L'existència d'un forn, d'època indeterminada, en el terme de Vilassar de Dalt es coneixia des de 1949 quan el grup arqueològic del municipi el va documentar.

Aquest forn, que conservava la cambra de combustió sencera i bona part dels arcs de la cambra de cocció, va ser anomenat forn 1 en posteriors excavacions i va ser inclòs en el catàleg de patrimoni de Vilassar de Dalt. Quan el 2002 l'ajuntament inicia l'ampliació del polígon industrial de Vallmorena es troba la sorpresa de noves restes i sota la direcció de l'arqueòloga Núria Roselló, i les feines d'excavació de la secció d'Arqueologia del Museu Arxiu, es descobreixen dos nous forns,  l'anomenat forn 2, del mateix tipus que el forn 1 i en un estat de conservació perfecte, i encara un forn 3, de característiques diferents. A més, en l'excavació de fa 12 anys, també es va localitzar un fos de cabana del bronze, un pou amb parets i reompliment d'època romana, una sitja del S.I aC i el vèrtex d'un abocador de mitjans
del S.II dC.

Els forns 1 i 2 són construccions de planta circular, excavats en la seva totalitat en els marges naturals d'argila, i composats de doble cambra, una inferior destinada a la combustió de la llenya d'alzina i una superior, o de cocció, en la qual es situaven les peces ceràmiques destinades a la cuita. Les dues cambres estaven separades per una graella. A diferència, el forn 3 és de cambra única, que feia les funcions de combustió i de cocció, amb un corredor d'entrada i una  mena de banqueta al perímetre, on es col·locaven les peces a coure. És de tir directe, evacuant els gasos calents pels conductes excavats al perímetre de les parets.

El recinte arqueològic de La Fornaca és d'obligada visita per l'excel·lent conservació dels forns, però també perquè el recinte és un exemple de protecció del patrimoni amb un magnífic edifici que cobreix la terrisseria, obra de l'arquitecte Toni Gironès.