Un balcó sobre el Mediterrani, sol, aigua, sorra… Només 10km de distància separen el seu nucli urbà de Barcelona…. Això és Montgat, un dels municipis probablement més desconeguts del Maresme que en els darrers temps està aixecant la veu insistentment, per fer-se visible, per dir que està aquí i que seguirà estant amb veu clara i forta i amb una bona aposta de futur.

Montgat  juga amb un gran avantatge, ser municipi de frontera, jugar a dues baralles. Per una banda formar part del cinturó de l'Àrea Metropolitana, amb tots els avantatges que això comporta i d'altra banda ser la porta del Maresme. Entrar a Montgat és entrar a un paisatge del turisme de qualitat que cerca la comarca. Dues baralles, dos jocs, el secret… jugar-les bé.

La transformació que està vivint Montgat en els darrers anys és evident a simple vista. Durant dècades Montgat ha estat un municipi de pas, un municipi un tant gris, probablement per ser seu de grans indústries que enfosquien el seu entorn. D'ençà de la desaparició d'aquestes, tothom amb anys de vida a la comarca recorda Explosivos Rio Tinto o Lejía Conejo, Montgat s'ha abocat a una transformació que dirigeix totes les seves expectatives a convertir-se en un gran centre del turisme de proximitat de molta qualitat.

Amb una història relativament curta com a poble, pròpiament dit, de fet fins 1933 no va ser més que un barri de Tiana, això no treu que l'enclavament hagi estat conegut des de fa milers d'anys degut a la situació estratègica del turó que li dóna nom (Mont dels Gats). Un turó que acull un petit assentament ibèric i que va ser el destí de la primera excursió que va fer, com a tal, el Centre Excursionista de Catalunya. La seva curta història, en comparació a altres municipis de la comarca, no vol dir que un recorregut per la seva geografia no ens faci topar amb edificis peculiars i boniques històries. Una passejada pel Barri de Pescadors, nat al S.XVIII, ens permetrà conèixer el passeig i arribar-nos fins a la Torre de Guaita, l'edificació civil més antiga del municipi, datada del S.XVI, amb una peculiar construcció, ja que combina l'estructura quadrada amb la circular amb gran mestratge.

Al 1943 Montgat inaugurarà la Casa de la Vila envoltada d'una bonica plaça, ara desapareguda però que es compta entre molts dels projectes a recuperar en poc temps.

Un fet cabdal per a la història de Montgat seria l'arribada del ferrocarril, l'any 1848, quan el mataroní Miquel Biada va dissenyar el traçat de la primera línia de ferrocarril de Barcelona a Mataró. Aquesta via acolliria el primer túnel ferroviari d'Espanya, precisament a la vila de Montgat. D'altra banda, cal destacar que l'estació de Montgat, juntament amb les de Mataró i Badalona, són les úniques que conserven el seu estil original del S.XIX.

Per aquells que gaudeixen de la història de l'arquitectura, a més de la torre de guaita i de l'estació originària, a Montgat també podran visitar l'Ermita de Sant Martí, datada del S. XI, i en l'interior de la qual es poden veure dues obres del badaloní Domènech Giró; o l'Església de Sant Joan, de 1867, que encara que la seva construcció va romandre durant molt anys aturada, està considerada l'edificació més notable de la població.

I platges, molts quilòmetres de platja

Si un element caracteritza a Montgat són les seves extenses platges, dos quilòmetres de platges amb diferents característiques. De fet, una de les apostes de Montgat en la seva modernització ha estat treure el màxim partit a aquesta costa ampla i agradable, i si bé d'una banda ja fa anys que racons com La Caleta, al peu mateix del turó de Montgat, és una vella coneguda dels surfistes de tota la zona, la implementació de la instal·lació més gran de l'Estat dedicada a l'esquí-surf amb cable, n'és un clar exemple.

Encara que, probablement, el racó amb més encant de la costa montgatina deu ser Cala Taps o Cala Naiara, aquí cadascú és lliure de triar el motiu que més li agradi, una caleta amb una bonica història al darrera amb protagonistes montgatins.

La Cala Taps es troba just on antigament hi havia la fàbrica de Lejía Conejo, i segons diuen, l'origen del nom prové dels taps que sovint s'hi trobava a la sorra.

Aquesta mateixa cala, va ser “conquerida” un bon dia per la montgatina Naiara, una veïna naturista, amant de l'entorn i practicant del nudisme que des que va anar a parar a aquesta caleta i va començar a cuidar-la amb mim. Un bon dia apareix en Miquel un montgatí que estableix una franca relació d'amistat amb la Naiara, comença a tenir cura d'aquella cala i poc a poc va tallant en una roca el nom que ell pensa ha de tenir aquell racó: Cala Naiara.

L'encant de les tradicions: la subhasta

Calamars, sípies i sipions, llenguados, gambes i llagostins, escòrpores i molls… els grans protagonistes diàriament, de dilluns a divendres, de la subhasta del peix de la llotja montgatina. Aquesta és una de les moltes tradicions, en aquest cas centenària, a les que Montgat no pensa renunciar i no deixarà que, en cap cas, desaparegui. La subhasta de Montgat és la darrera subhasta cantada que es realitza a Catalunya, i com a tal, compta amb la protecció oficial com a Bé Immoble.

La subhasta que, durant segles es va fer a peu de les ones a la mateixa sorra de la platja amb el peix encara carregat a les barques, actualment es realitza a la “Llotja”, molt a prop de l'estació de Montgat Nord. I tot i que pròpiament no és una llotja pel seu tipus de construcció i perquè no està ubicada en una zona de serveis portuaris, s'hi pot anar a comprar peix acabat de pescar, amb la particularitat de que és l'única del país on tothom pot acudir lliurement a comprar-ne.

Un petit plaer és apropar-se qualsevol dia de la setmana cap a les 12 del migdia per veure arribar els pescadors, entre 5 i 7 depenent del dia,  que confegeixen els coves que passaran a la subhasta. Cal preparar-se perquè a les 13h, amb puntualitat britànica, començarà la subhasta, amb els  compradors col·locats a l'entorn del peix, els subhastadors començaran a cantar a la banda, comptant enrere de 5 en 5 cèntims, per poder licitar per aquell cove que més desig us hagi despertat.

Aconseguit el cove, i ja de tornada cap a casa, només caldrà anar pensant com cuinar un peix fresc, acabat de pescar i de qualitat extraordinària i amb quin vi es podrà acompanyar, que en aquest cas si és un D.O Alella segurament s'aconseguirà un maridatge quasi perfecte de productes de la comarca.