La premissa bàsica és ben senzilla: un pneumàtic en temperatura sempre donarà més adherència que quan just acabem d’engegar l’auto. I, durant la tardor, hem de valorar aquest concepte. La baixada de temperatures i la presència d’aigua a la carretera afecta directament aquesta adherència.

Per posar dades a sobre la taula: els pneumàtics que portem al nostre automòbil treballen entre 40 i 50 graus en condicions d’estiu. Una vegada plou, aquesta temperatura baixa fins als 30 °C. Per això hi ha pneumàtics d’estiu i d’hivern, per adaptar-se a les condicions climàtiques amb més facilitat. Aquest fet l’hem de tenir present quan comença a ploure (no tindrem la mateixa adherència per pèrdua de temperatura als pneumàtics) o quan passem per sobre d’una humitat. Llavors el pneumàtic es refreda i podem perdre una mica d’adherència els primers metres.

Ja ni parlem de l’estat del cautxú. Un pneumàtic amb un dibuix de perfil afilat funcionarà molt millor en condicions d’aigua o neu a la calçada, ja que aquest perfil trenca la superfície de l’aigua i permet que s’estableixi contacte entre la goma i la carretera. Un perfil més marcat també té més opcions d’evitar el famós aquaplaning, que és quan l’automòbil flota per sobre d’un toll d’aigua. A més velocitat, més opció d’aquaplaning (per motius que us explicaré en un futur article).

En definitiva: una de les claus en la prevenció d’accidents a la tardor és el coneixement de la carretera i com afecta al vehicle. Saber com pot evolucionar tenint en compte l’aigua, les fulles dels arbres o l’aparició de la neu ens pot donar pistes de cara a endevinar com es comportarà el nostre cotxe.

 Santi Torres

Twitter & Instagram: @santitorressm