La Val d’Aran fou la principal via d’entrada de refugiats procedents dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja. Fins al 1941, el punt duaner Eth Pònt de Rei es va convertir en el lloc d’arribada dels que pretenien entrar a Espanya amb la documentació en regla. Més endavant, les evasions es van passar a realitzar a través dels colls de muntanya que conduïen a Les, Canejan, Bossòst, Es Bòrdes i Montgarri.

Ruta Pirineus Val d’Aran i l’Alta Ribagorça: 99,1 km.

Inclou 3 itineraris:

Eth Pònt de Rei: el punt duaner es va convertir en el lloc d’arribada d’aquells qui pretenien entrar a Espanya amb la documentació en regla. Passaven el control policial per dirigir-se als ports des d’on partien els vaixells que els havia de dur al país on volien emigrar. Ja a mitjans de 1940 es va convertir en l’indret per on s’expulsaren desenes de jueus detinguts a l’Aran i al Pallars Sobirà. A partir de novembre del 1942, i fins l’alliberament del sud de França a l’agost del 1944, els guardes fronterers alemanys van substituir els gendarmes francesos en la vigilància d’aquesta frontera.

Canejan: on centenars d’evadits arribaven per diversos camins que procedien del departament francès d’Alta Garona. Només durant el 1943 van ser detinguts per la Guàrdia Civil al voltant de 500 evadits, la majoria d’ells jueus.

Les: va ser l’epicentre de l’arribada d’evadits jueus, tant els que ho feien per la duana Eth Pònt de Rei com pels que creuaven, clandestinament, a través dels colls de muntanya (Còth de Fontfreda i la Passada de Tres Corts). A Les tenia la seu la comissaria de policia encarregada del control de passaports i mercaderies. Durant tota la guerra els jueus evadits van rebre l’ajut dels veïns del poble, que els van acollir a cases particulars, mentre que a altres se’ls permeté allotjar-se a l’Hotel Franco-Español.

Bossòst: va tenir un protagonisme especial com a lloc d’arribada de diferents rutes procedents de la ciutat francesa de Luchon.

Es Bòrdes: fins aquesta localitat arribaven diversos itineraris procedents d’Alta Garona a través dels ports de Benasc, dera Picada, Escaleta i Montjòia. Es tractava de camins, secularment utilitzats per comunicar França amb l’Aran i també per contrabandistes. La capella de l’Artiga de Lin era un dels llocs on els refugiats romanien amagats per evitar la presència de la Guàrdia Civil.

Montgarri: malgrat el seu aïllament, a causa de les nevades, va ser un indret on van arribar moltes expedicions de refugiats jueus pels camins que procedien de l’Arieja. El 1944 ho fan diversos grups de joves sionistes que havien creuat pels voltants del pic Mont Valier.

Vielha: els detinguts a la Val d’Aran normalment eren traslladats a Vielha i empresonats a la petita presó del partit judicial. Alguns foren allotjats en establiments hotelers com els hotels Internacional, Serrano o Turrull.

Port de la Bonaigua: per ell transitava l’única carretera de sortida de la Val d’Aran. Per aquesta via els detinguts eren traslladats a Lleida i feien una aturada a Sort.

Túnel de Vielha: malgrat no vaser inaugurat fins 1948, al 1941 ja es comunicaren les dues boques. Alguns evadits van aconseguir creuar-lo, clandestinament, amb l’ajut de treballadors de l’obra. Tot i que la ruta per conduir els detinguts fins a Lleida transitava pel Port de la Bonaigua, de vegades la Guàrdia Civil obligava alguns grups a creuar el túnel per anar a Vilaller i des d’allà a Lleida.

Senet: alguns grups d’evadits van arribar a la localitat després de fugir clandestinament a peu de la Val d’Aran a través del port de Vielha.

Vilaller: la Guàrdia Civil hi concentrava alguns grups de detinguts després de creuar a peu el túnel de Vielha. Posteriorment, eren traslladats a Tremp i a Lleida.

El Pont de Suert: els evadits detinguts a l’Alta Ribagorça, i els que hi eren transferits des de la Val d’Aran, acostumaven a ser conduïts al Pont de Suert, des d’on se’ls traslladava a Lleida amb l’autobús de línia que cobria el trajecte.