals de mig punt sobre pilars.

L’església de Sant Martí d’Urtx és, com totes les de la zona, una construcció d’origen romànic del S.XII, encara que en aquest cas les nombroses modificacions l’han allunyat del seu estil original, tot i així és possible que la planta trapezoïdal sigui més o menys la primitiva, no així el campanar de la torre i el frontispici que són obres modernes tot incorporant l’antiga portada que havia estat situada a la paret meridional.

Segurament una de les més petites de totes aquestes construccions és la capella de Sant  Miquel a Soriguerola. Antiga església parroquial del SXI està constituïda per una sola nau, rectangular, coberta amb volta de canó i capçada amb absis de semicercle. El frontal de l’altar, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és una mostra d’estil de transició al gòtic i el seu autor, anomenat mestre de Soriguerola, és possiblement l’autor d’altres taules de Toses i del Ripollès.

La darrera de les esglésies romàniques que ens quedarà per visitar serà la de Santa Eulàlia d’Estoll, l’única de totes elles dedicades a una santa, consagrada el 3 de juny del 913 pel bisbe d’Urgell i protegida com a bé d’interès local. L’edifici que ara podem admirar, absolutament harmoniós, és una reforma del S. XIX. El temple és d’una sola nau, flanquejada per quatre petites capelles laterals, molt espaiosa i amb volta de canó; les parets exteriors són de pedra irregular i cantoneres treballades. La torre del campanar és de coberta piramidal de llicorella.

Els dos nuclis que no compten amb construccions religioses són El Vilar d’Urtx i Escadaracs. El primer dels dos, només documentat des del S.XIV, pertanyia a la parròquia d’Estoll i actualment és el cap del municipi de Fontanals de Cerdanya ja que és aquí on es troba l’Ajuntament. D’altra banda si per alguna cosa destaca el nucli d’Escadaracs és per la seva situació privilegiada dees de la que es pot admirar tota la plana cerdana.

L’Arborètum geogràfic de Queixans, una visita als boscos del món

Un altre dels descobriments de Fontanals de Cerdanya per gaudir de la natura és  l’Arborètum Geogràfic de Queixans. Situat a la part alta del nucli va ser una de les zones devastades per l’incendi de 1994.

Amb una superfície de 12 ha., en aquest immens jardí botànic hi trobarem 126 espècies d’arbres diferents, organitzats en 5 blocs o continents segons la distribució geogràfica pròpia de l’espècie. Integrat dins un paratge de muntanya, té un recorregut de 3km. del que es pot gaudir durant tot l’any assaborint cadascun dels canvis que provoquen les estacions de l’any en les diferents espècies.

Tot i què està situat al municipi de Fontanals de Cerdanya, l’Arborètum, a curt termini, tindrà abast comarcal i, a mig i llarg termini, tindrà una influència molt important a nivell de Catalunya, ja que es tracta d’una infraestructura única a nivell socio-econòmic, mediambiental, didàctic, científic, recreatiu i divulgatiu.