L’aquaplaning’ o hidroplanatge és un dels perills més difícils de salvar en carretera. Com el seu nom diu, es tracta de quan el vehicle flota per sobre d’una superfície amb aigua estancada. Una idea que sembla esbojarrada però que té una base científica per explicar-ho. 

Ja sabem que la única connexió que tenim amb la carretera són els pneumàtics. Per posar un exemple senzill: si llencem a una piscina un pneumàtic desinflat (amb llanda inclosa) i un pneumàtic inflat, el primer s’enfonsarà pel pes de la llanda. El segon surarà per l’aire que s’inclou a l’interior. 

Això a la carretera també passa. Els pneumàtics de carrer tenen un dibuix prou accentuat per minimitzar l’efecte de surar per sobre del bassal. O el que és el mateix, per trencar la superfície de l’aigua i poder contactar amb l’asfalt. A més, amb el gir del pneumàtic, s’evacua aquesta aigua i fa que minvin la quantitat d’aigua estancada. 

Irònicament, amb una pressió correcta dels pneumàtics, ajudem a que l’aquaplaning minvi ja que l’aire de dins de la roda pressiona vers la calçada. Això a baixa velocitat, que és com es recomana passar un bassal d’aigua o circular si la pluja és prou forta. A alta velocitat entren més forces en joc, i poden ser imprevisibles. 

L’aire, a alta velocitat, pot empènyer l’auto contra l’asfalt, i quan passem per un bassal d’aigua, aquesta força extra que es realitza pot veure’s canalitzada cap als costats, fent que perdem el control del vehicle amb més facilitat. I, com llavors flotarem sobre l’aigua, la direcció no té res a fer i som passatgers en la virolla o en l’accident. 

Consell: heu de llegir la carretera. Veure on pot estancar-se aigua i anar amb previsió i velocitat moderada per poder reaccionar a temps. L’excés de velocitat en pluja augmenta les possibilitats d’hidroplanatge i d’accidents. Alhora, hem de mantenir en bon estat els pneumàtics, per permetre trencar la superfície d’aigua de l’asfalt i tenir menys opcions a patir aquaplaning. 

Santi Torres
Twitter & Instagram: @santitorressm