Entre els segles X i XIV es va expandir per tota la zona d’Occitània (sud de l’actual França) un moviment religiós “herètic”, des del punt de vista de l’església catòlica, vinculat amb corrents gnòstics i dualistes del primer cristianisme: el catarisme, que durant els segles XII i XIII es va estendre per totes les classes, des de les cultes i nobles, fins els comerciants, artesans i pagesos.

El càtars, també coneguts com Bons Homes i Bones Dones, eren homes i dones de moral molt rígida, que rebutjaven totes les riqueses, que no creien en l’Antic Testament i que, com a conseqüència, repudiaven l’Església catòlica i totes les seves jerarquies i riqueses. Per tots aquests motius, els bons homes foren considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, va iniciar la seva persecució i extermini ja que l’èxit d’aquest moviment podia arribar a suposar una amenaça real per a la influència romana. Davant d’aquesta amenaça, el Papat va promulgar una croada contra l’ “heretgia” càtara i, a més, Papat, monarquia i nobles francesos van veure en aquesta eliminació, no només la fi d’una amenaça contra el poder de l’església, sinó la gran oportunitat per a la restitució dels vells imperis romà i carolingi. En definitiva, la croada va ser, també, l’excusa perfecta i “legítima” per a l’expansió francesa cap al sud i es va fer a despit de l’incipient estat occità i català que, just en aquells moments, es trobava en ple procés de formació.

 

En aquesta croada sense descans fins, pràcticament, l’extermini total, un dels últims punts de resistència càtara va ser el castell de Montsegur, que va patir una gran derrota l’any 1244 en la qual, en una acció de veritable extermini, centenars de persones fidels al moviment càtar van preferir morir cremades a la plaça de la vila abans que lliurar-se als vencedors.

 

 

Després d’aquesta desfeta a Montsegur, els càtars, els pocs que van sobreviure, van iniciar l’emigració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren. El Camí dels Bons Homes és un record de l’itinerari que seguiren aquells homes en la seva fugida entre el Santuari de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els Càtars durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.