I qui sap si estaríem més contents. França, fins fa tres dècades, era pels catalans un mirall, un exemple i un model de civilització i de cultura, però alhora un veí incòmode i centralista que ha tractat el català i la resta de llengües del seu territori que no són el francès amb un menyspreu notori. França ha fascinat i ha emprenyat en igual mesura, però fa anys que aquesta influència decau com també va de baixa l’ascendent del país en l’ordre mundial. 

 

Febrés tracta en aquest llibre de tot allò que ens ha unit o ens podria haver unit i de tot allò que ens separa i que no ens hauria d’haver separat mai. Un recorregut per la història i la societat del país veí i de les llums i ombres d’aquest llarg veïnatge.

  

Editorial: Arpa

Any: 2018