Personatges estrafolaris, disfresses histriòniques i sàtira són ingredients imprescindibles en tota bona festa carnavalesca. Sovint són pocs elements els que diferencien les unes de les altres, però hi ha tradicions molt arrelades a cada territori que mereixen ser viscudes i explicades.

 

Els nen són, en el cas de la Cerdanya, l’element diferenciador del Carnestoltes cerdà. Diu la tradició que amb l’inici del període carnavalesc, Dijous Llarder, els nens i nenes del pobles de la Cerdanya surten disfressats per recollir la Rostita per les cases i botigues. Preparen un gran àpat a l’escola i demanen menjar de tot tipus al ritme de la tradicional tornada:

 

“Aquí portem la cistella,

poseu-hi el que vulgueu

i quan estigui ben plena,

us direm gràcies i adeu”

 

Un altre tret diferenciador del Carnaval de la Cerdanya es troba a Bellver. Des de fa ja disset anys, el municipi ha recuperat el seu Carnestoltes tradicional, una festa prohibida i censurada durant el franquisme i que va quedar en l’oblit després de la transició. Els personatges, músiques i balls del Carnestoltes tradicional tornen a girar de nou a Bellver, amb més força cada any. El Cenrers, els Cornuts, l’Home del Bosc, el Notari i la Porquera ballaran sense aturador al ritme del Burricoti el Tio Fresco, i tampoc hi faltarà l’escena del Casament de l’Espingueri.

 

Un altre dels carnestoltes tradicionals de la comarca és el d’Alp, amb un farcit d’actes al Palau d’Esports, amb el concurs de disfresses o la desfilada infantil, però entre els que sobresurt l’escudella popular. Enguany arriba ja a la 24a edició, una alternativa molt nostrada a la gastronomia carnavalesca ideal per combatre el fred.

 

I és que no hi haurà poble que es quedi sense les tradicionals rues, mascares, disfresses o versots, ni sense la botifarra d’ou o la coca de llardons.