Els Dalmau exemplifiquen, com poques famílies vinculades al Maresme, la identificació amb la causa austriacista i, alhora, són una bona demostració de fins a quin punt funcionava l’ascensor social en la Catalunya dels volts del 1700. En tres generacions ascendiren de mariners i negociants immigrants, originaris de Vinarós, a alta noblesa militar de la casa d’Àustria, passant pel palau senyorial al carrer Montcada i la tranquil·la casa de Teià.

L’avi Sebastià Dalmau (+1707) immigrà a mitjan segle amb el seu pare, es casà en dues ocasions i anà introduint-se en el món dels ascendents negocis barcelonins. El fill hereu, Amador Dalmau i Colom (1658-1734), entrarà com aprenent en una botiga d’adroguer, es casarà amb la vídua, ingressarà al gremi i esdevindrà un dels grans comerciants del 1700. Amador i el seu germà Pere inicien les activitats com adroguers, s’estenen gradualment a altres camps, del comerç de productes d’adrogueria passen al tràfic de colonials, aquest comporta el comerç marítim en els mercats nord-atlàntics, que es compensa amb exportació de vins i aiguardents; i d’aquí als noliejaments de vaixells i al camp de les assegurances on cons-titueixen un dels grups familiars més importants. Seguint les pautes de l’època també inverteixen en arrendaments de rendes feudals i en assentaments públics, com l’estanc de tabac. Acumulen una notable fortuna que els permet adquirir, el 1697, una casa palau al carrer Montcada i, el 1707, el mas Rosselló i altres propietats a Teià, on el 1711 van fer construir un molí fariner.

El fill primogènit d’Amador és el conegut militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682- 1762). Estava destinat a ser el cap del negoci familiar però la seva activitat d’agitació en la conspiració austriacista de 1704 i posterior empreso-nament junt amb el seu pare li canviaran la vida. Alliberat amb la caiguda de la ciutat, el 1705, l’arxiduc li concedí privilegi mi-litar de cavaller i actuà com a capità de la Coronela en la defensa del setge borbònic de 1706, a més de pagar unes esquadres. Participà el 1710 en les victòries d’Almenar i de Monte Torrero.

Durant aquests anys els Dalmau van fer importants aportacions i préstecs a l’exèrcit, alhora que Sebastià participava en diverses operacions, singularment en l’expedició del diputat militar de l’estiu de 1713, quan constituït el Regiment de la Fe en fou designat coronel. El 20 d’agost defensà Teià de l’envestida d’un escamot borbònic que arrasà la casa familiar. Participà en la defensa del setge de Barcelona de 1714, actuant en representació de la ciutat davant els borbònics. Rendida la ciutat, els foren segrestats els béns i Sebastià restà empresonat fins a 1725 quan fou alliberat amb motiu de la Pau de Viena. Aleshores marxà a l’exili a Viena, on continuà la carrera militar fins que l’any 1753 fou elevat al grau equivalent de tinent general de cava-lleria de l’exèrcit imperial.

El proper 14 de setembre està programada una visita guiada al jardí de Can Godó de Teià, els successors dels Dalmau en la propietat del mas.