Acaben de treure el seu primer disc, però ja fa temps que el nom Eskac i Mat sona en el panorama musical berguedà… Ara, “cap per avall” han decidit autogestionar-se un disc on expressen tot allò que senten, tot allò que els indigna i els agradaria canviar…

Primer CD, amb quin objectiu?

Per parar i continuar; parar, per recollir tot el què havíem anat construint, per respirar, mirar enrere i somriure; i continuar, perquè havíem decidit encetar una nova etapa aventurant-nos a gravar. Volíem assumir tot un procés de gravació que intentés expressar una manera pròpia d’entendre la cultura, a través de la música. Ho hem fet des d’un punt de vista d’intercanvi, assembleari, de carrer i humà.

 

En quin espai musical us situeu?

Se’ns fa complicat situar-nos en un espai concret. L’estil de música del CD és força variat, hi trobem des de cançons amb una base rock fins al funky passant pel reggae-ska i el punk suau. També és veritat, que la temàtica de les lletres és més constant. I això facilita situar-te dins d’un panorama musical indignat i alternatiu que intenta ser crític i estimar allò que l’envolta.

 

Des del disseny de la caràtula fins a l’edició del disc passant per les lletres, la música i la promoció. Autogestió. Un model que us creieu o que, simplement, és necessari en el món de la música?

És necessari perquè creiem en l’autogestió (riuen). Entenem què vols dir. La resposta a aquesta pregunta seria perquè ens ho creiem. Entenem la música com un mitjà més d’expressió i comunicació, com podrien ser els murals o les pintades a les parets, entre molts d’altres, i sempre lluny de les tendències capitalistes. Busquem estar a prop de la intenció i la creativitat més sincera. Som conscients dels recursos que disposem i de tot el que som capaços d’aconseguir col·lectivament. Com ha estat, per exemple, veure que les nostres mans transformaven una petita cort de porcs en un modest estudi de gravació i que d’aquí, n’ha sortit el nostre CD. Tot un treball gens fàcil però que el resultat és immensament directe i satisfactori. 

 

 

Catalunya està vivint un procés per decidir el seu futur, en moltes de les vostres cançons hi ha directes referències a aquest. La música com a canal de reivindicació?

Sí. Quan fem música expliquem el que sentim. És inevitable indignar-te quan es precaritza la sanitat pública i es potencia la privada de manera encoberta, o quan l’educació es privatitza i s’espanyolitza, o quan s’impossibilita l’accés a un habitatge digne. O quan els mercats decideixen i a nosaltres ens ho prohibeixen. Però també ho és quan la gent gira la cara als seus iguals, quan davant de pro- blemes domèstics i quotidians fem veure que no passa res, quan ens omplim la boca de lemes i després en la intimitat ens defraudem a nosaltres mateixos i, en definitiva, quan no estimem de debò tot allò què ens envolta. En aquest punt, la nostra música pretén inspirar sentiments reals del dia a dia que contribueixin a invertir un món “cap per avall” en la seva essència.

 

Fins i tot feu col·laborar en el vostre CD el regidor Josep Antoni López Noguera. No us oblideu de la política. Els joves tenen coses a dir?

Incloure ‘el concejal” al CD era una manera de fer visible que els problemes també són locals, que el cinisme i la hipocresia els tenim a cada ple de l’Ajuntament. També per repetir que desobeirem qualsevol imposició que sigui legítima desobeir, l’apliqui l’estat espanyol (PP), la Generalitat (CiU) o la Troika.

 

On us podrem sentir i projectes futurs…

De moment us podeu descarregar gratuïtament “Cap per avall” de la nostra pàgina web (www.eskacimat.cat), o bé comprar-lo a cal Vima de Berga i al Casal Panxo, per només 5€, ajudant-nos, així, a finançar el nostre projecte. Totes les actuacions, projectes futurs i, en definitiva, l'actualitat del grup la podeu anar seguint a través dels nostres canals de facebook (Eskac i Mat), twitter (@eskacimat) i també a través de la nostra pàgina web. I, sobretot, diríem a tots aquells qui s'han descarregat i/o comprat el nostre disc i els ha agradat que, a part d'enviar-los un gràcies gegant, que el comparteixin i el facin arribar ben lluny. Perquè aquest és realment amb l'objectiu que fem música: que el nostre missatge arribi al màxim de gent possible.