Ja està aquí. Ja la tenim a tocar. En res arribaran les primeres neus i amb elles arrencarà una nova temporada d’esquí. Enguany des del Pànxing Cerdanya ens hem proposat l’elaboració d’un reportatge diferent, intentant analitzar la temporada que arriba i totes les seves vessants des d’una òptica que, a vegades, oblidem, tot i ser uns dels grans protagonistes de qualsevol estació d’esquí. Volem saber com viuen, com veuen i com se senten davant d’una nova temporada els clubs i escoles d’esquí.
Està clar que la Cerdanya és una de les estrelles de Catalunya com a comarca per a la pràctica de l’esquí i els esports d’hivern en general, com afirmen des del Club d’Esquí Elit Cerdanya “la Cerdanya és una comarca privilegiada per practicar tot tipus d’esports però resulta evident que la seva climatologia, durant els mesos hivernals, la fa un espai idoni per a la pràctica dels esports blancs. No només és una comarca ben comunicada sinó que ofereix recursos i mitjans per tal que la pràctica d’aquests esports sigui fàcil per a tot tipus de practicants, des dels que s’inicien, els de cap de setmana, fins als esportistes de competició”.
Segurament el valor més important de la comarca, com remarca l’Escola Catalana d’Esquí “és el gran volum d'estacions d'esquí, així com la proximitat als grans nuclis urbans. També la garantia de neu que ofereixen les nostres estacions i la gran oferta apre-esqui, que engloba el comerç, l'oci i la gastronomia típica de la nostra comarca”.
Però tot i aquestes condicions idònies, que molts països aprofitarien per promocionar els esports blancs i aconseguir brillar en l’alta competició nacional i internacional, aquesta és una de les queixes més recurrents de clubs i escoles, la falta de promoció en una comarca que podria llençar al món esportistes d’elit. En contra d’aquesta realitat tangible, les polítiques de foment dels esports d’hivern són escasses i molt limitades, quan no pràcticament inexistents, segons el Club Esquí Internacional “seria absolutament necessari obligar a totes les escoles de la comarca, almenys un cop a la setmana, a anar a esquiar, com passa a tots els països de neu. Hauria de ser completament gratuït per a tots els residents de la Cerdanya i establir concerts amb les estacions”.
Segons l’Esquí Club Meganeu “actualment el 80% dels nens que fan competició a Catalunya provenen de grans ciutats perquè son els que s’ho poden permetre econòmicament . No oblidem que l’esquí de competició alpí és molt car. Així mentre no hi hagin programes a llarg termini, i prou recursos, perquè els nens que viuen a les comarques de muntanya puguin combinar estudis amb esquí no hi haurà cap possibilitat d’estar en primera línia internacional.
De moment no hi ha ni programa real, ni recursos, ni voluntat política”. En aquest sentit el Club Esquí Internacional té una proposta clara i, d’inici, senzilla “començar només per copiar un 40% del que fa Andorra, ja seria una gran promoció. Tenim una de les millors valls del Pirineu, oberta, amb 10 estacions d'esquí alpí, esquí de fons… El problema és la falta d’infraestructura. Cerdanya es va dissenyar en l'especulació del totxo i mai es va pensar en el futur, en la explotació turística. Tenim Ajuntaments amb solvència econòmica, si s’aconseguís unir, d’alguna manera, aquests ajuntaments amb les mairies de França, només dedicant un 10% de capital, podríem vendre Cerdanya a un nivell molt per sobre del d’Andorra, això comportaria l’arribada d’inversors, de grups econòmics o comercials, de cadenes hostaleres,… que s'interessarien per aquesta vall tan meravellosa i solucionaríem el tema de les infraestructures aconseguint un rellançament de la comarca”.
Però amb programes o sense, amb polítiques de promoció o no, el que està clar és que la gent gaudeix de la Cerdanya com a centre neuràlgic de l’esquí a Catalunya. Esquiar no és barat però sempre hi ha opcions, pel que fa al material, Camp Base -Escola d’Esquí de Llívia recomana que el material “es compri o es llogui (opció molt vàlida quan la freqüència de la pràctica de l’esquí no és molt continuada) sempre en botigues especialitzades on saben aconsellar el millor material per a cada persona en funció del seu nivell, del seu estat físic i del dies que s’esquiarà. S’ha d’evitar sempre la compra o lloguer de material sense unes mínimes garanties ja que en això, moltes vegades, hi va la seguretat de l’esquiador”.
I respecte a l’edat d’iniciar als petits en el món de l’esquí tots els portaveus de clubs i escoles coincideixen que quant abans millor, i quant més petits comencin abans gaudiran d’un esport amb multitud d’avantatges. Des del Club Esquí Pyrene recomanen per sobre de tot “escoltar a les criatures i iniciar-los quan ells en tinguin ganes. Si les ganes són dels pares, a partir dels 3-4 anys se’ls hi pot posar els esquís, no els hi farà cap mal, sembla (hi ha estudis que així ho demostren) que en aquestes edats experimentar el lliscament els enriquirà cognitivament. Però és una decisió que cal prendre amb calma, no pressionar als petits esquiadors! Esquiar sempre amb ells per pistes fàcils, no es recomanable que baixin per pendents fortes (vermelles) ja que normalment els fa col·locar endarrere i fer cunyes grans. I sobretot tenir present que a partir dels 6 anys aprendran en 10 minuts allò que abans han trigat una temporada, és per això que l’etapa dels 6 als 9 anys es coneix com l’edat d’or de l’aprenentatge”.
I un cop tenim el material necessari, sempre aconsellats per professionals, i ja sabem a quina edat podem posar els esquís als més petits de la casa per començar a gaudir de les beceroles d’aquest apassionant esport, caldrà prendre una decisió important: és millor acudir a les classes d’una escola d’esquí o un club serà l’idoni per anar més enllà? Des de l’Escola Edelweiss estableixen la diferència entre escoles i clubs d’esquí, “quan parlem d’escola d’esquí podem dir que les classes van encarades a un tracte més individualitzat, tant en la iniciació com en la tecnificació, o per realitzar-ho només per a uns dies concrets. En canvi un club d’esquí es dirigeix a classes en grup per esquiar tots els dies de la temporada on, a més d’aprendre i progressar, socialitzarem la criatura amb la resta de esquiadors, també podem veure el club com el lloc idoni per a tots aquells que volen dirigir-se cap a la competició, o preparació per a la competició, és evident que si el que es vol és esquiar tota la temporada amb assiduïtat, aquesta és la millor opció a escollir. En definitiva les dues opcions són molt bones a l'hora de seguir progressant però s’ha de tenir clar que és el que estem buscant en el món de la neu”.
Però com sabrem si la nostra criatura està preparada per entrar realment en el món de la competició? Determinats elements que el CANM – Cerdanya identifica clarament ajudaran a prendre les decisions correctes, “el primer element a tenir en compte per iniciar un nen a la competició serà el seu nivell tècnic, però, a més, necessitarà tenir un cert grau d’habilitats assolides sobre els esquís. Podríem dir que ha de ser un esquiador capaç de fer corbes amb paral·lel, amb un cert grau de conducció de la corba, capaç de jugar amb la velocitat, tant per controlar-la com tenir les eines per accelerar-la, i ser capaç de desenvolupar-se, amb certa destresa, per pistes de qualsevol nivell. Si parlem de quina edat és l’òptima per iniciar-se a la competició hem de pensar que fins als 8 any no es realitzen competicions oficials d’esquí. Si el nen té ganes, i el seu nivell tècnic és adequat, no hi hauria d’haver cap inconvenient per tal de que aquesta edat s’iniciï, ara bé és molt importat que sigui el propi nen qui ho vulgui fer i mai una obligació imposada pels pares”.
Respecte als avantatges, o no, de competir, des de l’Ski Club Olimpia Ger en destaquen dos aspectes, molt diferenciats però igual d’importants, “un de tècnic i l’altre de valors. L’aspecte tècnic és que els propis programes d’entrenament i les competicions per si mateixes faran que el corredor adquireixi, amb més o menys temps, un alt nivell d’esquí. Però, d’altra banda, els valors que aprenen els corredors amb la competició seran molt importants per a la formació de la pròpia persona: respecte als companys i al medi, companyonia, disciplina, èxit, derrota, competitivitat, esperit de superació constant… “.
I com tot en aquesta vida, el món de l’esquí també ha patit canvis i l’arribada de moltes innovacions. Molts de nosaltres, sobretot els d’una determinada franja d’edat, quan parlem d’esquí tenim uns referents limitats a l’esquí alpí i a l’esquí de fons, però les modalitats d’esports d’hivern ara són múltiples i molt diverses. Cal saber doncs si els clubs i les escoles s’han quedat ancorats en aquests referents, han patit canvis en les seves estructures o bé s’ha donat pas a la constitució de clubs dedicats a altres modalitats, com així sembla indicar-ho la realitat.
La Molina Club d’Esports resumeix bé el tema “si inicialment, molts i molts anys enrere, només existien els clubs de muntanyisme, amb els temps, i l’extensió popular de la pràctica de l’esquí, van començar a aparèixer els clubs d’esquí alpí i, en l’actualitat ja existeixen clubs especialitzats segons les modalitats (freestyle, snowboard… ) i també clubs que ofereixen programes paral·lels segons les modalitats, com poden ser l’esquí alpí o l’esquí de muntanya, per diversificar l’oferta i fer extensiu el model de formació tradicional existent en l’esquí alpí”.
Encara que no tothom coincideix amb aquest parer, l’Escola d’Esquí i Esports de Muntanya Traça defensa que l’oferta, fora de l’esquí alpí és minoritària, ja que ha estat “la crisi econòmica la que ha afavorit aquestes modalitats en els últims anys, perquè solen tenir un cost més baix. També la cultura del contacte amb la natura i del benestar fa que més persones s’interessin en esports de neu que impliquin menys risc, més esforç físic i es puguin realitzar en entorns bucòlics”.
En definitiva, clubs i escoles d’esquí haurien de ser, sense lloc a molts dubtes, els grans referents en zones esquiables com la comarca de la Cerdanya. Són professionals, especialistes i els millors coneixedors d’aquest món blanc i de tot allò que l’envolta. Pànxing Cerdanya agraeix la col·laboració de tots ells, sense la qual no haguéssim pogut tirar endavant al confecció d’aquest reportatge.
Han col·laborat: La Molina Club d'Esports, Escola Catalana d’Esquí, Camp Base- Escola d’Esquí de Llívia, CANM-Cerdanya, Club Esquí Pyrene, Club Esquí Elit Cerdanya, Esquí Club Meganeu, Escola d’Esquí i Esports de Muntanya Traça, Ski Club Olimpia Ger, Club Esquí Internacional.
