Entre la funcionalitat i la bellesa

Quan parlem de la història de la jardinera és impossible dissociar-la, almenys al principi dels temps, de l’horticultura i el cultiu de vegetals destinats de l’alimentació. La naturalesa nòmada de la humanitat era un fre a l’aparició del que podríem considerar com a primera jardineria: quan el teu modus vivendi consisteix a perseguir ramats d’animals per caçar-los i recol·lectar vegetals d’aquí i d’allà, qualsevol cosa que et retingui és supèrflua.

Així doncs, quan els primers assentaments més o menys fixos s’estableixen en un lloc determinat, és quan probablement sorgeixen el que podem anomenar els primers jardins.

Sempre, lògicament, amb la qüestió de la supervivència alimentaria entre cella i cella, podem dir que el primer jardí va ser un hort. O més ben dit, els horts van ser els primers jardins. Tal com escriu Gilles Clément a l’interessant llibre Una breve historia del jardín, el primer jardí és un tancat que protegeix els preuats béns que allí es cultiven: les hortalisses, fruites, flors, però també l’art de viure, l’esforç i la recompensa que suposa fer prosperar aquests vegetals.

Així doncs, els jardins ornamentals comencen a aparèixer quan les necessitats alimentàries es veuen cobertes amb prou satisfacció. A les pintures de les tombes egípcies, cap a l’any 1500 aC, podem veure representacions d’estanys amb flors de lotus envoltats de palmeres i acàcies.

Entre el cel i la terra

La figura del jardí ha estat des dels seus inicis lligada a la concepció filosòfica i religiosa de la vida. Hi trobem els jardins grecs, amb llargues avingudes amb arbres a banda i banda on es passejava i s’impartien classes de filosofia; o la interpretació romana d’aques, centrada en les zones privades de les vil·les més luxoses dels adinerats aristòcrates i les seves pretensions festives (com eren aquests romans!).

Amb l’estada dels àrabs a la península ibèrica podem escenificar la visió més religiosa de la pràctica jardinera. Per als musulmans, el jardí és considerat com la representació terrenal del paradís que l’Alcorà atorga als fidels. Arbres fruiters, flors de dolces olors i aigua corrent s’organitzen harmonosiosament en dissenys acurats i pensats fins al detall.

A l’Àsia xinesa i japonesa, es comença a desenvolupar una tradició jardinera més centrada en la naturalesa. Els jardins zen eren espais de concentració i meditació, oasis i tranquil·litat senzills i minimalistes on centrar-se en la contemplació de la natura, especialment l’aigua, i fugir de les preocupacions vitals.

De la pompositat geomètrica a la funcionalitat

Si hem d’escollir el gran exponent europeu de la jardineria, la cosa està renyida entre França i Anglaterra. L’organització del jardí a la francesa beu directament del jardí italià, la inspiració de la qual va transformar els encar medievals jardins francesos, tancats i on es conreaven principalment plantes aromàtiques i medicinals.

L’harmonia matemàticament calculada i plasmada en les sofisiticades formes geomètriques dels arbusts retallats es conjugaven amb l’aigua, element primordial, en forma de fonts i estanys, tot plegat emmarcat en espais gegantins i oberts a l’aire lliure.

Aquesta omnipresència de l’element líquid és la representació de la llum, de la pompa de cristalls i miralls. Amb el pas del temps, la figura del jardí va adquirint, o més ben dit accentuant, la seva funció social i de pacificació urbanística. El creixement exponencial de les principals ciutats posa de manifest la necessitat de recuperar espais on evadir-se del ciment i l’asfalt i dotar de nou de pumons verds les metròpolis modernes. Ens costa pensar en un exemple més clarificador i representatiu d’aquesta necessitat que el Central Park de Nova York, el novè jardí urbà més gran del món.

Enlloc com a casa

Després d’aquest petit viatge històric, s’agraeix descansar. I on millor per fer-ho que al nostre jardí. Aquest petit oasi de pau i tranquil·litat que amb esforç i estima cuidem o deixem cuidar les nostres mans expertes dels jardiners. Un indret que si parem a pensar-ho, uneix totes les característiques que hem enumerat fins ara: hi ha qui hi planta les seves hortalisses o fruites preferides; hi ha qui hi troba la tranquil·litat necessària per meditar o qui el cuida fins a l’últim detall al més put estil francès.

Sigui com sigui, el jardí és un dels espais més estimats de casa nostra i comptem amb la immensa sort de tenir a la comarca tot un seguit de jardineres i jardiners que el cuidaran perfectament.

Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’article La jardineria en la història, també et pot interessar llegir Comença la Campanya de la Renda: calendari 2022.