Posarem com a exemple, allò que es va publicar al diari “La Cerdanya” del 6 de gener del 1901:

 

(traduït del castellà)

“El segle XIX es va acomiadar dels cerdans de la manera més brusca en què podia fer-ho, perquè després d’un mes de desembre tan calmós que havíem passat, ens va sorprendre que hagués de concloure nevant a més no poder des de la caiguda de la tarda de dilluns fins a prop de la mitja nit, quan es va aixecar una terrible tempesta de neu i aire que va fer desistir a tots aquells que volien festejar el final de segle i assistir a la missa cantada que se celebrava a totes les esglésies de la comarca.

 

Malgrat el temps, molts veïns es varen reunir a la nostra Església de Santa Maria […], la qual va concloure amb l’execució a l’orgue del popular Himne Cerdà, interpretat admirablement pel jove mestre D. José Ferre.

 

La tempesta de neu que va continuar durant tota la nit va ser motiu que la diligència no gosés sortir cap a Ripoll a l’acostumada hora de les cinc de la matinada. Amb tot, el correu va sortir a les set amb cavalleria i amb moltes penes va creuar la collada de Toses, arribant a Ripoll a les sis de la tarda. Aquell dia no es va rebre cap correu provinent de Barcelona. […]

Un altre desastre ocasionat per l’esmentat temporal hem de lamentar els puigcerdanesos. Carregada de neu la llera de la sèquia, no va poder circular aigua i, esgotat el cabal de l’estany, no es va poder produir electricitat, essent forçós de recórrer al petroli, fins que torni a arribar l’aigua de Riutés, operació en la qual treballen quaranta persones.

Divendres, tot i mantenir-se el cel serè i de lluir el sol sense cap destorb, la temperatura va baixar en ple dia a 2 ó 3 graus sota zero, degut a una violenta tempesta que dominava la vall del Querol i que va envair totes les muntanyes del sector nord. S’ha hagut de deixar tot tipus de treballs a l’aire lliure i alguns d’altres que no permeten calefacció interior”.

 

 

Podem veure que la gent, malgrat les inclemències del temps, anaven a missa. I no a la del Gall, que és molt destacada, sinó a la de cap d’any. Avui dia les celebracions de cap d’any són molt diferents.

 

Un altre aspecte molt remarcable és com n’era de vulnerable la població a les tempestes de neu i a les baixes temperatures. L’aigua de l’estany servia per alimentar una central elèctrica, situada a la zona de la font del Cúcuru, on es produïa l’electricitat que consumia la Vila. Com que la neu havia tapat la sèquia, el flux d’aigua que arribava a l’estany s’havia interromput i no era possible produir electricitat.

 

Tot això, lligat a les baixes temperatures posteriors del temporal, impedien que la gent treballés amb normalitat.

 

Un altre aspecte molt important és la sensació d’aïllament que devien patir els puigcerdanesos de l’època, cosa que queda perfectament descrit en les dificultats de rebre correu o en les vicissituds per anar en carruatge des de Puigcerdà a Ripoll creuant per una infernal collada de Toses nevada, molt més impracticable que la d’avui dia.