Un jardí per a tothom

A vegades pensem que si no comptem amb una extensió considerable de terra, no podrem gaudir d’un jardí com a nosaltres ens agradaria. Res més llunt de la realitat. Amb una petita terrassa, amb un balcó generós o una petita porció de terra en tenim prou.

Si que hi ha, però, una condició per poder cultivar el teu jardí comestible: el lloc on decidim establir-ho ha de gaudir d’una boan dosi de sol cada dia. Per anar bé, ha de rebre com a mínim entre cinc o sis hores de llum directa diàriament. És cert que hi ha espècies que creixen bé amb una mica menys de llum, com les maduixeres, els espinacs o el julivert, però per normal general, totes elles agraeixen un bon bany de sol!

Dolça i gustosa decoració

Qui diu que tenir un jardó esplèndid, ple d’ufanoses plantes i acolorides flors està renyit amb treure profit a les plantes a l’hora de consumir-les? Aquests dos conceptes, estètica i aprofitament, són totalment compatibles. Imagineu-vos unes grans jardineres que flanquegen l’entrada de casa: un bon lloc per plantar-hi alfàbrega i aprofitar un gran condiment i un encara millor repel·lent de mosquits.

I les pèrgoles? Són el lloc ideal per plantar-hi plantes enfiladisses, com les tomaqueres. A més, com que solen estar situades en llocs que la incidència solar és elevada, aquestes mates se sentiran de meravella!

Cooperació vegetal

Un tema molt interessant que podem posar en pràctica al nostre jardí comestible és l’associació de cultius. Aquest concepte consisteix a combinar determinades espècies vegetals en un mateix espai de terra, amb l’objectiu d’aprofitar-se les unes de les altres a través d’una simbiosi que les ajudarà a prosperar en molts aspectes: salut, gust i lluita contra determinades plagues.

Per posar en pràctica aquest sistema cal tenir en compte uns quants conceptes. Un d’ells és la necessitat de nutrients que demanda la planta en qüestió, i evitar que entrin en conflicte. Per exemple, és bo associar plantes que creixin sota terra, com les pastanagues, amb altres que es desenvolupen a la part aèria, com un enciam.

L’altre fa referència a la incompatibilitat de cultius: és bo no plantar exemplars de la mateixa espècie o família, ja que competirien en excés pels recursos que necessiten per viure. Com comentàvem abans, també és interessant combinar plantes aromàtiques i repel·lents d’insectes, com poden ser l’alfàbrega, la citronella o el romaní, amb plantes que donen fruit exterior, com poden ser les tomaqueres, les albergínies o els pebrots.

Sigui com sigui, qui millor us assessorarà en matèria de jardí, sigui comestible o no, és els professionals i les professionals de jardineria de la comarca. Ells i elles us ajudaran a aconseguir els millors resultats, tant per a les plantes decoratives com per les d’horta.

Si t’ha agradat llegir l’article El jardí comestible: la unió perfecta entre estètica i funcionalitat, també et pot interessar llegir La jardineria en la història.