Com valoreu aquests 25 anys d’”Ara Lleida”?

L’”Ara Lleida” neix en un moment en què l’economia de determinades comarques havia sofert un daltabaix, els sectors primaris havien perdut molta consistència, sobretot el sector agroramader de les comarques de muntanya, i calia plantejar una nova proposta d’activitat econòmica, concretament l’oferta turística.

 

Jo crec que en aquests 25 anys de recorregut hem consolidat aquesta oferta, no només a les comarques del Pirineu sinó també a les de la plana. Tot el territori de Lleida té peculiaritats excepcionals que el fan absolutament atractiu en tots els àmbits: podem parlar de neu al Pirineu, de ràfting a la Noguera, però també d’ornitologia a l’Estany d’Ivars o a Utxesa. Per tant, hi ha sectors que són prescriptors i estan atrets per determinades ofertes que a Lleida tenim consolidades d’una forma molt especial i cal que les potenciem i que, en aquest sentit, el ventall l’obrim, i molt.

 

A través de l’”Ara Lleida”, hem posat al món el que és el nostre referent territorial i, alhora, també ha tingut un efecte intern: fer-nos sentir molt orgullosos i satisfets del que tenim com a comunitat. I això ha estat possible gràcies a l’aposta institucional que hi ha hagut per part de tots els presidents que m’han precedit i, òbviament, a l’esforç dels tècnics i molt especialment, dels empresaris que conformen el sector del turisme a les nostres comarques.

 

Un abans i un després, per tant. El model es manté en la col·laboració públic-privada, doncs?

El que cal, des de les institucions, és que fem costat al sector privat, que ha de tenir les infraestructures per tirar endavant aquesta oferta, per fer-la de qualitat. Ara ja hi és, però cal que enfortim la col·laboració entre el sector privat i el sector públic a l’hora de promocionar la nostra oferta.

 

Per part de la Diputació de Lleida, l’aposta i el compromís són clars en el sentit que, en una situació econòmica complexa, també per a les institucions, el Patronat de Turisme no ha sofert en els pressupostos de la Diputació cap mena de retallada tot i l’exigència d’haver de prioritzar les actuacions a fer.

 

Quins són els reptes de futur?

Jo crec que el camí que hem fet és molt bo i és excepcional, però no només ens hem de complaure de tot allò que hem fet, sinó que també hem de pensar que cada dia tenim reptes més importants, ofertes d’altres llocs i més competència, i cal que no ens adormim.

 

Per això, el Patronat de Turisme pren el compromís de millorar i enfortir l’oferta que està fent, cuidant molt el turisme de casa però també obrint el turisme a nivells internacionals. Jo ho cenyiria bàsicament al concepte de promoció internacional, promoció global, cuidant el turista local (que ara és el principal, i no ho hem d’obviar) però anant a buscar alguna cosa més, buscant nous sectors de població que puguin sentir-se atrets per l’oferta que li estem fent. Cal que ampliem molt més el nostre punt de mira i que mirem al món. Així, per exemple, el projecte “Perseguits i salvats”, més enllà d’un projecte de recuperació de memòria històrica, cultural, també té un punt de mira cap al poble jueu. I entre els reptes de futur, cal també que millorem i enfortim els camins de comunicació, amb les noves tecnologies, que poden ajudar el sector públic i el privat.

 

Alguna acció que destacaríeu especialment d’aquests darrers 25 anys?

El Premi Pica d’Estats. És un dels referents a nivell periodístic, jo diria mundial, en les seves diferents especialitats (premsa escrita, audiovisual, xarxes socials…). S’hi presenten uns 200 treballs cada any, que permeten valorar encara més determinats aspectes del territori de Lleida en l’àmbit turístic. És un premi amb prestigi, tant pel mateix jurat que el valora com per la projecció que té. Forma part de l’ADN de l’”Ara Lleida”.