És actor, cantant i saxofonista; i després d’anys actuant en diversos escenaris catalans va decidir fer un salt en el món de l’òpera i fer-se contratenor, una   figura per la qual es necessiten aptituds tècniques i fisiològiques especials. Aquesta decisió l’ha portat a diversos i reconeguts escenaris d’arreu del món on Xavi Sabata ja hi té un nom. És d’Avià i té 36 anys.

Ara mateix ets un dels berguedans amb més projecció internacional, quan et podrem sentir a casa?
Aquest estiu tinc la sort de poder presentar el programa I Dilettanti dins del festival Femap el dia 10 a Avià i el dia 11 a Puigcerdà; no cal que et digui la il·lusió que em fa poder cantar al poble on vaig néixer.

I amb quin repertori?
I Dilettanti és un tribut als músics amateurs. En l’Europa del segles XVII i XVIII ser un amateur en música era un qualificatiu molt positiu, significava un estatus social i cultural molt alt ja que si et podies dedicar a la música sense finalitats lucratives, significava que gaudies d’un estatus social molt alt. Això, ara, ja no és així, aquest tipus d’amateurs ja no existeixen i de vegades, aquest adjectiu és considerat com a despectiu. Jo vull fer un tribut a tots aquells amateurs que estimen la música i la fan únicament pel plaer de fer-la, però amb música de principis del segle XVII.

Fa poc més d’un mes vas actuar al Palau de la Música per presentar Haëndel Bad Guys. Explica’ns l’experiència.
M’ho vaig passar molt bé, va ser una nit molt especial. No ho dic per dir-ho, realment vaig ser molt feliç podent presentar el meu treball a Barcelona on no hi cantava des del 2009. Veure el Palau ple i dempeus fa molta impressió. Em sento molt afortunat.

Com vas fer el salt d’actor a contratenor?
Va venir tot molt rodat, el teatre m’agrada i m’interessa molt encara però en aquell moment necessitava una altra cosa, necessitava trobar la manera de poder presentar el meu projecte artístic, i el cant va ser el camí. Ser contratenor és una decisió que la pròpia fisiologia t’ajuda a descobrir, només cal seguir el camí. He de dir que pel fet d’haver fet ja una carrera com a actor va fer que el procés s’accelerés molt ràpidament.

Per què vas decidir homenatjar als “dolents de la pel·lícula”?
Perquè d’entrada em semblen més divertits d’interpretar, perquè era el que em venia de gust i perquè es mereixen una mica més d’atenció. Tots aquests personatges són molt més que “els dolents de la pel·lícula” són molt més complexos i plens de colors i matisos. La idea va venir molt de pressa i vaig veure que hi havia interés per publicar-ne el disc i tot va anar rodat.

Els contratenors esteu de moda?
Sí i no. És veritat que cada vegada som més i tenim molta més presència però a la vegada això és fruit que s’ha consolidat el que jo anomeno “credibilitat vocal”, vull dir que hi ha una consolidació tècnica que fa que els teatres comptin amb contratenors en la seves produccions.

Per la gent que no sàpiga què és, com ho podem definir?
És un home que utilitza un mecanisme concret que fa que sigui el registre més agut entre les veus masculines; s’utilitza vulgarment la paraula falset per designar el mecanisme que utilitzem però no és del tot correcte. Diguem que cantem en la mateixa tessitura que les contralts (en el meu cas) però tinc col·legues que tenen tessitura de mezzo soprà o fins i tot de soprà.

Quina és la il·lusió de Xavier Sabata?
Buff només una? D’il·lusions en tinc moltíssimes! M’agradaria no deixar de gaudir totes i cadascuna de les coses que la vida em desplega davant meu, des de la més petita a la més gran. I el gran desig és que s’acabi el patiment, sigui quina sigui la seva naturalesa.