El baluard era una torre defensiva, en forma de pentàgon, amb la torre de Sant Joan al mig i tot el conjunt havia estat durament bombardejat, estava ple d’escletxes i parts enrunades. Per als borbònics era clau el seu assalt, i control, per poder accedir a les bretxes de la muralla i finalment entrar a la ciutat. Era el preludi de l’atac definitiu de l’11 de setembre. Aquí tenim un cas vinculat al Maresme, que visqué els dos episodis claus, i s’hi deixà la pell.

 

Francesc Bassols i Rafart era el propietari del mas Rafart de Vilassar de Dalt. El seu pare era botiguer de teles i havia ascendit a mercader. A Francesc el destinaren a un ofici d’ascens, doctor en drets, i el 1706 obtingué el títol de ciutadà honrat de l’arxiduc. Com a tal, era capità d’una companyia de la Coronela, la milícia urbana de la ciutat. Fou ferit en la batalla de Santa Clara, però es recuperà i participà en la batalla final de la matinada de l’11 de setembre. Bassols i Rafart encapçalà la seva companyia en el contraatac pel convent de Sant Agustí i resultà mort. La família patí confiscació de béns.

 

Un altre exemple, especialment sacrificat, fou el de la família Pera, descendents de pagesos de Sant Andreu de Llavaneres. El taverner Francesc Pera, que administrava la taverna dels Bruguera, resultà mort vers el 3 d’agost. Poc després també era mort el seu germà, i també taverner, Andreu Pera, ambdós de la companyia dels taverners de la Coronela. També queia mort el cunyat i baster Ramon Rubert, casat amb Maria Pera. No cal explicar la magnitud del daltabaix familiar. Són alguns dels noms anònims que formaren la milícia civil i mantingueren amb la seva sang l’heroica defensa de la ciutat i les constitucions del país. 

 

Alhora posen en evidència el grau d’implicació de la gent del Maresme en la defensa del setge a la capital.