Fent Camí amb el Russi… en companyia de: Rossend Mangot i Casanoves i Josep Burniol i Creu (Jepet), autors del llibre “Les 100 fonts d’Avià”, i del fotògraf de l’agrupació AFTDAO de Berga: Josep Xoy i Soler.

Itinerari i crònica
Sortim de la plaça de Cal Rosal per la carretera que puja a Berga. Tot just passat el pont sobre el Llobregat hi ha un pal indicador. Seguim pel PR C-144 que baixa cap el riu i un cop a l’altre cantó el Jepet em diu assenyalant un edifici a mà esquerra,“Havia estat una  fàbrica d’espardenyes i més tard l’escola de cal Rosal”. A mà dreta veiem les restes de l’antic molí de Minoves, “La notícia més antiga correspon al 1565, i va funcionar fins l'any 1935”. Continuem el camí seguint les marques del PR, fins arribar a una pista més fresada, aquí el deixem i girem 180º i anem pista amunt. A peu de camí, a mà dreta, trobem la Font del Lladó. Jepet.- “Els de la casa del Lladó li diuen la font del Cingle, però tal com està ara no sembla una font”. Acabem de pujar fins dalt, fem un revolt a la dreta i ja veiem la casa del Lladó. “Està documentada des del segle XV”. Rossend.- “A la part del darrera hi ha dues fonts, la del Roser i la de Sant Jordi, però són en terreny privat”.

Passem pel davant de la casa i al final d’aquesta hi ha una font que jo els hi dic que no surt al llibre. Rossend.-“no la vam posar perquè és artificial, per que surti aigua han d’obrir l’aixeta des de dins la casa”.

La pista que seguim s’endinsa en un bosc d’alzines. Passem prop de la Font de la Salut,  i seguim endavant per la pista més fressada, que puja suaument. De cop sortim del bosc, la pista que seguim passa pel mig d’uns grans camps de cultiu, al fons veig  la casa de Montorcí, “Sembla de pessebre”. Jepet.-“La van fer construir els del Lladó. Té una interessant barbacana i una balconada, però està pràcticament en runes”. Un cop al davant de la casa, deixem la pista principal i girem a l’esquerra marxant per una pista poc definida plena d’herba. Passem pel costat d’una bassa excavada a la roca plena de joncs, i no gaire més lluny, a mà esquerra, veig una bassa d’aigua. Rossend.- “És la Font Montorcí, el viver s’alimenta per una font que surt del terra de bassal. Antigament els de la casa de Montorcí venien a rentar la roba aquí”, de la font no se’n veu cap rastre.

La pista fa un revolt i gira 180º a la dreta, i una mica més amunt desemboquem en una pista perpendicular. La seguim cap a l’esquerra fins arribar a una cruïlla que hi ha just al davant de la casa de Carbonells.  Passem pel seu darrera. En un revolt a la dreta, sota el marge, prop d’un hort, hi ha la Font de Carbonells. 

Seguim fins a sortir a la carretera de Graugés que agafem en direcció dreta. Passem un pont sobre la riera de Fontcaldes i agafem una pista que surt a la dreta. Ja prop d’unes alzines el Jepet em diu senyalant cap el Nord “Aquell tros d’allà en deien Terra d’Escudella, antigament feien servir aquesta terra per netejar la vaixella. És una terra groguenca amb pols de quars”. En arribar a la primera alzina de mà dreta baixem per un corriol poc definit. Aquest gira a l’esquerra i tot seguit a la dreta. Rossend.- “Escampades per aquí hi ha 3 fonts”. Entre els corriols que hi ha seguim el que marxa cap a la dreta planejant ja que hem de passar per sobre la cascada. Jepet.- “Un cop, un home intentant que no caiguessin les vaques va caure ell de dalt a baix, per sort no li va passar res” Un cop a l’altre cantó cerquem entre els boixos un corriol per poder baixar. S’ha d’anar alerta, no és apte per a tothom.

La Frau: Sorprenent lloc i magnífic saltant d’aigua. Les pedres estan cobertes de molsa i podem veure algunes formacions càrstiques. “Amb l’excusa de fer-nos una foto al costat de la cascada algú vol que ens mullem, no diré noms”. Desfem el camí i retornem a Carbonells, passem pel darrera la casa i arribem a la bifurcació que hi ha al davant d’aquesta, aquí en lloc d’agafar el camí per on havíem vingut, prenem el de la dreta, que té marques vermelles i grogues, en direcció a cal Gris. “Arbres de tota mena, cactus, palmeres … estic en un país tropical ? No, és el jardí de cal Gris”. Passem pel seu davant i girem a l’esquerra, seguim ara el GR-1 en direcció a Obiols.

Casanova de Cal Gris: Jepet.- “Els d’aquesta casa tenen uns robots per munyir les vaques sense ajuda de ningú, i aquestes màquines saben les que han munyit i les que no”. Rossend.- “Marges avall, hi ha la Font de les Canals. En realitat és una paret ploranera que raja per diversos punts”. Mentre mirem el romaní ja florit, per poc no aixafem diverses processons d’orugues que travessen el camí. “Carai!, ni que fos Setmana Santa”. Rossend.- “Saps que havien intentat, sense aconseguir-ho, fer fil dels capolls d’aquestes orugues?”. Després recull un card de terra i em diu “S’havien fet servir per cardar la llana”, i jo penso que d’aquí deu venir el nom de…“Ja esteu pensant malament”, d’aquí deu venir el nom de la màquina que es diu cardadora.

Església de Sant Vicenç d’Obiols. Ens parem a contemplar la gran quantitat de tombes excavades a la roca que hi ha al voltant de l'església. “En una d’elles s’hi va trobar una moneda visigòtica del rei Egica. Quant a l’església es desconeix la data de consagració, però és anterior a l’any 888”. Com ja tenim gana decidim arribar-nos fins a la Font d’Obiols. Està a uns 170 metres de l’església, seguint el GR-1 en direcció a L’Ametlla de Casserres, després de passar el primer revolt a l’esquerra. Des de la pista no es pot veure, amagada per unes grans roques. Parem a esmorzar al seu costat. En un viver hi neden un parell d’ànecs. Jepet.-“Té aixeta i raja bé. S’hauria de desembrossar, per poder veure la part obrada”. Mentre esmorzem els hi demano, com van tenir la idea de fer el llibre de “Les 100 fonts d’Avià”. Rossend.- “En realitat n’hi ha més de 130 catalogades en el llibre”. Jepet.-“Tot va començar quan vam trobar un document antic que explicava que dos homes d’Avià tenien quasi tota l’aigua del poble” Rossend.-“Avui la majoria de fonts no ragen o estan perdudes, i vam pensar que, com a mínim, en quedés el record. Hem trigat 5 anys a veure totes les fonts del municipi.” Tu, Xoy, ets arquitecte, però també et dediques a la fotografia, n’he vist algunes i són molt especials, com definiries el teu estil? “jo en dic fotografia creativa, art digital barrejat amb fotografia”. Tens pensat de fer alguna exposició? “Aquest mes presento una exposició precisament a Avià, s’hi podran veure tres col·leccions: “El pecat original”, “Els 7 pecats capitals” i “El pecat a l’escola”.

Retornem a l’església d’Obiols i agafem ara el PR C-144 en direcció a Cal Rosal. Quan la pista ja va paral·lela al riu veiem les restes de l’antic pont medieval d’Orniu. Poc més enllà trobem l’actual pont, el creuem i ja tornem a ser a Cal Rosal. Ha estat una bona excursió. Gràcies per la companyia.

FITXA TÈCNICA
Punt de sortida i arribada:  Plaça de Cal Rosal.
Tipus de caminada: Matinal. Es pot fer sense parades en unes 2h 15’ però nosaltres hi passarem tot el matí.
Dificultat: Baixa, a excepció de la baixada a la Frau.
Punts de referència i interès: Plaça de Cal Rosal – Molí de Minoves – Font del Cingle – Casa Lladó – Cal Montorcí – Viver i font de Montorcí. – Casa Carbonells – Font de Carbonells –  Cal Gris. – Casanova de cal Gris – Església d’Obiols. – Pont d’Orniu – Cal Rosal.
Nota: el meu agraïments a l’agrupació AFTDAO de Berga per la seva col·laboració.