Aquesta eruga és un estadilarvari d’una papallona nocturna que a finals d’estiu, com a part del seu cicle vital, posa els ous a les branques del pi. Les larves aniran passant diferents fases en que confeccionaran les bosses blanques que podem veure a simple vista. Aniran fent sortides per alimentar-se i un cop madures, ja en forma d’erugues tal i com les coneixem, sortiran en processó buscant un lloc càlid on enterrar-se per realitzar el procés de crisàlida. Normalment aquesta migració té lloc entre els mesos de febrer i juliol, depenent de la temperatura ambient.

El perill que comporta la presència d’aquestes erugues al bosc és que la forma larvària que es desplaça en processó té infinitat de pèls que contenen una substància tòxica anomenada taumatopeína, que provoca la alliberació d’histamina en l’animal que hi entra en contacte. 

Les nostres mascotes solen ser atretes pel moviment de les erugues en desplaçar-se, i la seva curiositat fa que les olfategin, les llepin o se les empassin. Quan les erugues són pertorbades alliberen com a mecanisme de defensa els seus pèls urticants que poden ser transportats pel vent. Per tant, també podem tenir reaccions en les nostres mascotes sense que hi hagi hagut un contacte molt directe.

Els símptomes que presenten els gossos són de tipus al·lèrgic i solen aparèixer de manera immediata. Presenten d’entrada molèsties a la zona de la cara o el cap, sobre tot als llavis i la boca, amb nerviosisme, picor, sal·liveig i dolor. En funció de la intensitat del contacte podem veure quadres d’urticària, edema facial (inflamació principalment als llavis però que es pot estendre a tota la cara), vòmits i dificultats per respirar. A posteriori poden aparèixer lesions associades a la reacció al·lèrgica que es genera als teixits en contacte amb els pèls com ara zones de necrosis a la llengua, conjuntivitis i úlceres corneals als ulls.  És habitual que es perdi una part de la llengua si el gos es fica la eruga a la boca. Si les erugues han sigut ingerides pel gos els quadres es tornen més greus necessitant inclús l’hospitalització de l’animal.

Com es pot prevenir aquesta intoxicació? Deixant de banda les actuacions forestals que es puguin portar a terme per controlar aquesta plaga, pel que fa al que està a les nostres mans com a propietaris de gossos, la millor prevenció és la no exposició. És a dir, no passejar amb el nostre gos per boscos on detectem la presència d’eruga processionària. I si no és possible al·ludir els espais on són presents, controlar en tot moment que el nostre gos no s’acosti a les erugues.

I donat el cas en que hi hagués contacte amb elles, s’ha de rentar amb abundant aigua la zona exposada i portar la nostra mascota al veterinari que li administrarà un antiinflamatori de ràpida acció per controlar els símptomes i reduir al màxim les lesions generades.

   Serveis Veterinaris de la Cerdanya

www.veterinaricerdanya.com