Diuen que fa poc menys de seixanta milions d’anys, any amunt any avall, un esclat d’aquesta terra que trepitgem, quan sortim de l’asfalt, va iniciar l’enorme plegament que avui anomenem Pirineu. Transcorria l’era Cenozoica del Terciari. Tan se val. Ningú ho recorda.

Sóc dels que crec que la sotragada va començar pel mig i va estendre els braços a cada costat com si amb la punta dels dits volgués abastar els mars de banda i banda: el Cantàbric i la Mediterrània. Ajaguts amb els braços oberts, el cap a dalt i mirant al cel, el palmell de la nostra mà esquerra seria la Cerdanya. Aquesta vall del Pirineu, orientada de llevant a ponent formant una gran plana envoltada de les muntanyes més boniques del món.

Històricament ha estat una terra de pas. La porta a la Península Ibèrica per els homes d’armes de tots els temps, els traginers i mercaders de totes les cultures i religions hagudes i per haver. Des dels Lígurs fins als turistes més exòtics que veiem creuar avui dia el pont de la Guingueta. Però no tan sols el camí que segueix el Segre ha estat determinant per la nostra comarca, sinó també tots els que la creuen transversalment, baixant dels colls per les valls més amagades i que ens comuniquen amb les comarques veïnes del nord i del sud: el Berguedà, el Ripollès, el Conflent, l’Aude, l’Arièja i el país Andorrà. Les hem visitat totes en els diferents itineraris publicats.

La idea de la Volta a la Cerdanya amb esquís va sorgir fa alguns anys quan, amb uns amics, vàrem decidir programar les excursions d’estiu, donant la volta a la capçalera del riu Segre sense travessar en cap moment ni un sol afluent del mateix. Es tractava de carenejar que és molt atractiu, però, a l’hivern, seria  imperdonable no aprofitar la invitació que ens ofereix el mantell de neu que cobreix les valls, per desplaçarnos, àgilment, amb els esquís als peus per les nostres muntanyes.

Per alguns de nosaltres la Volta a la Cerdanya és quelcom més que una travessa de llarg recorregut. El fet d’encerclar la comarca, etapa rere etapa, sense  allunyarnosmai d’aquesta nostrada vall, es converteix en una evocació constant de la seva història, la seva gent, la seva cultura i tradicions, reflectides en la verdor del paisatge que veurem des dels cims, ja sigui al Capcir, a l’altiplà de la Perxa o a la plana cerdana.

Actualment l’esquí – alpinisme ha incorporat l’implacable cronòmetre, el compta passes i els trajectes es mesuren en quilòmetres. Voldríem que també hi hagués temps per gaudir de les altres belleses i matisos que ens ofereix l’alta muntanya hivernal.

En Ricard Molina i en Ramon Orriols us desitgen una bona Volta i molta neu.