Més enllà de la llegenda

El més senzill per explicar l’origen d’aquesta tradició seria centrar-ho en la llegenda del cavaller Sant Jordi, la princesa (per què no en sabem el nom?) rescatada i el drac ferotge, la sang del qual va fer créixer un roser curull de roses esplendoroses.

El cert és, però, que el prisma històric no aporta gaire més llum a la veracitat de l’existència del cavaller Jordi que la que aporta la llegenda: no hi ha cap referència històrica que pugui corroborar de manera fefaent que aquest personatge existís. Ara bé, si hem de situar el possible origen del sant en algun moment i lloc determinat de la història, ho hem de fer a l’antiga roma, en la figura d’un soldat romà convertit al cristianisme i en contra de la persecució dels cristians, fet pel qual el van condemnar a mort i posteriorment, l’any 494, fou santificat.

Des dels seus orígens, la figura cavalleresca es va anar envoltant d’un misticis-me i una aura de llegenda, i això explica l’extensió cap a casa nostra. Segons l’etnòleg català Joan Amades, el rei Pere I d’Aragó va guanyar la batalla d’Alcoraz gràcies a l’ajuda divina de Sant Jordi, nomenant-lo així patró de la noblesa de la Corona d’Aragó. Gràcies a aquest fet, la devoció i la celebració del sant es va anar estenent pel nostre país durant l’edat mitjana.

Cultura i amor

Tot el que us hem explicat fins ara passa molt enrere en el temps. No obstant això, a mig camí de l’actualitat, fem una parada a la Barcelona del segle XV per recórrer els carrers del barri gòtic de la ciutat, fins al Palau de Generalitat. Al voltant d’aquest noble edifici s’hi donaven cita durant la Fira dels Enamorats paradistes i venedors de roses. A més, també era tradició regalar una rosa a les dones que acudien a l’eucaristia que se celebrava a la capella del Palau de la Generalitat. Si li sumem la vinculació de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l’amor cortès, tenim el caldo de cultiu perfecte perquè el fet d’obsequiar amb una rosa a les persones que estimem es converteixi en tradició, i que el dia que es venera la figura del sant esdevingui el dia en el qual els catalans i catalanes celebrem el nostre amor.

Tornant al present, ens hem d’aturar un moment a principis del segle passat, exactament l’any 1926. En un intent de revifar el sector del llibre, Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià, va proposar a través de la Cambra del Llibre de Barcelona celebrar una festa del llibre. Tot això va passar sota la fosca dictadura de Primo de Rivera, però contra tot pronòstic, la idea va agradar, se la van fer seva i així va néixer el Día del Libro Español. La primera data, però, no va ser l’actualment celebrada, sinó que es va situar en el dia que es commemorava el naixement de Cervantes: el 9 d’octubre.

La festa va ser tot un èxit a Catalunya i a partir de l’any següent, es van començar a instal·lar parades de llibres pels carrers de la Ciutat Comtal. Els llibreters, però, es van queixar del fred que acompanyava la data, i mantenint la vinculació amb Cervantes, van proposar el 23 d’abril, dia de la mort de l’autor espanyol i també del naixement de Shakespeare. Així, podem dir que la casualitat va fer que llibres i roses coincidissin en aquesta festa grossa de l’amor i la cultura.

Ara, situats i coneixedors de la història de la Diada, us plantegem quatre propostes literàries per gaudir d’aquest dia màgic, tres en forma de recomanacions i una tercera en entrevista amb l’autora. No us les perdeu!  

ESTIMADA MIRTA de Maria Escalas Bernat

• Recomanat per la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat

Amb Estimada Mirta el lector inicia un viatge al costat d’en Francisco, un noi de 16 anys que abandona la Mallorca de la postguerra per anar a Buenos Aires, cercant una vida més prometedora. Allà, les oportunitats el condueixen a prosperar, permetent que la seva família emigri també al Nou Món. Així, entre epístola i epístola d’un avi a la seva néta, assistim a la història coral d’una saga familiar, amb múltiples personatges i punts de vista. Amb un ritme trepidant i ben dosificat, la novel·la interpel·la directament al lector, que no pot restar indiferent davant els dilemes morals que s’hi plantegen. La complicitat amb el poder, la lluita per la llibertat, els remordiments, l’orgull, els amors secrets, l’enyorament dels orígens, són temes que fan bategar el relat.

EMPRESA FAMILIAR AMB HUMOR de Jordi Tarragona

Empresa Familiar amb humor és el cinquè llibre de l’escriptor i advocat Jordi Tarragona, que juntament amb les il·lustracions de JLMartín, ens convida a reflexionar, amb la saviesa intrínseca de l’humor, sobre les claus per a la gestió del dia a dia a l’empresa familiar. Aquest llibre va destinat a tots els interessats en les empreses familiars per ajudar-los a acostar-se de forma sistemàtica, completa i divertida a aquells assumptes que han de conèixer per decidir de manera encertada el que és més convenient per al futur de l’empresa i els seus interessos. El llibre és un viatge on cada tema s’acompanya amb una vinyeta humorística i que sempre manté l’esperit didàctic i d’aprenentatge característic del seu autor. A més, té un component solidari, ja que els seus drets d’autor seran cedits íntegrament a Mans Unides.

LA MADRE DE FRANKENSTEIN d’Almudena Grandes

La nostra recomanació per aquest Sant Jordi està dirigida a Almudena Grandes, una dona amb una pluma aguda i totalment crítica. No deixeu de llegir La Madre de Frankenstein i Inés y la alegria que formen part d’Episodios de una Guerra Interminable. La novel·la ens presenta una coreografia curosament pautada entre personatges reals i ficticis, tot emmarcat en un dels episodis de parricidi més coneguts a l’Espanya de postguerra. De la mà d’Aurora Rodriguez Carballeira, intel·ligentíssima però paranoica parricida internada en un manicomi madrileny i la seva relació amb Germán Velàzquez, un jove psiquiatre que torna de l’exili, Grandes s’endinsa en la psiquiatria espanyola i les més que qüestionables praxis emprades per curar “malalties” fruit del puritanisme moral de l’època.

DESAPARECIDO de Mar Rubio Oliver

A les portes de la Diada de Sant Jordi, és inevitable que ens comencem a interessar per les novetats literàries que enguany ens presentarà aquesta màgica jornada de cultura i roses. Des del Pànxing us volem recomanar un llibre fruit del talent local: Desaparecido, un thriller de misteri intimista i emocional de l’autora Mar Rubio Oliver, amb la qual hem parlat per conèixer una mica més la seva proposta. No us ho perdeu!

• Com t’inicies en el món de l’escriptura de novel·les?

Des de ben petita m’ha entusiasmat la lectura i l’escriptura: sempre portava un diari a sobre on anotava tot el que em passava. Des dels setze anys que he estat vinculada al món de les ONG, i al voltant de l’any 2000, quan jo col·laborava amb la Creu Roja, vaig conèixer un noi que havia viscut de primera mà el conflicte entre els hutus i els tutsis. Aquest tema em va prendre i vaig decidir escriure un llibre sobre aquest episodi: Sobrevivir entre fuegos, de l’editorial Índex Edita de Vilassar de Mar.   

• En un registre completament diferent trobem la teva última obra, Desaparecido. Què ens en pots dir?

Quan vaig acabar d’escriure la meva primera novel·la em va quedar una sensació de buidor a dintre, volia escriure més. Desaparecido sorgeix a partir d’un somni que vaig tenir on el meu fill desapareixia en un bosc, i aquest és el començament de la història. La novel·la ens presenta la Julia, una mare jove de vint-i-quatre anys que en una festa d’aniversari a Astúries perd de vista el seu fill i desapareix. Quan la jove mare el troba dins les profunditats del bosc, el seu fill no està sol… I fins aquí puc llegir (riu).

• Per quin públic està pensada?

Desaparecido és una novel·la que agradarà a un públic molt ampli, als seguidors i amants dels thrillers de misteri i psicològics, per descomptat, però també a un públic adolescent i adult que gaudeixi amb una lectura intensa i trepidant. Personalment, m’agrada que cada paraula, cada frase que escric estigui carregada d’intenció i contingut, que cada pàgina compti. És una obra que enganxa molt. Hi ha gent que se l’ha llegit en un sol dia!

• Què significa per tu la Diada de Sant Jordi?

Per a mi, la Diada de Sant Jordi és un dels dies més bonics de l’any, si no el més bo-nic. Encara no sé si podré estar en alguna parada firmant exemplars, però si el temps acompanya, serà una jornada màgica: sortir a passejar pels carrers, visitar parades de llibres i roses i fruir del sol i la literatura.

Si t’ha agradat llegir l’article Diada de Sant Jordi: entre la llegenda i la tradició, també et pot interessar llegir Les biblioteques del Maresme recomanen “Jo, que no he conegut els homes” de Jacqueline Harpman.