Cabrils és un petit poble ple d’encant, situat en una de les moltes valls que formen la Serralada Litoral, concretament en la que forma el cim de Montcabrer. Un poble amb un petit centre urbà i constituït per múltiples urbanitzacions que s’escampen per les muntanyes ocupant el territori i penetrant en el Parc Natural de la Serralada. Amb una extensió de 6 Km2, Cabrils limita amb Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Ben ubicat entre mar i muntanya, Cabrils ofereix al seus visitants una oferta ingent de natura, esport, mites i  llegendes i gastronomia del més alt nivell.

L’Arborètum: un pulmó al Baix Maresme

Un bosc de més de 40.000m2, dins mateix del Parc de la Serralada Litoral, és un gran pulmó a la comarca del Maresme, un espai únic de Cabrils on gaudir de la natura en el seu estat més pur. Gestionat per Ursus: Escola de Natura, l’Arborètum és una de les apostes clares per fer de Cabrils un enclavament diferenciador d’altres destins turístics.

Pensat com una eina d’educació ambiental, de primer ordre i a tots els nivells, passejar per tots els seus racons de la mà dels seus gestors, els naturalistes Xavier Castañer i Patricia Navarro, és un plaer que t’engresca ràpidament a buscar, a descobrir, a preguntar… El seu entusiasme t’ajuda a distingir clarament els principals ecosistemes de Catalunya presents en aquest espai, una representació de la muntanya baixa, la part més extensa, destaca per la seva diversitat d’arbres i matolls i és la més rica en fauna. Roures i alzines presideixen majestuosos aquesta zona; en la passejada també descobrirem una representació de la mitja muntanya i de l’alta muntanya on destaca la presència d’un pi negre solitari.

A part dels boscos l’Arborètum ha aconseguit reproduir un bosc de riera, un dels ecosistemes més vius i dinàmics de la natura, amb salts d’aigua i petits bassals s’ha aconseguit la vida de la fauna típica i, en aquest moments, un matoll de lliris grocs espectaculars regna en aquest ecosistema.

Però si el Xavier i la Patricia s’engresquen amb l’espai del que tenen cura, com si fos un fill seu, i del que diuen orgullosos “és un espai màgic on tot creix sense gaire esforç, té unes propietats difícils d’explicar”, quan ja no els pots aturar és quan expliquen tots els nous projectes, alguns d’ells en marxa i d’altres a punt de ser-ho.

El principal projecte, ja en marxa, i que té entusiasmats al Xavier i la Patrícia és “El Museu del Bosc”, un projecte que veu la llum gràcies al reconegut naturalista Martí Boada. El científic ha cedit a l’Arborètum una petita part d’una col·lecció, creada per ell mateix, d’arbrissons procedents d’arbres monumentals i històrics de Catalunya. Gràcies a aquesta iniciativa a l’Arborètum podem veure de prop arbrissons, fills i néts, del Castanyer de Cal Cuc (originari del Montseny), de l’Acebuche de Toruño (fill de l’arbre més vell d’Europa amb més de 1.000 anys) o el Pi de les Tres Branques, entre d’altres.

Un altre dels projectes, aquest en col·laboració amb l’Escola L’Olivera, és el Projecte Quercus, una gla = un arbre. El projecte implica a l’escola de manera que els nens fan el planter i quan han aconseguit que prenguin es traslladen a l’Arborètum per trasplantar-los. Quan aquests han agafat el tamany i fortalesa necessaris es fa un trasplantament, definitiu, a zones del bosc que han patit incendis.

I el darrer del gran projectes, aquest encara en procés burocràtic, és el Projecte Testudo, amb l’objectiu de reintroduir les tortugues testudo en el territori, ja que és una de les espècies més regressives del planeta. L’Arborètum ja té llestes les instal·lacions per rebre els primers exemplars en quant la Generalitat atorgui els darrers permisos.

Per a tots aquells que no coneguin aquest espai natural és una de les cites impres-cindibles si es visita Cabrils, a més ara tots els segons caps de setmana de cada mes es fan jornades de portes obertes, per poder visitar l’Arborètum de manera gratuïta amb visites guiades de la mà del Xavier o de la Patrícia que de ben segur us enamoraran.

Un clàssic cabrilenc: l’esport en natura

La pràctica d’esport en natura és un clàssic a Cabrils, el seu entorn és ideal, un entorn en plena natura, amb penetració al Parc Natural de la Serralada Litoral, amb una gran quantitat de camins, caminois i corriols per recórrer passejant, corrent o amb bicicletes. I dintre de que tota aquesta pràctica es pot fer per lliure, hi ha dos fites importants en el calendari, orga-nitzades per la Secció Ciclista de la Societat La Concòrdia, la caminada popular “Cabrilenca: Camines o Corres?” i la “Peda-lada de Muntanya: Cabrilenca BTT”.

La Cabrilenca BTT aquest any ha celebrat el seu 20è aniversari i el president de la Secció Ciclista, Ricard Ardèvol, explica, “de fet va néixer una mica per casualitat. Érem un grup d’amics que anàvem amb bici i gràcies al Quico Carcolé, llavors president de la Societat La Concòrdia, que ens va donar aixopluc sota els seus estatuts, vam crear a l’hora la secció i la pedalada”. Aquella pedalada, que va començar fa 20 anys amb 75 inscrits, a partir del 10è aniversari va haver de posar límit d’inscripcions, en 900 participants, per no morir d’èxit i malmetre la muntanya.

Tradicionalment la Cabrilenca ha servit per descobrir nous corriols a la Serralada, ja que el seu objectiu fonamental és descobrir l’entorn i gaudir d’un dia d’esport i natura. Enguany un canvi de criteris del Consorci de la Serralada, entitat gestora de l’espai natural, ha obligat a canviar recorreguts i suprimir corriols “la qual cosa, diu Ardèvol, igual, de cara a la següent edició ens obliga a reinventar-nos”.

Però aquest esport de natura tampoc cal enquadrar-lo únicament en curses organitzades. Precisament l’Ajuntament, en col·laboració amb la Diputació, ha sistematitzat en un catàleg 17 camins naturals de l’entorn del municipi. Entre d’altres el Camí del Coll de Porc (amb inici a Cabrils i final a Òrrius, i precisament  després d’anys en desús “redescobert” per la Secció Ciclista per una de les primeres pedalades); el Camí de Can Genís (popularment conegut com Carretera de la Mútua); el Camí de la Creu de l’Abeia o el Camí de la Creu de Montcabrer, un dels camins emblemàtics del municipi.

La Ruta de la Creu de Montcabrer

Una de les rutes més emblemàtiques del municipi, ruta ideal per fer en família, degut al seu nivell i dificultat mínima, ens portarà per indrets natural únics i de vistes espectaculars i a la vegada el misteri ens envoltarà en arribar a la Creu, cim envoltat de llegendes demoníaques, de bruixes i de remeiers quasi màgics. De fet, seguint la ruta, ens dirigirem de dret cap al Turó de l’Infern, el nom del qual ja és prou explícit.

Aquest turó, ja punt de guaita en època dels ibers (es tracta d’un punt geodèsic utilitzat en totes les èpoques) destaca també per la troballa d’unes restes dels enclavaments d’unes forques del SXIV i XV per penjar delinqüents, és fàcil d’imaginar que, donat que la fita assenyala tots els punts cardinals, els enforcats en aquest punt fossin exemplaritzants per a la resta de població ja que es veien des d’arreu dels voltants.

És en aquesta ruta on també descobrirem la Cova de les Bones Dones, anomenada també Cova de les Encantades, Cova de la Bona Dona o Cova de la Mala Dona. Sigui quin sigui el topònim que li volem donar, tots ells són indicatius de la connexió de la zona a mites i llegendes.

Un cop arribem al cim de la Creu de Montcabrer, després d’un tram rocallós però també sense gaires dificultats, i de gaudir de les vistes espectaculars, tocarà començar el descens, tot desfent el camí de pujada, fins arribar al poble on es podrà gaudir d’un bon àpat.