“En tota confrontació el primer que mor és la veritat”.

“No havia vist  mai res de semblant al canvi que va sobrevenir a les seves faccions, i espero no tornar-ho a veure. En aquella cara de marfil vaig veure l’orgull ombrívol, del poder despietat, del terror paorós; d’una desesperació intensa i desesperançada. Va cridar en un xiuxiueig a alguna imatge, a alguna visió; va cridar dues vegades, un crit no més fort que una exhalació: L’Horror! L’Horror!” (1)

9h 00’ – Sortida del restaurant El Roures (1.235 m). – És un dia gris, trist, com el tema que ens ocupa. Seguim el PR-73 fins arribar al Plans de Corbera (2 km). A mig camí passem pel davant de la casa de La Rovira.  

 

9h 30’ – Plans de Corbera. – Un cop aquí pugem al santuari.

 

9h 40’ – Santuari de la Mare de Déu de Corbera (1.424 m). – Edifici del s. XVIII. Al principi de la guerra molts capellans van ser assassinats i les esglésies i altars cremats. A Gironella van matar una nit a Mn. Pere Santamaria, Mn. Ramon Armengou i els estudiants Fr. Ferran Sentañes, Fr. Antoni del Olmo, Fr. Salvador Mielles i el germà llec Fr. Joan Ferri.  Mn. Josep Santamaria germà del primer de retorn a Gironella, li van presentar a un dels homes que havia condemnat a mort al seu germà. Li va demanar el perquè?, i aquest li contestà, “Teníem ordre que tots els qui eren capellans els havíem de matar”. De què se’ls acusava?, interpel·là Mn. Santamaria. “De ser capellans” (2). Agafem la pista situada al darrera del santuari i la seguim cap a la dreta. Baixem per un fort pendent. Al final de la baixada trobem el GR-107 (marques vermelles i blanques). Seguim endavant.

 

9h 55’ – Coll de l’Oreller (1.412 m).- Cruïlla: Seguim la pista que marxa més a l’esquerra. 

 

10h 40’ – Pla de l’Estany (1.500 m).- Amb una superfície d’unes 4 hectàrees, l’abril de 1810 va ser dessecat. Era l’únic estany que teníem al Berguedà. Parem a esmorzar.

Els crims de l’Estany: El 2 de febrer de 1939 varen passar un fets terribles en aquest lloc, tres dones, un nen i un home van ser assassinats. Mai s’ha sabut si van ser els Nacionals o els Rojos. S’ignoren els mòbils. No tenien cap afiliació política ni havien ocupat cap càrrec públic. El nen es deia, José Solé Macia i tenia només 12 anys, “Su cadáver  presentaba una herida de bala atravesando su cabeza”, Ivona Pons Costa, 16 anys, Concepción Planas Madeu, 31 anys, Ramona Traserra Saba-ta, 59 anys, Diego Navarro Rodríguez, 50 anys. Va sobreviure una nena que va dir que cap a les 7 de la tarda es van presentar tres homes emmascarats. També se’n va salvar Luis Gonfaus Traserra, que era l’home de Concepción Planas i fill de Ramona Traserra, que no era a la casa en aquells moments. (3)  

Després d’esmorzar retornem sobre les nostres passes. 

 

 

11h 15’ – Coll de l’Oreller. – Agafem el segon camí a l’esquerra. Aquest s’endinsa en el bosc, amb una suau pujada al principi, després s’enfila fort.

 

11h 50’ – Balcons de la Figuerassa (a 1.486 m., i 1.470 m). – En arribar aquí veiem el sol, un immens mar de bromes ens fa veure com de meravellosa és la natura i el podrit que pot estar el cor de les persones. Retornem sobre les nostres passes.

 

 

12h 15’ – Coll de l’Oreller.- Agafem un corriol a l’esquerra que baixa entre el bosc. Marques grogues 0704. Cruïlla: aquí s’afegeix per la dreta el GR-107. Seguim avall.

 

12h 40’ – Església i cementiri de Sant Vicenç d’Espinalbet (1.234 m). – Edifici del s. XVIII. Al costat hi ha un petit cementiri. “5 de febrer de 1939, a cal Vellet d’Espinalbet, hi havia 19 persones de diferents llocs detingudes. Se’ls van endur dient que els portaven a Queralt a declarar. En passar prop de la Font Negra, l’ Isidre Ribera Malé es va escapar. Al cap d’una estona va sentir trets i els crits dels seus companys. L’endemà, els familiars dels detinguts els van trobar tots morts prop de la capella de Sant Joan. En total, divuit cadàvers. Els morts d’Espinalbet eren Joan Escarré Gabarrós, Francesc Roca Caselles i Antoni Traserra Garriga. Els familiars dels dos primers se’ls van endur com van poder amb cavalls i els van enterrar al cementiri d’Espinalbet, el dia 10 de febrer de 1939. (5 dies després dels fets). La majoria de cadàvers es creu que es van quedar allà”.(4) – Baixem seguint les marques grogues (0302) i el GR-107. A mig camí el GR-107 marxa cap a l’esquerra. Nosaltres seguim baixant endavant.

 

 

12h 45’ – Font de la Pagesa.- Nom en record d’una dona que sempre era aquí i parlava amb la gent que venia a buscar aigua. 

 

13h 00’ – Restaurant el Roures. – A l’arribar anem a fer el got, i aprofito per assabentar-me de més coses: Com va sortir la idea? Xavi – “En una tertúlia de cafè, i el 2009 constituírem l’Associació Memorial Democràtic del Berguedà. Vol omplir un buit històric de manera imparcial”.  Ignasi.- “No es tracta de jutjar a ningú; però les noves generacions tenen el dret a conèixer la veritat”. Xavi – “Ens va sobtar el nombre de berguedans assassinats en una comarca sense importància. Per què això? Doblem la xifra de Barcelona percentualment”. Protagonistes directes no en queden, som l’única generació que podem servir de pont”. Ignasi.- “Hi havia persones disposades a parlar però altres s’hi van negar en rotund. Molta informació l’he extret dels arxius municipals”. “Els dos bàndols van cometre els seus crims”. Els hi dic jo. – Sí, em contesten. – Xavi – “La diferència entre Rojos i Feixistes és que els primers ho van fer en calent, mentre que els altres van construir una maquinària ben engrassada, perfectament dissenyada per aconseguir l’extermini dels derrotats i per inocular el terror entre la població”. Ignasi.- “Van ser 14 anys d’afusellaments al camp de la bóta. Ramona Peralba Sala, de Gironella, va ser l’única dona del Berguedà executada al Camp de la Bóta. El certificat de defunció és un eufemisme,“Falleció en el Campo de la Bota, a consecuencia de hemorragia interna”. En l’acta d’instrucció consta fregant l’esperpent que era “propagandista del desnudismo y de las ideas marxistas”. Sembla ser que foren motius més que suficients per condemnar-la a mort”. Xavi – “En quant a les fosses comuns, sabem per exemple que a Capolat hi ha quatre fosses”. Ignasi – “El llibre el signo jo però sense tots els meus companys, no hagués estat possible”. 

 

Epíleg: Conversa entre l’historiador José Álvarez Junco i el seu pare: “Me dijo un día: En una guerra, y sobretodo en una guerra civil, salen los peores instintos del ser humano… ¿Tú sabes la cantidad de gente que murió, no por causas ideológicas, sino porque hubo denuncias para eliminar a los vecinos que les caían mal?” (5) – les denuncies podien arribar fins i tot a ser anònimes. 

 

A la memòria de tots els caiguts.

 

 

Anotacions:

Nivell de la ruta: Fàcil, apta per totes les edats. 

El temps és tan sols una referència, és el nostre temps, amb parades incloses. 

(1) “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad. Novel·la en que es va basar Francis Ford Coppola per fer la seva pel·lícula “Apocalypse Now”. Nota: El cor de les tenebres és el cor del home.

(2) Entrevista a Mossèn Josep Santamaria i Solé. Del llibre de Daniel Montañà i Josep Rafart – “La Guerra civil al Berguedà (1936 – 1939)”

(3) Informació extreta del document “Causa General. Berga, 9 de febrer de 1942” que es conserva a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid

(4) Llibre: Què en sabem, de la Valldan? Capítol escrit per Daniel Montañà Buchaca i Josep Rafart Canals.

(5) entrevista a El País Semanal (núm. 1.941, 8 desembre 2013)

Nota: Tots els textos han estat abreujats.