Ruta que discorre paral·lela al rec de la Quarentena. El camí, ascendent, arriba fins a tocar el pla de les Gates i enllaça amb el camí de Norfeu. En aquest punt, el recorregut segueix per un camí amb una paret de feixa lateral des d’on les vistes sobre el paratge són de gran bellesa. 

El recorregut s’atura a diferents punts, elements tipològicament diferents als del pla de la Casa Cremada, però d’igual període: el neolític. D’altra banda, en aquesta ruta també destaca la presència de construccions de pedra seca, un patrimoni generat a partir del treball agrícola de l’entorn que es pot observar al llarg de tot aquest itinerari. En el següent mapa s'ha marcat la ruta en color blau, amb els 16 punts d'interès. 

13. Observatori de la pedra seca

Les feixes, barraques, murs de finca i claperes ens parlen d'un passat pròsper, d'una terra llaurada i conreada àmpliament amb vinyes i oliveres. La retirada del pedregar en aquestes terres va contribuir que es disposés de suficient matèria prima per la construcció d'aquestes edificacions, que amb l'arribada de la fil·loxera quedaren majoritàriament en desús.

La tècnica constructiva utilitzada és coneguda com pedra seca i consisteix a disposar les pedres en filades sense cap material que les lligui. Les pedres que s'utilitzen provenen del mateix indret i normalment no estan treballades. En aquest paratge, el sòl és pedregós i l'obertura de noves superfícies de conreu va proporcionar pedres en abundància als pagesos.

Les barraques foren construïdes en les finques que quedaven lluny del poble per guardar-hi les eines o bé com a aixopluc en cas de mal temps. La que tenim davant és una barraca de tipus troncocònic amb un anell de contenció que la reforça. Es conserva la falsa volta, coronada amb una llosa mòbil per tal que, quan es feia foc a l'interior, es pogués fer sortir el fum.

14. Pedres de la Quarentena I-II

(IV i III mil·lenni aC – Neolític mitjà, final i calcolític)

Conjunt de gravats prehistòrics sobre un aflorament de gneis situat al marge de l'espadat amb la riera de la Quarentena, de la que prenen el nom. A la primera pedra s'hi observa un conjunt d'11 cassoletes simples, 9 cassoletes unides per un regueró i 2 gravats cruciformes, un de creu llatina i l'altre de base barrada. A una altra pedra, a 200 metres a l'est, hi ha una inscultura aïllada amb una figura antropomorfa.

Les inscultures van ser descobertes pel geòleg Carles Roqué mentre prospectava la zona per a la realització de la Carta Geològica de Roses. En aquest mateix moment també va descobrir la primera cova-dolmen de la Quarentena. El primer calc dels gravats el van dur a terme membres del GESEART (Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional), pocs dies després de la descoberta.

Aquest tipus de gravats són una manifestació artística pròpia de la cultura megalítica i estan fets per percussió directa sobre la roca. Es troben de forma persistent a l'entorn de dòlmens i monuments d'aquesta cronologia prehistòrica. Aquestes inscultures probablement estiguin en relació amb les dues coves-dolmen situades en les immediacions.

15. Cova-dolmen del rec de la Quarentena I

(2500 – 2000 aC.- Neolític Final)

La cova-dolmen és un tipus de sepultura megalítica que aprofita una cavitat natural com a cambra funerària i en la qual s'adapta el model constructiu dolmènic. És a dir, es tanca la cova amb dues parets laterals de pedra seca i es construeix un corredor amb lloses de gneis i un túmul frontal. La tomba està orientada al sud-est, a la posta de sol, perpendicular a la riera de la qual pren el nom.

Aquesta tomba va ser descoberta pel geòleg Carles Roqué l'any 1998. El mateix any es va excavar i es varen recuperar diversos fragments de ceràmica feta a mà que permeteren datar-la a la segona meitat del tercer mil·lenni aC. Seguidament es van restaurar els murs de tancament i es va reconstruir el túmul per reforçar el corredor. L'acidesa del sòl no va permetre que es trobés cap resta humana dins la cambra.

Aquest tipus de tombes, anomenades alternatives, se situen en un context en què hi ha un augment de la demanda de sepultures, probablement per un augment de la població o bé perquè la comunitat de pagesos que vivia a les immediacions necessitava enterrar més membres del grup. En tot cas, les tombes en context neolític eren llocs d'inhumació múltiple, simultània o successiva.

16. Cova-dolmen del rec de la Quarentena II

(2500 – 2000 aC.- Neolític Final)

La cova-dolmen és un tipus de tomba prehistòrica que aprofita una cavitat natural de la roca per tal de donar-hi un ús funerari. La cova conforma la cambra del megàlit, que es tanca amb parets de pedra seca, i es completa amb un corredor fet amb lloses de pedra local que hi dóna accés. Un túmul frontal li acaba de donar l'aparença de dolmen.

Va ser descoberta per Esteve Martínez i la família Pàramo durant una excursió l'any 1999. Seguidament es donà a conèixer a la comunitat científica i l'any 2000 s'excavà i restaurà el corredor, el túmul i el terraplè frontal. També es redreçà un menhir de gneis, d'aspecte antropomorf, que es trobà tombat vora l'entrada i que probablement servia per senyalitzar la tomba.

Les ceràmiques recuperades de l'interior de la cova van documentar un ús funerari d'aquesta cova més enllà del neolític. Un fragment d'una possible urna indica la utilització del megàlit com a tomba durant l'Edat del Bronze final (a l'entorn del 1000 aC) i les ceràmiques medievals i modernes podrien indicar un ús més recent com a refugi de pastors.