A Cerdanya, com pertot arreu, sempre hi ha hagut llegendes de bruixes. Algunes van ser reals i fins i tot van ser jutjades pel Tribunal de la Santa Inquisició (la majoria, absoltes, per cert), però altres van acabar penjades per la justícia civil.

Aquest és el cas de la Sileta, una bruixa puigcerdanesa que va ser acusada de bruixeria. Va amenaçar que si la penjaven, s’estacaria al torreó i des d’allà faria venir tota mena d’inclemències i fredors a l’hivern. I sigui cert o fals, va ser penjada i des de llavors, el carrer Querol de la Vila i altres carrers pròxims, són extremadament freds a l’hivern.

Perquè recordem que aquí, a les bruixes les penjaven, no les cremaven. S’explica que la darrera que va patir aquest turment ho va ser a l’actual plaça Barcelona.

El cas més conegut és de la bruixeta de Bellver, l’Aldonça Rossa, que anant cap a Puigcerdà, es va trobar a Quadres una dona amb fama de bruixa anomenada Juanga, qui la va fer renegar. Van entrar a treballar a l’hospital de Puigcerdà i s’explica que sortien per la xemeneia al crit de “pet sus fulla” (peu sobre fulla).

L’Aldonça Rossa va ser jutjada per la Santa Inquisició i va ser declarada innocent. Altres, com la Sileta, no van tenir la mateixa sort. De fet, era el braç eclesiàstic qui jutjava, però el braç civil qui executava la sentència.

I també tenim bruixes, diguem-ne, més mitològiques. La nit de cap d’any -Sant Silvestre- es diu que les bruixes de Llo surten a volar per la comarca, a tocar les campanes de les esglésies i a fer malifetes.

Però algunes campanes són perilloses, com les de Talló, que poden conjurar els mals ordits per les bruixes. Diuen que aquestes poden fer pedregar per destruir les collites i que dins de cada pedra hi ha un pèl de bruixa. I també tenim llocs mítics, com l’estany de Malniu, on les bruixes es congrien per fer els seus akelarres.

S’expliquen moltes històries de bruixes que posen els pèls de punta, com la de la bruixa de Lles i la clau de ferro; altres, en canvi, es troben associades a personatges més inofensius, però també terribles, com encantades o dones d’aigua

La bruixa ha estat tradicionalment una dona lliurepensadora a qui se li carregaven les culpes de les coses dolentes que assotaven una comunitat, com passava també amb altres grups com els jueus. Però a l’edat mitjana, ser dona, lliurepensadora i soltera estava molt, molt mal vist i era gairebé marca segura de pacte amb el dimoni i una probable, si no segura, sentència de mort.

Font: Enric Quílez i Castro – President del Grup de Recerca de Cerdanya

Si t’ha agradat llegir Bruixes, també et pot interessar llegir Aquest febrer, primera activitat de la 3a edició del Cicle de Flora Cerdana.